«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 83 - Octubre 2008

Cotxes, hipoteques, atur, germans, premi per a la senyora i premi per al Zapatero!
Ja en poden passar de coses al món, ja, que la preocupació més intel·lectual d'aquest mes de bolets ha estat, sense cap mena de dubte, els accessoris de l'Audi A8 Limusina del president del Parlament de Catalunya. Un cotxe valorat en uns 110.000 euros al preu de mercat, però que al Parlament català només n'hi costa 83.000 per màgia del renting, més el kit d'accessoris: un reposapeus, un televisor i una tauleta de treball valorat en només 9.276 euros. Fa la impressió que la intel·lectualitat catalana té com ull de poll encès cada vegada que les hosts de l'Imperi li trepitgen.

Ara que semblava que ja s'havien oblidat d'escoltar tots a l'emissora de la COPE el mai prou ben valorat Frederico Jiménez Losantos o, almenys, havien après la lliçó que més val deixar que l'ase brami ni que els brams no arribin mai al cel, resulta que s'escalfen per un titular a portada del diari amb més regust de l'Antic Règim que encara s'edita en paper, dit ABC, i que va fer la descoberta del que costava l'auto del President Benach, el rei de la flota d'autos que el Parlament ha renovat. Si els mitjans que tenen el Parlament com a seu no haguessin fet cas de la pseudonotícia, només els quatre nostàlgics del Règim que llegeixen l'ABC haurien arrufat el bigoti i haurien fet un somriure burleta per sota el nas.

Però tots s'hi van enganxar, temorosos de no perdre's una altra de les envestides que l'Imperi propina de tant en tant als seus plebeus per advertir-los que, amb autos així i amb un kit d'accessoris com aquest, no s'hi val a reclamar un nou finançament ni a voler fer passar Estatut per bèstia grossa. Més que tocar la botzina, els mitjans catalans van fer el mec, que és la meitat d'una onomatopeia infantil per indicar quan un cotxe en vol avançar un altre... Mec, mec!

I ara, abans que algú pensi que aquest Fòrum també fa el mec, correm a advertir que no és la nostra intenció divagar sobre l'auto parlamentari en qüestió. Però sí que cal tenir en compte el moment en què una polèmica tan insignificant ha crescut com l'escuma. Precisament en el moment d'una crisi històrica que ningú no gosa batejar amb el nom de crac perquè no es confongui amb la del 29 i que s'ha optat per parlar de crash, perquè tot és més còmic del que ens pensem. Quan les butxaques de tothom han començat a perillar, una despesa que s'ha considerat innecessària ha estat elevada a la vuitena potència com si els 9.276 euros del kit en qüestió poguessin alleujar els problemes de les penúries d'alguna família necessitada.

El problema és tan gros i tan estès que ni amb un telescopi dels que observen Mart es pot arribar a veure. Les xifres de l'atur a les quals s'està arribant i a les que s'arribarà són ja històriques. Els índexs de morositat que les caixes i els bancs amaguen curosament per no aixecar la llebre, ratllen l'escàndol. Les explicacions dels immigrats que no poden pagar les hipoteques concertades a quaranta anys dient que a ells no els van avisar de res i que només un aval d'una nòmina de peó de la construcció va valer per donar-los el cent per cent del valor inflat d'un habitatge surten a la llum del dia i ara tothom s'estira els cabells del cap que gent de lletra i de números poguessin embolicar d'una manera tan irresponsable mig món.

Els governants, que fins vint-i-quatre hores abans de l'esclat del crash sembla que no es volien adonar de res, han optat per tranquil·litzar la població amb mesures que un cop mirades de l'indret i del revés, escrutades amb la lletra petita, estudiades i posades a la pràctica personal de cadascú no solucionen cap problema sinó que l'agreugen amb un retard del deute que ningú no garanteix que en dos anys es pugui arribar a retornar. El remei dels governants, una vegada més, passa per escanyar els més febles i tornar-los a posar a la corda fluixa prometent-los que en quatre dies tot tornarà al seu lloc i encara hi sortiran guanyant perquè, segons els empresaris de les grans constructores, els preus dels habitatges ni baixen ni baixaran.

Una vegada més, la història dirà que el món està canviant. De la mateixa manera que ja va canviar el Maig del 68, el novembre del 1989 quan va caure el Mur, el 1992 quan va esclatar el centre d'Europa amb el setge de Sarajevo, el 2001 quan van caure enfonsades pels avions suïcides les Torres Bessones, i el 2008 quan es va veure que un home d'origen mestís, que no vol dir negre, entraria a la Casa Blanca —com si tornéssim al temps de Hollywood en blanc i negre— i abans de Nadal, quan es demostri que el Pare Noel porta barba de cotó fluix.

Però tot continuarà igual. Els pobres seran una mica més pobres, que és l'objectiu dels rics perquè es puguin fer una mica més rics. Els que vagin en auto oficial ja no seran mirats com privilegiats perquè dels seus luxes de treball depèn la felicitat dels súbdits. I les caixes i els bancs tornaran a rebre la clientela amb un somriure de galta a galta, amb unes dents blanques i grans per engolir-los encara millor que fins ara.

Amb aquest panorama, ¿com es pot pretendre que el poble reclami una relació de tots els Audis de gamma alta que omplen les cotxeres dels organismes oficials, els estats de comptes de totes les despeses extres, dietes, viatges, concessions i estudis inútils que es fan, els excels amb les nòmines de tots els càrrecs —inclosos els dels germans— que han fitxat per l'empresa que té prohibit de fer mai fallida, que és la del Gran Patriarcat dels Funcionaris? Amb aquest panorama, ¿a qui li ha de semblar bé que es congelin les pujades de sous ultramilionaris de governants i el seu harem si el que vol el poble és que tinguin les millors comoditats per treballar com cal per a tothom?

Per tant, aquí, allà, més enllà i a tot el món, sisplau, cotxes de gran potència, accessoris de Limusina per a tothom, habitatges d'alt estanding, sous per damunt del que una butxaca pot resistir, dietes per desplaçament per als que viuen fora ni que viatgin de gorra, opció a nomenar germans per a alts càrrecs, obertura d'oficines al centre de París i al cor de Manhattan... però no només per als governants de la Ciutadella sinó per als governants en general, aquells als quals el crash serà l'únic que els despertarà del núvol faraònic en el qual viuen i els rellevarà del seu lloc fent canviar de signe tots els governs perquè, com ja va passar després del 29, la Depressió, amb canvi de parella, és menys Depressió.




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |