«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 84 - Novembre 2008

Menys publicitat, menys protocol, menys campanyes, menys cafè, copa i puro... més o menys daixonses, dallonses o allò que anomenen cultura
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha aplicat la prova dels nous per a l'any vinent. És a dir, ha retallat el pressupost del 2009 per a les partides que se suposa que considera sumptuàries: publicitat, campanyes i protocol, principalment. Diu que les indústries culturals tenen prioritat. Però, sense dir-ho, admet que no en tenen ni les infraestructures ni la creació de cultura i el sempre polèmic suport als creadors, a pesar que tot es capgirarà a partir que entri en funcionament, si res no ho espatlla, el nou Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. El més alliçonador de l'esporgada pressupostària del 2009 és que revela que, durants anys, hi ha hagut una part del pressupost de Cultura que s'ha escolat pel forat de l'aigüera i que, com ara es farà, ja s'hauria pogut retallar molt abans.

Quan es parla de cultura, tothom sap què vol dir "publicitat", "protocol" o "campanyes"... Pàgines senceres en mitjans de comunicació que cobreixen subtilment els ajuts que no es poden concedir per via directa, expedicions i recepcions sense que tinguin objectius concrets i campanyes milionàries com que les que recentment han omplert d'expositors de cartró buits les andanes del Metro i d'altres punts de transport públic sota l'excusa del foment de la lectura. La retallada potser hauria de voler dir menys cafès, menys copes i menys puros... Però, ¿qui és capaç de deixar d'encendre un bon havà després d'un tec cultural pagant el contribuent?

Entrant en el terreny pràctic, diguem que el Departament de Cultura i de Mitjans de Comunicació tindrà per al 2009 un pressupost de 650,7 milions d'euros, un pressupost titllat de continuïtat en què s'han retallat 9 milions d'euros de despeses. I no se n'amaguen: es tracta, diuen, d'una aposta industrialista, de suport a les empreses per afrontar la crisi. ¿Encara més ajuts a les empreses per afrontar el fantasma de la crisi que només noten a la pell els més desvalguts?

Les partides més retocades del Departament, com dèiem, són les de publicitat, difusió i campanyes institucionals (reduïda en un 19,68%), estudis i tasques tècniques (-21,76%), conservació i reparació dels edificis propis (-31,3%), protocol (-5,46%) i inversions en edificis (-52,94%), cosa que fa que les rebaixes arribin als 9 milions d'euros de menys.

També cal tenir en compte que es parla d'un macrodepartament i que un total de 313.260.127 euros del pressupost són per a l'àrea de Cultura, i 337.454.652 són per a l'àrea de mitjans de comunicació. El pressupost total del Departament, malgrat tot, és un 3,5% més elevat que el del 2008, i suposa el 2,2% del pressupost de la Generalitat per al 2009, aquí sí que la mateixa proporció que va tenir el 2008.

L'austeritat del pressupost no es reflectirà en les indústries culturals perquè, segons els seus responsables, són la gran prioritat del Departament per a aquest any. A més dels 58,3 milions d'euros que es destinaran a les indústries culturals a través de les partides de l'Institut català de les Indústries Culturals (ICIC) —que depèn de la Conselleria—, disposarà de 20 milions addicionals per donar més liquiditat a les empreses culturals per afrontar la crisi. Però aquests són diners retornables. Les aportacions reintegrables s'han redissenyat després de l'informe fet per la Sindicatura de Comptes. Des d'ara, es finançarà fins a un 33% el projecte en qüestió segons criteris d'interès cultural, i fins a un 50%, segons el tram empresarial. Els fons es reintegren segons els resultats obtinguts i la part cultural es retorna quan s'obtenen beneficis en el mateix projecte.

El futur Consell Nacional de la Cultura i de les Arts estarà plenament constituït, diuen, abans de Nadal —és a dir: matarem el gall i a la tia Pepa no li darem tall!—, i es preveu que estigui en ple rendiment el 2009, una de les il·lusions no confessades de l'actual Conseller de Cultura... i dels membres que ja s'hi veuen, esclar. El pressupost del nou organisme serà de 5,3 milions, tot i que el pressupost que gestionarà serà de 13,3 milions, una doble situació financera perquè el Departament ha començat a tramitar subvencions que finalment haurà de resoldre el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts... i atenció a les sigles: CNCA.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals —atenció a aquestres altres sigles: CCMA— rebrà del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, segons el contracte programa, 305 milions d'euros, tot i que les primeres dames de la Casa Gran de l'Audiovisual en volien 315 milions. Però tant Rosa Cullell com Mònica Terribas ja saben que no es pot matar tot el que és gras.

En el pla local, les aportacions als ens locals pugen un 10,6% i superen els 42 milions que es destinaran a la construcció i millora de 20 biblioteques i a fer gires per Catalunya d'espectacles i activitats culturals. Altres equipaments culturals rebran un total de 76 milions i, per posar a l'alça el patrimoni cultural, es destinaran 38,4 milions.

No cal dir que en uns pressupostos com aquests, tohom hi diu la seva. Els que hi presenten esmenes a la totalitat —feina fuig!— ni que després els les rebutgin els altres per 2 vots de diferència, i els que no tenint el dret de presentar-hi cap esmena, pensen que la maquinària administrativa i la burocràcia del Departament —d'aquest i d'altres— s'endú bona part del que es dóna per pressupost que els creadors —en aquest cas— i els ciutadans no veuen mai.

Els que remenen la paella i se n'unten els dits admeten que el pressupost està molt lluny del que la cultura necessita i recorden que els pressupostos de cultura no són una despesa sinó una inversió. I embolica que fa fort.

Els que tampoc no estan gaire contents són els sectors de la cultura popular que veuen com la seva participació es rebaixa en 1'3 milions passant de 8'3 de l'any passat a 7 pelats d'aquest any. I amb una pasterada així de menys és evident que no es poden donar tants cops de bastó ni comprar cascos de seguretat per a la canalla de les colles castelleres. Els enxanetes, doncs, per molt que puguin dalt de tot, és difícil que, amb les rebaixes, puguin tocar el cel amb la punta dels dits. I el més probable és que els dracs del país —que n'hi ha a desenes— treguin foc pels queixals. Entre altres coses perquè els dracs també són dels que els agrada fer sobretaula amb un bon cafè, una bona copa i un bon puro. De foc no els en falta.




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |