«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 86 - Gener 2009

Himne del CNCAC per llogar-hi cadires
Deia en Xavier Bru de Sala, hores després de ser nomenat reietó oficial del nou CNCAC —és a dir, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya— que no podien tenir un web de l'organisme perquè encara no sabien ni a qui l'havien d'encarregar ni com l'havien de finançar. La cosa, doncs, la cosa del CNCAC s'entén, arriba en mal moment. Sense finançament a la vista, sense ingressos que facin anar grassos els departaments del govern català i sense pressupostos generosos que permetin prendre gaires decisions. Sembla que el CNCAC, amb els 11 membres nomenats pel Parlament de Catalunya per decisió digital —és a dir, a dit, a pesar del debat associatiu de mesos i mesos enrere— de moment, s'haurà de conformar a ocupar en qualitat de rellogat una sala de reunions en algun recambró sobrer del Departament de Cultura i que el trio contractat en exclusivitat per cinc anys, prorrogables per cinc més —Bru de Sala (h), Parcerisas (d) i Forcano (h)— amb prou feines tindrà bossa per cobrar la nòmina pròpia i pagar les dietes per hores de reunió i trasllats dels altres 7 eventuals de la colla. És hora de buscar-los feina, doncs. Entre altres coses perquè es vagin acostumant, sobretot, a allò que els obliguen els articles 3 i 4 de la Llei aprovada que diu, entre altres coses, això:

«El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts té per objecte assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural i organitzar la política de suport i de promoció de la creació artística, i concretament ha de: a) Vetllar pel desenvolupament de l’activitat cultural. b) Col·laborar en l’ordenament de la política cultural pel que fa a la creació artística. c) Organitzar la política de suport i de promoció de la creació artística i cultural.»

Tot plegat, però, ho han de dur a terme i s'ha de materialitzar en aquests termes:

«Les funcions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts són: a) Elaborar l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts de Catalunya. b) Dur a terme la difusió cultural i la promoció i el foment de l’activitat cultural a Catalunya. c) Afavorir el diàleg entre el món de la creació dels sectors culturals i artístics i l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, si escau, exercir la intermediació. d) Informar el Govern i el Parlament sobre l’estat de l’educació en la cultura i, especialment, de l’ensenyament de les professions vinculades a la cultura. e) Participar en l’elaboració del Programa marc de cultura, per tal de definir les línies estratègiques i els objectius nacionals. f) Emetre informes preceptius sobre els avantprojectes de llei que incideixin en temes de política cultural, especialment en el vessant de la creació artística. g) Elaborar dictàmens i formular recomanacions en matèria de cultura i política cultural a iniciativa pròpia o a instància dels departaments de l’Administració de la Generalitat, d’organismes dependents de la Generalitat o del Parlament. En tots els casos, la creació de nous organismes o equipaments culturals de caràcter nacional de l’àmbit de la creació artística ha d’ésser objecte d’un informe preceptiu. h) Emetre informes preceptius sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals dedicats específicament a la creació artística que correspongui al Govern. i) Decidir sobre el suport a creadors i a entitats respecte a la promoció, el foment, la difusió i la projecció de la creació artística, establert per l’article 15, d’acord amb el contracte programa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i el Programa marc de cultura del Govern. j) Concedir els premis nacionals de cultura de la Generalitat de Catalunya. k) Establir vincles de col·laboració amb els òrgans assessors i de participació sectorial del departament competent en matèria de cultura. l) Fomentar la col·laboració i les actuacions conjuntes en l’àmbit cultural amb institucions i entitats dels diferents territoris de parla i de cultura catalanes i cloure acords i convenis amb altres òrgans de naturalesa cultural de l’Estat, d’altres comunitats autònomes o internacionals. m) Afavorir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit de la creació artística i cultural. n) Complir qualsevol altra funció que li encarregui el departament competent en matèria de cultura.»

És just que se'ls doni un cop de mà. O, almenys, que puguin tenir feina. I una de les primeres, si no els sap greu i els cau bé, podria ser la d'estudiar les propostes que hi ha sobre la creació d'un nou himne per a Catalunya. Un músic, Joan Calvet, ha compost una nova versió d'Els Segadors perquè diu que a l'himne que es fa servir ara li falta vibració i brillantor. El músic ha fet arribar la partitura als càrrecs més idonis per opinar de músics: el president del govern català, el president del Parlament, els grups parlamentaris i altres persones i entitats enteses en el cant coral patriòtic. Sembla, doncs, que una missió tan important per a les cordes vocals catalanes hauria de passar de totes totes per la taula dels onze membres del CNCAC.

Sí, d'acord, és evident que potser diran que per decidir sobre una qüestió tan transcendental com és la lletra i la música de l'himne nacional dels catalans haurien de comptar amb un músic entre la colla, però si no el van a buscar a Bremen, malament rai, perquè els que van designar els càrrecs a dit es van oblidar de posar-hi un músic oficial, cosa que ha portat a dir a tots els nomenats, a cor què vols, que tots ells "eren músics"! Comencem bé.

Com que és costum en les qüestions de govern que ens ocupen que qualsevol proposta passi primer pel parer del poble rústic, abans que per les taules dels experts i els polítics —com per exemple ha passat amb la il·luminació maragalliana del canvi de calendari acadèmic de les escoles i instituts catalans—, no estarà gens malament que posem a disposició popular la proposta de lletra del nou himne que ha presentat el músic Calvet, se suposa que, com a mínim, sense canviar-li el títol. Aquesta és, doncs, la versió B de la lletra d'Els Segadors (la música, que se la posi cadascú pel seu compte):

«Catalunya triomfant, / torna, ja, a ser rica i plena! / Acceptem tota la gent / que estimi la nostra terra! / Estem units! / Estem units, amb pau i harmonia! / Estem units! / Ara és hora catalans! / Ja és moment d'anar alhora! / I abraçats com bons germans / fem més gran la nostra història. / Estem units! / Estem units amb pau i harmonia! / Estem units! / Hem de tirar endavant / i oblidar-nos de venjances, / l'estelada ens diu ja / som un estat del tot sobirà! / Ja podem dir! / Catalunya és nació lliure! / Ja ho podem dir!»

¿Què...? ¿Sona o no sona...? Si en tenen d'hores de feina, els onze CNCAC's, posats a estudiar, escodrinyar, analitzar, esgarrapar, esmenar, retallar, retocar, repolir i aprovar per recomanar o no, l'ús del nou himne! Fixem-nos que, de l'antic, pràcticament només hi queda "Catalunya triomfant" i que abandona el futur per parlar en present: "torna, ja, a ser rica i plena!" (que li ho expliquin al conseller Castells que és qui sap com està la bossa). La resta de l'himne és més aviat, si el mirem amb lupa, el que podria sortir d'un treball de grup d'Educació per la Ciutadania. I, si no, fixem-nos una altra vegada:

"Acceptem tota la gent que estimi la nostra terra!" (ja sabem que l'amor és cec). I després diu: "Estem units, en pau i harmonia!" (més o menys tots a l'atur i la majoria hipotecats, deu voler dir). "Ja és moment d'anar alhora!" (aquí, podria ser que hi faltés un retoc d'estil i separar la locució adverbial "alhora" per "a l'hora", cosa que a tothom li aniria prou bé, començant per la Renfe i acabant per l'administració que acostuma a pagar sempre amb retard). Tampoc no es pot passar per alt l'intent de promoure el contacte corporal: "Abraçats com bons germans".

I la picada d'ullet que s'hi fa a la Memòria Històrica és més digna de Rouco Varela que de l'últim Segador de la fila: "Hem de tirar endavant i oblidar-nos de venjances". I la postil·la final mereix tota l'atenció del món perquè requereix una visita urgent a l'oculista: "L'estelada ens diu ja que som un estat del tot sobirà i ja podem dir Catalunya és nació lliure, ja ho podem dir!" (i tot això, sense segar cadenes, ni recordar que la palla va cara, ni fer endarrere ningú, ni que sigui ufà i superb, ni fotre ni un cop... de falç, esclar, ni esmolant les eines, ni, per descomptat, provocant mal que sigui un tremolí o un calfred a l'enemic només de veure la nostra ensenya...)

No hi ha dubte que el CNCAC hi té molt a dir. Perquè, a falta d'una seu i un bon despatx i un bon pressupost per poder treballar, ningú no negarà que n'hi ha, com a mímin, per llogar-hi cadires. I un cop llogades, si els onze membres consideren que l'himne d'en Calvet no serveix per substituir el més que centenari Els Segadors, que serveixi, almenys, com a himne del nou Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya. Només cal posar-hi voluntat, tornar a cantar la lletra i veure si hi encaixa. Provar-ho no costa res. I com que no hi ha pressupost...






Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |