«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 90 - Maig 2009

Les eleccions europees i els ratpenats europeus
Ja ho diuen: la paciència és la mare de la ciència. I suportar una campanya electoral per al Parlament europeu en ple mes de maig, quan ja s'ensuma l'estiu, és una tortura i una prova de foc a la paciència de la sensibilitat, sobretot si les intervencions d'alguns polítics en els mítings s'aprofiten per fer una barreja d'arguments d'eleccions municipals, autonòmiques —com diuen allà— o generals —com també diuen allà— com si Europa els hagués agafat amb el pas canviat. No és estrany, doncs, que parlant de paciència i de ciència, un trobi metafòric, il·lustratiu i científic un article parlant dels ratpenats europeus i interpreti, en un rampell de transcripció automàtica, que el periodista especialitzat en ciència li està parlant dels parlamentaris europeus. I per a més inri, el periodista titula el seu article erudit: "La realitat dels cosins més estranys". Amb les gràcies anticipades a Elcacho, transcrivim:

"El 9 d'octubre del 1238, hores abans que Jaume I conquerís la ciutat de València, un ratpenat va entrar a la seva tenda de campanya. Aquest senyal de bona sort va convertir el ratpenat en el símbol del Conqueridor. A Mallorca, però, es creu que Jaume I va adoptar la figura del ratpenat per demostrar que no creia en supersticions. Aquestes són dues de les llegendes que recull Ratpenats. Ciència i mite, un llibre coordinat per Jordi Serra-Cobo i presentat aquesta setmana per la Universitat de Barcelona (editat per Publicacions i Edicions de la UB).

Les llegendes que envolten els ratpenats són només una petita part d'aquest llibre de sòlida base científica. "Un dels objectius principals d'aquest treball ha estat divulgar el treball científic fet des de la Universitat de Barcelona durant 26 anys", des de l'estudi de la diversitat biològica dels quiròpters fins a les zoonosis o malalties que es poden transmetre a través d'aquests animals, segons ha explicat a l'AVUI Jordi Serra-Cobo. Paral·lelament, el llibre fa evident que la diversitat biològica —també en el cas dels ratpenats— va lligada amb la diversitat cultural. Un exemple d'aquesta diversitat: l'equip coordinat per Serra-Cobo ha localitzat als Països Catalans "més de 120 formes diferents per denominar els ratpenats, des l'estesa ratapinyada fins al muricec de Lleida".

El mot ratpenat està format a partir del masculí de rata i pennatu, que vol dir alat. Els experts de la UB han recollit noms com rató i ratot del País Valencià, pinya-rata en alguns poblets de Mallorca i "varietats tan curioses com les de dos pobles veïns que donen noms tan diferents com muixirec, de Boí, i ratacalda, de Pont de Suert", explica Serra-Cobo. Els autors de Ratpenats han rebut l'ajuda de Joan Triadú en el treball de reglamentació dels noms amb què es designa aquest animal en català.

Desfer l'entrellat de les llegendes i els noms és gairebé tan difícil com refer la història evolutiva d'uns animals que es poden considerar els nostres cosins en la família dels mamífers.

L'estudi de l'evolució dels ratpenats a partir de fòssils és molt difícil per l'escassetat de restes de qualitat. Els estudis que s'han fet els últims anys indiquen que el grup dels quiròpters va evolucionar a partir de petits mamífers insectívors fa uns 65 milions d'anys.

No va ser fins a l'any 1920 que el fisiòleg britànic Hamilton Hartridge va proposar la hipòtesi que els ratpenats feien servir ultrasons en la seva navegació aèria. L'ecolocalització va ser demostrada l'any 1941 per Donald Griffin i Robert Galambos. Per tenir una idea encara més clara del retard històric en l'estudi d'aquests mamífers voladors, Ratpenats recorda que l'any 2003 es va descobrir que "certes espècies de quiròpters nectarívores detecten fonts de nèctar no solament amb l'olfacte, sinó també amb l'ecolocalització, que els permet reconèixer la superfície i la textura de les flors". El 2004 els científics alemanys van demostrar que els ratpenats poden percebre en la foscor no sols la posició d'un objecte, sinó que també són capaços de reconèixer-ne l'estructura tridimensional.

També falten dades per fer una avaluació acurada de l'evolució de les poblacions de ratpenats. "Sabem que a Catalunya algunes espècies oportunistes, és a dir, que no tenen grans requeriments i s'adapten bé a condicions molt diverses, estan en certa expansió", explica Jordi Serra-Cobo. Aquest seria el cas del ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus). Per contra, el ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus) o el ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale), molt més estrictes en les seves condicions de vida, estan parcialment amenaçades per la reducció dels seus hàbitats i refugis.

Un dels apartats més estudiats pel grup de recerca que dirigeix Serra-Cobo és el de malalties com la ràbia. Els ratpenats, tot i ser reservoris del virus de la ràbia, no pateixen aquesta malaltia i difícilment poden transmetre el virus als humans. En tot cas, "cal evitar tocar els ratpenats amb les mans", detalla l'expert.

Entre els aspectes més destacats de la conservació dels ratpenats a Catalunya, Jordi Serra-Cobo assenyala la recuperació de la població d'aquests mamífers al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac. Dels 3.000 exemplars calculats a l'inici de l'estudi s'ha passat als 15.500 exemplars actuals. Per fer-ho possible, els experts van estudiar els factors que podien ajudar a mantenir les poblacions i els responsables del parc natural han fet una bona feina a l'hora d'aplicar aquestes recomanacions, segons explica Serra-Cobo. "Quin benefici pot tenir aquesta població de ratpenats? Doncs, a banda del valor ecològic, hem calculat que aquests 15.500 ratpenats mengen entre 15 i 29 tones d'insectes cada any", explica l'expert de la UB.

És clar, doncs, que, a banda de la mala fama que tenen en la nostra cultura, els ratpenats aporten equilibri i varietat al medi ambient. Tornant a saltar de la ciència a la cultura popular, Serra-Cobo recorda que la cultura mediterrània, com la cristiana i la jueva, considera sovint el ratpenat un símbol del dimoni, "potser perquè surten a la nit i viuen en coves i llocs amagats". "Per contra, antigament a la Xina i en la cultura inca aquests animals es consideraven símbol de fortuna".

Ara, seguint la llegenda mallorquina de Jaume I, caldria anar arraconant les supersticions i aprofitar els coneixements científics per entendre i defensar la diversitat d'aquests estranys cosins.






Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |