«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 91 - Juny 2009

Estafes de gegant i de guant blanc com una patena
Avui, quan algú entra en una agència bancària o en una caixa —de les que encara no han tancat— ho fa com si anés a tractar amb gra. Si el safrà va car, imagineu-vos el diner! Les operacions bancàries es fan en cèntimets, dècimes amunt, dècimes avall. Un empleat de banca pot arribar a invertir mitja hora del seu temps laboral per estirar o arronsar tres quatre euros d'un client. És el que es podria anomenar la micromicromicroeconomia si és que la situació craquera encoberta que ha assotat el món presumptament desenvolupat es pot qualificar encara d'alguna mena d'economia. Per no dir les coses pel seu nom, es busquen tot tipus d'artificis. Tots menys un que és la clau: estafa gegant i de guant blanc com una patena. Mentre l'atur s'incrementa i multitud de botigues i empreses petites i mitjanes abaixen la persiana, sembla que ningú ja no se'n recordi que la crisi va començar en mans d'estafadors de primera magnitud. Només dues icones: Bernard L. Madoff d'Investment Securities LLC i Lehman Brothers. Mentrestant, els funcionaris catalans s'han posat en peu de guerra perquè, per primera vegada, els ha tocat el rebre. Despertats sobtadament del son dels justos, alguns encara es treuen les lleganyes dels ulls i pregunten pels passadissos de la màquina de cafè: "¿Crisi, quina crisi?

El govern català ha incrementat la plantilla de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2006 i 2009 en un 8’5%, en passar de 165.000 a 179.000 funcionaris —en realitat, de 187.000 a 219.000— si es té en compte també els organismes autònoms i les empreses públiques paral·leles amb un augment, en total, del 42% de les despeses de personal. Davant de l'hecatombe econòmica popular, el govern ha hagut de fer veure que pren, per primera vegada en la història moderna, mesures d'estalvi amb un sagnant retall pressupostari. D'aquest estol de funcionariat cal tenir en compte que 34.000 corresponen als cossos dels mossos d'esquadra, del professorat i del personal mèdic. Tres pilars que han crescut en proporció a l'augment de població i a la rebuda d'immmigrants. Ara ja no es parla de 6 milions de catalans sinó, com a mínim, de 7'5 milions.

El cas és que el govern fa acte de contricció i diu que amb aquest augment de personal ja n'hi ha prou. L'empresa s'ha fet gran. Ara el que cal és estrènyer el cinturó —s'entén el cinturó dels ciutadans— perquè cap d'aquests 219.000 funcionaris perdi el seu lloc de treball. És a dir, que el govern ha decidit retallar 900 milions d'euros del pressupost global i que la patacada s'ha de repartir entre els diversos departaments. Les conseqüències ja són visibles des de fa temps: milers de malalts dependents amb grau de dependència aprovat no reben la prestació que els correspon i sembla que no tenen esperança de rebre-la, almenys, fins a entrada d'any (qui dia passa anys empeny). Molts departaments ja han comunicat als seus col·laboradors que el que queda per fer de l'any 2009, sobretot després de l'estiu, queda congelat, és a dir, aturat. El cos de funcionaris, però, continuarà al peu del canó per controlar la paràlisi.

El govern català, com un bon empresari protector, ha deixat clar de seguida que la reducció pressupostària no afectarà ni un dels funcionaris. Tothom té garantida la seva cadira, ha dit. Només ha deixat de convocar les places que tenia vacants en una xifra que els afectats qualifiquen en un miler d'aspirants a plaça fixa. Per començar, les obres públiques i la sanitat són els dos serveis públics més afectats. Els representants dels funcionaris han tret les ungles i han utilitzat els recursos més primaris de la selva: que redueixin alts càrrecs, assessors i primes individuals. I hi han posat una xifra. Diuen que aquestes despeses que per a ells són eliminables pugen només a 70.000 euros anuals.

Els funcionaris, a través dels seus respectius sindicats, han dit també que aquesta paralització repercutirà en un empitjorament del servei públic, en no cobrir les vacants o les baixes a la plantilla de la Generalitat de Catalunya en els pròxims mesos. Segons el col·lectiu, ara no és el moment de fer retallades a la Generalitat de Catalunya —¿crisi, quina crisi?—, perquè per sortir de la crisi la plantilla ha d'actuar com a dinamitzadora de l’economia i atendre noves necessitats socials com ara la dependència, que també genera ocupació.

Com en tot temps de crisi, les circumstàncies més petites es converteixen en grans circumstàncies. Per exemple, el Departament de Salut va aplicar fa un temps el telèfon 902 perquè els pacients reservin hora i dia del seu metge de capçalera o qualsevol altra gestió. La mesura ha estat tan impopular —els CAP's els utilitzen bàsicament persones amb pensions mínimes, jubilats, viudes i viudos sense grans recursos— que el Departament està estudiant fer marxa enrere i eliminar el 902 per a aquestes gestions. ¿Quants funcionaris hi ha darrere del 902?

Per exemple, les últimes eleccions posen sobre la taula el tractament discriminatori que les administracions públiques fa sobre la ciutadania. Més de 500.000 ciutadans de l'Estat són cridats obligatòriament quan hi ha eleccions perquè formin part de les meses electorals. Totes aquestes persones, que generalment no en tenen cap ganes, són amenaçats de ser tractats de delinqüents si renuncien a complir amb el seu deure cívic. En realitat volen dir la seva obligació cívica sota pena de delinqüent. Cada membre de mesa electoral percep per una jornada intensiva de més de tretze hores (8 del matí fins a les 9 del vespre, com a mínim) el sou de 60'10 euros. Ah!, i a més, per primera vegada, se'ls ha regalat una carpeta amb folis i un llapis! La menjuca dels àpats corre a càrrec dels municipis. De tots els qui organitzen eleccions, ¿qui treballa una jornada festiva intensiva per aquest preu? Per compensar la mala sort del sorteig, els funcionaris tenen dret a cinc hores lliures l'endemà de les eleccions. Però ningú no diu res dels altres treballadors, mestresses de casa o autònoms que se'n va cap a casa amb els 60 euros pelats i la feina personal sense fer.

Per entretenir el personal, en temps de crisi, el futbol continua justificant-ho tot. Mentre cada celebració d'alguna de les copes del Barça genera conflictes al carrer amb destrosses econòmiques del mobiliari públic considerables, a ningú no se li acudeix pensar quina responsabilitat té en els fets el club guanyador i, en algun cas també, la Televisió Catalana, després de muntar rues populars i festivals amb carpa al mig de la plaça de Catalunya. ¿Si les destrosses s'ocasionessin, posem per cas, arran d'un concert o una manifestació, en quedarien impunes els convocants o organitzadors? El mutis, en aquest sentit, és absolutament incomprensible, sobretot tenint en compte la nòmina d'opinadors, comentaristes i crítics que tenen els mitjans de comunicació que pul·lulen pel territori.

Després, els mateixos opinadors, comentaristes i crítics es posen les mans al cap quan comproven que, vistos els resultats de les eleccions europees, l'abstenció és alarmant i, el que és més preocupant —síndrome de les crisis globals anteriors com la del 29— la dreta radical i la ultradreta esgarrapa posicions i puja com l'espuma en la majoria de països europeus. Per acabar-ho d'adobar, uns altres funcionaris, els europarlamentaris, s'obliden completament de la crisi —¿o potser tampoc no en saben res?— i s'autoaugmenten el jornal fins a 13.000 euros mensuals (el doble del que cobraven fins ara) en comptes de rebaixar els sous dels italians que són els qui han marcat la pauta Berlusconi. Poques setmanes després, comencen a piular i diuen que hi ha d'haver moderació salarial i que cal abaratir els acomiadaments i, si pot ser, allargar l'edat de les jubilacions o, a la mínima, fer marxa enrere, en el cas de l'Estat espanyol, del regalet dels 400 euros de l'IRPF posat a la pràctica durant el 2009. Ni una paraula durant la campanya.

Amb aquests models, no ha d'estranyar que empreses de gran calibre juguin amb els ERO's i proposin situacions inconcebibles en un estat de dret entre empreses i treballadors. El macrogrup de comunicació PRISA ha proposat "rebaixar" el sou de tots els empleats del seu grup en un 8% (quantitat que contrasta amb les feixugues negociacions d'un punt o un punt i mig d'augment quan el mateix grup declarava sucosos beneficis). I, la més sonada de totes: la companyia aèria British Airways ha arribat a proposar als seus treballadors que treballin sense cobrar. Això sí que és fer volar, no coloms, no, avions! I després diuen que s'han perdut les ganes de riure!




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |