«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 93 - Agost 2009

De tant xuclar, la dida es torna seca
Segons dades del govern català, en el període del 2006 al 2009, la plantilla de funcionaris de la Generalitat de Catalunya s'ha incrementat en un 8’5% i això vol dir que, comptant-hi els organismes autònoms i les empreses públiques, s'ha passat de 187.000 a 219.000 funcionaris. En total, aquesta macroempresa destina el 42% del seu pressupost a despeses de personal. L'augment de plantilla té una certa justificació, esclar, si tenim en compte que en aquest període s'han augmentat el nombre de mossos d'esquadra, a causa del desplegament de la policia catalana, el de professorat a causa de l'augment d'alumnat vingut principalment de la immigració i el de sanitat per raons similars. Tres augments que representen 34.000 funcionaris nous. Però corren aires de rebaixes i després que els ajuntaments hagin estat els primers a dir que començaran a aplicar ERO's entre les seves plantilles, forçats per la falta d'ingressos en desaparèixer el manà contributiu de la construcció dels últims anys, els governs troben que, a falta d'ERO's, una congelació de sous dels funcionaris resoldria una part, només una part, del problema econòmic conegut com a dèficit o, en argot, el vell costum d'estirar més el braç que la màniga. Tot plegat, es calcula que aportaria uns 900 milions d'euros d'estalvi. El que tenen clar les administracions és que elles no són ni la Nissan, ni cap d'aquestes filials de l'automòbil i els seus satèl·lits, i que per tant no acomiadaran ningú de la seva cadira, ni que sigui ergonàutica i amb rodes, cosa, d'altra banda, comprensible si recordem que corre la brama que una plaça de funcionari és eterna i intocable, passi el que passi. O almenys això és el que havien dit fins ara. El que sí que pot fer l'administració, però, és tancar l'aixeta de les places vacants de nous funcionaris o reduir-la, per no dir estroncar-la del tot, i la catalana s'ha proposat fer-ho en un 3%. La notícia de la mala intenció, esclar, ha caigut com un gerro d'aigua freda en el sector, el dels funcionaris, una espècie que s'autoconsidera privilegiada, però també maltractada, malgrat que porti una pòlissa d'assegurances per a tota la vida com un dorsal enganxat a l'esquena. El cas és que, la solidaritat queda molt bé els anuncis de les oenagés de la televisió, però ningú no està disposat a afluixar sobre cap dels privilegis laborals que tenen. Lamentablement, en temps de psicosi de crisi col·lectiva —que no és el mateix que crisi real per a tothom—, parlar d'aquestes qüestions posa de mal humor els afectats. I ja hi ha qui recorda que quan els polítics parlen de congelacions i rebaixes de sous no es refereixen mai als dels alts càrrecs ni als dels assessors, dos exemples d'una plaga pitjor que la de les llagostes perquè, en general, gent de confiança del manaire de torn com són, no aporten cap benefici i només es dediquen a la depredació dels recursos col·lectius. Les seves retribucions difícilment estan mai per sota dels 70.000 euros anuals. És evident que, excepció feta de la grip A, l'economia és la reina de totes les converses. I encara més des que la majoria de polítics, a falta d'un monstre del llac Ness, és a dir, el simpatic i veterà Nessie, es passen l'estiu llençant estels de paper i anunciant que apujaran —encara més— els impostos dels contribuents. Mentre uns confonen l'estalvi honest personal amb la riquesa il·lícita i, per tant, volen que siguin els que tenen més el que paguin més, uns altres saben de bona tinta que es fa més calaix venent milions de xupa-xups o de preservatius que intentant vendre una casa de tres pisos i, aquests, parlen de revisar els impostos —que vol dir augmentar— de tots els contribuents, sigui quina sigui la seva condició. Hi ha diverses ninetes dels ulls dels més temeraris de cara a l'augment: l'IRPF de les nòmines dels treballadors, l'IRPF dels rendiments bancaris provinents dels fons d'estalvi, l'impost de Patrimoni sobre béns materials o immaterials ni que provinguin del sacrifici personal a través de l'estalvi i ni que generin impostos anualment, no parlar mai més de la supressió de l'Impost de Successions i aplicar-lo en aquells territoris on n'estan exempts i elevar els trams de tant per cent de càlcul de la Declaració de Renda perquè és la mesura que clava clatellada per la banda del mig, deixant els de baix i els de dalt, fora del seu cop de fuet. Una vegada més, la majoria dels polítics arribats a governants fan ús de la seva incapacitat de gestió —si els governs fossin una empresa, farien aigües abans de començar!— i davant d'una crisi que els deixa sense els recursos de la bombolla no saben actuar d'altra manera si no culpabilitzant els ciutadans per haver estat massa prudents: és a dir, per haver estalviat i haver permès que bancs i caixes muntessin el crack de la història moderna, en comptes d'aprendre de tantes i tantes generacions de vividors, els de baix, acostumats sempre a parar la mà i comprovar que sempre en raja, i els de dalt, acostumats a picar de mans de la felicitat que senten podent evadir impostos amb la creació de societats i iniciatives generadores de pèrdues sobre les quals la majoria de polítics no saben fer res més sinó tapar-los amb coixins de cotó fluix i repenjar-se a la seva espatlla per continuar xuclant de la mamella. El que haurien de recordar, tots plegats, és que, de tant xuclar, fins i tot la dida, tard o d'hora, es torna seca.




Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |