«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 97 - Desembre 2009

«Iadaveriuncaganer, iadaveriuncaganer...!»
A saber si la Nadala que aquest any ha encarregat TV3 a una sèrie de músics i cantants catalans, basada en el personatge més català que es fa i desfà, el Caganer, no és ja una premonició del pla de regulació laboral —digueu-li ERO, pla anticrisi o pla de jubilacions anticipades— que la Gran Capo de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Rosa Cullell, ha anunciat que s'aplicarà sobre els més de 2.700 empleats de la casa partir del gener del 2010.

Mentre a TV3 es reincorpora, als Matins de Josep Cuní, després de la fuga professional que va fer a El Periódico, com a cap de comunicació (?), en un mal moment del mitjà en paper, i després de la patacada en un programa de nit, novament a TV3, del qual només ha quedat el look negre glamurós, tant el d'ella com dels presentadors, i després que al Canal 33, el programa Ànima —l'aposta cultural de la nova etapa Terribas— s'hagi esmicolat a bocins deixant el presentador Toni Puntí sol com un mussol, a partir del gener, en una nova etapa d'un programa una mica més llarg, però només els dilluns a la nit, per deixar pas a la lookíssima Bibiana Ballbè per a un programa en solitari —xist, silenci que és secret!— perquè pugui lluir-hi cadascun dels seus vestidets, el que corre pels passadissos de Sant Joan Despí és que els que tenen d'uns 55 anys endavant —diu que n'hi ha uns 180 en aquestes condicions— ja es poden posar en remull perquè, en vint-i-tants anys d'història, paraula de Cullell, no s'havia fet mai cap regulació i ara toca.

Després d'una profunda, intel·lectual i filosòfica reflexió, Els 4 Gats, tractant-se de la circular de fi d'any, arriben a la conclusió, doncs, que la canço d'El Caganer, de TV3, utilitzada fins a l'avorriment en vídeo per la cadena televisiva i en àudio per Catalunya Ràdio, es podria convertir en l'himne de comiat dels "iaios" i "iaies" que Na Cullell deixi amb el cul enlaire als jardins de TV3 i a la rotonda de Francesc Macià.

La cançó, un inèdit del cantant Albert Pla —abans de fer figueretes al Teatre Nacional de Catalunya— s'ha autoqualificat de «cutrelux» per la mateixa cadena. Hi han posat veu, teclats, dits i altres instruments els músics Quimi Portet, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver i Manel, convertits en cantants de luxe (cutre?) de la nadala, com a bons pastorets de la casa.

Segons la nota promocional de la Corporació Catalana, la cançó 'El Caganer' té «una estètica més pròpia de produccions amateurs o de baix pressupost —gràcies per avisar—, i el videoclip és un mosaic de cares, colors electrònics i dibuixos dels artistes, de les figures típiques del Nadal i dels decorats tradicionals dels pessebres. Tot plegat encabit en una pantalla diferent, una quadrícula en què hi desfila tot l'imaginari del pessebre nadalenc: el nen Jesús, Sant Josep, la Verge Maria, una vaca, una mula i un angelet; l'escorça, la molsa, un poblet nevadet, un riu de paper de plata, els pastorets i les pastoretes, tres gallines i un ferrer; un ramat de cabres, una iaia castanyera i un dimoni dins l'infern; un cel, unes estrelles elèctriques o fetes amb gomets, tres reis, tres patges i tres camells carregats de presents. I enmig de tota aquesta representació hi regna una figura imprescindible, un home discret ajagut a la gatzoneta, que duu barretina i els pantalons abaixats: el caganer, personatge popular català, generador de somriures i simpaties.» Continua la profunda presentació de la nadala corporativa dient: «La cançó del Nadal d'enguany [2009] assenyala aquesta figura com la més elemental del pessebre català. Un personatge que, gràcies a TV3 i a Catalunya Ràdio, mai més no podrà fer de ventre tranquil —vegi's aquí l'afinadíssima recuperació lingüística d'una expressió gairebé en desús—, discretament amagat rere uns arbusts.»

I remata la nota corporativa: «Aquestes festes [el caganer] esdevindrà un personatge mediàtic, permanentment situat al centre del debat (?). Perquè, com reivindica i sentencia la cançó: «No us oblideu mai més que en un pessebre "hi ha d'haver" en un pessebre "hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi" un caganer».

Doncs, apa, «iadaveriuncaganer, iadaveriuncaganer...!», ni que sigui amb un pleonasme ben recargolat i acabat en punxa com el monument a una magnífica cagada lingüística que bé es mereixeria l'aplicació ipso facto d'un ERO express o una jubilació anticipada a qui l'ha permesa en nom d'una decadència fins i tot del català que ara es parla.

Potser sí que, com diu la lletra de la Nadala, "iadaveriuncaganer", però també "cal que hi hagi..." i com més aviat millor, algú que ho faci més bé.

Qui vulgui triturar-se l'oïda amb la cagadeta del caganer, que piqui el play de sota:






Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |