«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 104 - Juliol 2010

«Pel juliol, ni CoNCA ni caragol!»
Doncs, sí, resulta que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, àlies CoNCA, ha de presentar cada any l'àlbum de fi de curs amb els deures fets: els dibuixos, els textos lliures, els treballs de matemàtiques, els de socials i algunes ressenyes de lectures que els membres de la cosa aquesta hagin arreplegat. I si preparar un àlbum cada curs, a l'escola i a l'institut, ja és prou difícil —i encara més des que es fan treballs digitals— encara ho és més parlar de la mai prou ben adjectivada cultura catalana, escassa de pistrincs i curta de dimensió. Però el CoNCA, que de conco no en té res —com ja hem dit i constatat més d'una vegada aquí mateix— ha estirat de la corda de la lamentació, que és la que funciona peti qui peti, i ha descobert que el gremi que li han encomanat perquè guardi com si fos un àngel caigut del cel pateix diversos dèficits crònics, com per exemple el de la falta de projecció internacional. Que el CoNCA digui això, ara que els de can Llull —que no tenen res a veure amb els altres de Can Ricart, els de les llengües— no paren de fer volar coloms penjant-se la medalla de recitals poètics en vaixells, festivals europeus i piscolabis de tota mena, a més d'autoadjudicar-se la feina de traducció d'algunes obres literàries catalanes a altres llengües, ni que qui faci la feina, com sempre, siguin els editors i les agències literàries o simplement l'atzar d'un traductor que s'encapritxa d'un llibre català, porta a pensar que tenen tota la raó: hi ha una creixent pèrdua de lideratge i un evident dèficit crònic en alguns sectors culturals... Potser per això el primer que cal reanimar, ni que sigui amb respiració assistida, és el mateix CoNCA.

Encara que, davant la crisi econòmica, el CoNCA diu que no adopta posicions maximalistes, sí que planteja un augment de la despesa pública en la cultura per desenvolupar un sector econòmic estratègic generador de riquesa, empreses i indústries (el 21% de les empreses culturals espanyoles s'ubiquen a Catalunya). No obstant, falten estudis que ofereixin dades fiables, aspecte que el Conca es proposa corregir.

Segons l'informe, el model cultural català es caracteritza per aproximar-se més al model nòrdic, que anteposa la creació de serveis culturals a la conservació patrimonial del model mediterrani. I en el futur, hauria d'utilitzar aquests serveis per integrar grups exclosos com ara la nova immigració.

El CoNCA criticar la concentració de la despesa cultural del Govern central a Madrid (oscil·la, segons l'any, entre el 32% i el 44% del total, amb 28,8 euros per habitant) davant de les xifres destinades a Catalunya, que van del 9,5% al 14,2% (amb 7,6 euros per habitant). Catalunya compensa aquestes xifres amb un esforç econòmic més gran de les seves institucions, més per part dels ajuntaments, principals agents potenciadors del desenvolupament de les polítiques culturals públiques a Catalunya, que de la Generalitat.

El cinema, el teatre i l'edició són els tres sectors que, segons el CoNCA, mantenen una bona salut i Catalunya hi segueix sent puntera, sense que cap dels tres estigui exempt de dèficits notables. L'informe destaca l'explosió del potencial creatiu en el camp del cine i la concentració a Catalunya del 40% de la producció, mentre que la difusió és excessivament fràgil i el teixit productiu es podria desintegrar si es qüestionés la política d'ajudes públiques. Respecte a la llei del cinema, el CoNCA destaca que hauria de ser l'oportunitat d'avançar en la difusió del cine en versió original. El teatre, constata el CoNCA, viu un bon moment, amb el volum més gran de la història pel que fa a públic, autors i companyies actives, però amb una excessiva regionalització de la seva difusió. El sector editorial segueix sent una potència multinacional. L'informe destaca, en canvi, la debilitat del públic lector en català, que per falta d'hàbit fa que només un de cada quatre llibres comprats, incloent-hi els infantils i de text, siguin en llengua catalana. En els sectors del circ i la dansa, el CoNCA planteja la necessitat de millorar la formació de futurs artistes i lamenta que actualment molts es vegin obligats a emigrar per la falta d'oportunitats. I pel que fa a la música, l'informe confirma que la caiguda del mercat de la música enregistrada fa dependre el sector de les actuacions en directe, dificultades sovint per restriccions administratives.

L'informe constata finalmetn un bon moment creatiu de les arts visuals però alhora una pèrdua de teixit expositiu, una decreixent activitat de les sales privades, l'absència d'una fira important i una pèrdua de pes internacional. L'actual és insignificant. En l'àmbit del disseny, es constata que la pèrdua de l'hegemonia és evident davant de Madrid, amb una autèntica fuga de talents joves, i es reclama que el futur museu Disseny HUB disposi de participació estatal amb un reconeixement explícit de la capitalitat catalana del disseny. En el sector de l'arquitectura es constata que la crisi econòmica ha comportat un descens de la qualitat creativa. El CoNCA destaca la magra política de compra en àmbits com l'art actual i la fotografia, i reclama un esforç econòmic a les administracions.

Si en voleu més, o voleu participar en la donació d'aire per reanimar el CoNCA, en aquest resum més ampliat de l'informe anual hi ha les bases per posar-se a treballar. Però, compte, som al juliol i ja ho dit la dit: Pel juliol, ni CoNCA ni caragol!... ¿o potser no era ben bé així?

Resum de l'informe anual sobre l'estat de la cultura 2010.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |