«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 110 - Gener 2011

«Faules sobre el paper»
Les retallades pressupostàries a la riba catalana del Mediterrani no són exclusives del planeta. I el paper ho té malament. Quan s'ha començat a anunciar que els centres educatius s'hauran d'estrènyer el cinturó en despeses generals (que vol dir manteniment i subministrament) les primeres veus de lament no s'han estat de parlar, sense escrúpols, de retallar per la part de material i biblioteca. És a dir, llibres. És a dir, paper. Però a l'altra part del continent, canal de la Mànega enllà, els anglesos no ho tenen tampoc tan bé.

Fa uns dies que l'escriptor Quim Monzó, en un dels seus articles de premsa, parlava del cas de la població de Stony Stratford, un dels quatre pobles que formen el municipi de Milton Keynes, a Anglaterra. I explicava això: «Amb la sempiterna crisi com a excusa, l'Ajuntament ha anunciat que estalviarà trenta milions d'euros en el pròxim exercici a base de retallar pressupostos. Un dels pressupostos que primer retallarà és el de la biblioteca. La tancarà i punt. Llavors, comentant la jugada, a un dels habitants del poble se li va ocórrer que una forma d'impedir el tancament de la biblioteca seria que els usuaris demanessin molts llibres prestats: tots, si és possible. Va consultar quina quantitat màxima de llibres podia treure cada persona, va muntar un grup a Facebook i —només en una setmana— havien tret tots els llibres d'aquesta biblioteca: 16.000 volums. Segons la BBC, el ritme de préstecs ha estat de 378 llibres per hora. La premsa anglesa mostra aquests dies fotos de la biblioteca en qüestió, amb les prestatgeries completament buides. Suposo que la intenció és doble. D'una banda, mostrar l'amor dels habitants de Stony Stratford pels llibres i pel seu centre de lectura. De l'altra, que, havent prestat tots els seus llibres, la biblioteca no pugui tancar. Sembla lògic que no pugui fer-ho amb el seu patrimoni escampat.

Però la reflexió del columnista de La Vanguardia no acabava aquí perquè continuava exposant: «És una notícia ideal per a les persones que agraden de emocionar-se amb les petites heroïcitats col.lectives. Per un instant he intentat imaginar una situació similar aquí. Però resulta impossible. D'una banda, la dificultat de mobilitzar als nostres conciutadans per una cosa tan eteri per a ells com una biblioteca. De l'altra, la manca d'interès pels llibres que mostren els mateixos que s'encarreguen de gestionar-les. Jo visc bàsicament a Barcelona i l'última vegada que vaig canviar de pis —a principis dels noranta— vaig aprofitar per posar ordre en el meu llibreria i escollir quins llibres em portaria al nou pis i quins llibres no. Seleccionar els que consideri que algun dia tornaré a llegir i rebutjar els que no: uns dos mil. Telefonar a diverses biblioteques públiques, a veure si els interessaven. A cada una li explicava que tenia llibres d'aquestes i quines característiques, interessants i en bon estat. A l'altre costat de la línia telefònica, les respostes oscil.laven entre el silenci incòmode i el "Dos mil llibres ...? És que ...". Mentre escoltava les seves objeccions, imaginava la cara dels qui m'atenien, angoixades davant la tremebunda perspectiva d'haver de catalogar tots aquests llibres. Vaig pensar: si a Barcelona no els interessen, potser a Maçanet de Cabrenys sí. Vaig preguntar als que llavors manaven si tenien previst crear alguna biblioteca pública al centre cívic que llavors hi havia pendent que i ara serveix de magatzem de vehicles municipals. Em van mirar amb cara de espetarrant: "Bi-bli-o-te-ca ...?". De manera que finalment vaig baixar de la figuera, vaig agafar els llibres, vaig baixar al carrer i els vaig llençar tots al contenidor.

És així. Mentre els editors omplen plantes i plantes de grans superfícies amb la seva fabricació de literatura en paper reciclat i cobertes en cartoné, d'altres no troben la manera que els vulguin reaprofitar. I això que la reutilització s'ha apoderat del sistema educatiu des de fa temps!

Sobre les aventures i desventures del paper, però, n'hi ha més. Una altra de significativa dels maldecaps que ocasiona el noble producte extret dels arbres és aquest correu electrònic fet públic per un usuari d'Internet en el seu blog en el qual parla de les difícils relacions per entendre's des d'una localitat petita amb l'administració d'un diari llampant de tan nou com l'ARA. El text del correu, com la reflexió anterior de Quim Monzó, parla també per ell mateix:

«Servei de subscripcions del diari ARA, Bon dia, Deixeu-me fer una petita història plena de desatencions, malentesos i mala gestió de la meva subscripció al diari ARA, i em sap molt de greu, perquè en soc un fan des del primer dia.
»Quan es comença a parlar que sortirà un nou DIARI, a través de la vostra web m'apunto al "newsletter". Per aquest motiu, un dia rebo una trucada oferint-me una subscripció a un preu de 312 €. Accepto la proposta i la persona que em truca s'apunta les dades de la meva targeta de crèdit. Em comenta que a Cardedeu no arriba el repartiment del diari, per la qual cosa m'enviaran uns vals.
»Pocs dies abans de sortir el diari, com que no havia rebut els vals, truco demanant si era normal que encara no els hagués rebut. Ho consulten i sorprenentment em diuen que no els consta que jo sigui subscriptor. De tota manera entenen que és un error, i torno a donar les dades per activar la subscripció. Al cap d'uns dies rebo els vals a casa.
»Arriba Nadal i com que Nadal queia en dissabte, i el diumenge no hi havia diaris, truco a l'ARA preguntant com funcionarà el tema dels Vals. Em diuen que el dissabte entregui el de dissabte i els suplements habituals del diumenge el donarien amb el diari de dilluns. Però quan vaig a buscar el diari al quiosc el dissabte, em diuen que haig d'entregar el val de diumenge. A més no em van donar el Time Out [Cultura] que teòricament m'havien de donar i jo no vaig reclamar a causa de les explicacions que em van donar per telèfon des del diari.
»Per tant em vaig quedar sense Time Out [Cultura]. Vaig enviar un correu a l'ARA exposant aquest malentès que vam tenir i em diuen que tranquil, que m'enviaran el Time Out [Cultura] a casa. Encara l'estic esperant.
»Aprofitant el correu, pregunto quan m'enviaran els següents vals, ja que els que tinc se m'acaben a finals de gener malgrat que posen que són vàlids fins a febrer. La resposta va ser encara més sorprenent: jo tenia una subscrpció de 40 dies i per tant, un cop acabats els vals, no en rebria més. Mentrestant, encara no m'havien cobrat la subscripció per la tarja de crèdit.
»Faig que tornin a comprovar les dades de la meva subscripció i em contesten que efectivament jo tinc la subscripció anual i que properament rebré els següents vals i se'm carregarà l'import de la subscripció a la meva targeta.
»Arriba mitjan de gener i encara no se m'ha carregat la subscripció a la targeta i no he rebut els vals.
»Ho reclamo i em diuen que en els propers dies rebré els vals.
»Ja no tinc val per aquest diumenge [dia 23 gener] i encara no he rebut els vals i no s'ha carregat la subscripció a la meva targeta.
»M'agradaria alguna resposta positiva per part del diari... no vull donar-me de baixa del diari, perquè repeteixo que a casa ens agrada molt. Moltes gràcies per la vostra atenció.

Tampoc no calen paraules. En tot cas, pel que fa al sofert subscriptor de paper de Cardedeu, li queda el consol de ballar... un vals, esclar!


Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |