«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 111 - Febrer 2011

«La llufa del Llull i altres històries»
La majoria dels membres del jurat del premi Ramon Llull d'aquest any amb la cara pagaven quan desfilava davant seu una debutant en literatura catalana, Nuria Amat —accent fora!— que no feia gaire, arran de la polèmica de la Fira de Frankfurt dedicada a la cultura catalana havia deixat l'esquena precisament de l'Institut Ramon Llull com una reixa. La majoria de membres del jurat tenien la sensació que els havien penjat la llufa. Els cinc originals presentats presumptament sota pseudònim i "escollits" per qui remena les cireres del Llull —premi instituït pel clan Lara de Planeta i que continua arrossegant la casa malgrat que ha intentat treure-se'l del damunt endossant-lo primer al govern d'Andorra i després en una croada rotativa per diferents indrets dels Països Catalans—, havien de ser d'algú de la casa —és a dir, de la casa Planeta amb ramificacions en edició catalana dins el Grup62—, però el jurat no es podia esperar que els clavessin un punyal per l'esquena amb una incorporació a les lletres catalanes de qui difícilment hi tornarà per voluntat pròpia després d'haver cobrat els 90.000 eurets del Llull.

Aquesta ha estat una de les anècdotes d'un febrer curt de dies i de gambals i marcat, sobretot, per la foguera encesa a la riba del Mediterrani i al mig del rovell de l'ou de les riqueses més poderoses del món. N' hi ha hagut d'altres de menys agressives, però igualment verinoses. Per exemple, els viatges en classe turista d'avió del President de la Generalitat de Catalunya i el seu seguici per anar a parar la mà a can Zapatero de Madrid. És alarmant que es vulgui fer proclama d'austeritat populista quan cap dels diputats del nou Parlament de Catalunya no ha piulat —com des de fa trenta anys— de les dietes que cobren de manera extra aquells parlamentaris i càrrecs oficials que tenen justificada la seva residència fora de Barcelona i que se suposa que van i vénen —en bicicleta, en patinet, en Wolswagen o en BusNit— amb la corresponent pèrdua de temps.

Entre aquests es troben el mateix president Artur Mas —el dels viatges en classe turista— i cinc consellers que rebran, si no tenen l'ètica de rebutjar-lo en temps de retallades de tota mena—, un plus de mobilitat tot i tenir assignat un vehicle i xofer. En aquest cas, el Parlament de Catalunya —dels altres no en parlem perquè no fa el cas— dóna als excel·lentíssims diputats un mínim de 21.605 euros a l'any per despeses de viatge per als que viuen a l'àrea metropolitana i 30.411 euros per als que resideixen a més de 191 quilòmetres de Barcelona. Repetim-ho: ni els governs de CiU amb Jordi Pujol, ni els posteriors del Tripartit, tampoc no hi van renunciar. ¿O és que algú es pensa que perquè són polítics són babaus?

La situació, segons les informacions que surten sense fer gaire soroll perquè no interessa a ningú, es repeteix en tots els partits. Els presidents dels grups parlamentaris que tenen dret a cotxe segueixen percebent aquestes assignacions, ja que, segons fonts dels partits a algun mitjà de comunicació, cap parlamentari hi ha renunciat. La decisió dels consellers i diputats no és un fet excepcional. En l'època de l'expresident Jordi Pujol, que va implantar aquestes dietes, mai ningú va optar per rebutjar aquests ingressos, i tampoc en la del tripartit. En aquest punt, les diferències ideològiques sembla que no compten. L'ex president José Montilla i els consellers Antoni Castells, Joan Puigcercós (mentre ho va ser) i Joan Saura van cobrar en l'anterior legislatura 19.989 euros anuals en concepte de desplaçament malgrat tenir cotxe oficial. Joaquim Nadal i Josep-Lluís Carod Rovira van ingressar 27.901 euros, ja que resideixen a Girona i Tarragona.

Quan es parla d'aquesta qüestió amb els "pobres afectats" al·leguen que els partits sostenen que els parlamentaris no cobren íntegrament els seus sous perquè cedeixen una part als seus partits, en una forquilla que oscil·la entre el 3,7% del sou base (CiU) i el 20% (ICV-EUiA), i que moltes vegades ni tan sols arriben a saber quant guanyen i en concepte de què, perquè en algunes ocasions la Cambra ingressa la suma en els comptes dels partits —és el cas del PSC, que tampoc són babaus i no se'n refien ni dels seus—, que després assignen els salaris. Una cosa semblant succeeix en alguns casos amb les dietes de viatge dels consellers, perquè s'ingressen en les arques dels partits. Tot legal, però, eh!

Només cal recordar que després de la retallada del maig passat, que va oscil·lar entre el 15% i el 8% dels salaris, un diputat percep una mitjana de 40.202 euros bruts l'any. Però aquesta quantitat creix considerablement gràcies als plusos per mobilitat. És a dir, el que menys cobra rep 65.000 euros. Les dietes no es van veure afectades per la retallada de sous. A aquest concepte cal afegir-hi els complements per pertànyer a alguna comissió, partides de les quals es beneficien la gran majoria dels diputats. Els únics que no cobren dietes són els membres de la Mesa del Parlament.

Però, si a més es fa un tomb pels diversos departaments acabats de constituir —familiars i parents a banda— s'observa que els nous fitxatges també s'han fet a preus d'or. Com per exemple, en el Departament de Cultura, que mentre té encès el sector cultural perquè se li ha dit que se li retallarà almenys un 20% sobre els retalls que ja portava, fa nomenaments amb ascens de categoria en qüestió d'un mes de personal de la casa amb sous que van de 45.000 euros a 62.500 euros. És el cas de la periodista Mar Jiménez que teòricament ha substituït Sebastià Alzamora com a assessora en matèria de comunicació i difusió de Cultura. Per aquest càrrec, ha passat a cobrar uns 62.500 euros anuals, fins a 17.500 euros més. Un increment de gairebé el 40% en menys d'un mes. En general, a les empreses, es donen tres mesos de gràcia per comprovar si la persona en qüestió es mereix l'ascens, però en política, la bola de vidre de la vidència fa miracles.

Entre això i allò i allò altre, és a dir, entre avions en classe turista, dietes de mobilitat i sous de confiança, les recomanacions que es poden fer no són gaires. Bé, sí, una, o dues, o tres. Per als afortunats dels sous de confiança, sisplau, facin-se d'una Mútua Privada i obrin-se un Pla de Pensions en una caixa per ajudar a fomentar la solvència d'aquestes institucions. Per als afortunats de les dietes, sisplau, subscriguin-se a algun diari o revista per poder anar llegint mentre van en cotxe, oficial esclar, cobrant dietes per mobilitat personal, cap a casona. I per als que viatgin en classe turista d'avió a Madrid, sisplau, facin un curset accelerat d'Internet i acostumin-se a reservar bitllets en xarxa. Els d'avions i, sobretot els del TGV a Madrid, els d'última hora, surten tan barats que encara queda canvi per comprar-se un xusco a dalt del tren. Bon profit i bon viatge!


Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |