«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 114 - Maig 2011

«La revolta dels animals (indignats)»
«(...) Durant tot el dia havia corregut la veu que el Vell Patriarca, el porc guanyador del premi Middle White, havia tingut la nit anterior un somni estrany, el qual desitjava comunicar als altres animals. Havien quedat de reunir-se tots plegats a la Pallissa Gran, tan bon punt no hi hagués perill que l'amo rondés per fora. (...) Els altres animals anaren arribant-hi i es posaren còmodes, cadascú a la seva manera. (...) Així que el Patriarca els veié tots ben posats que esperaven amb atenció, va desenrogallar-se la gorja i començà: "Camarades, ja heu sentit parlar de l'estrany somni que vaig tenir ahir al vespre. (...) I bé camarades, ¿quin és el contingut de la nostra vida? Enfrontem-nos-hi: les nostres vides són miserables, fatigoses i curtes. Naixem, se'ns dóna el menjar just per a consevar l'alè en els nostres cossos, i els qui som capaços ens veiem forçats a treballar fins al darrer àtom de la nostra vida, i al mateix moment en què ja no servim se'ns occeix amb odiosa cruesa. (...) ¿No és més clar que l'aigua, camarades, que tots els mals d'aquesta vida ens vénen de la tirania dels éssers humans? Desfem-nos de l'home, i el producte del nostre treball serà per a nosaltres. En un tancar i obrir d'ulls serem rics i lliures. ¿Què cal fer? Doncs, res més que treballar nit i dia, amb cos i ànima, per a l'expulsió de la raça humana! Aquest és el meu missatge que us dono, camarades: REVOLTA! (...) Els set manaments: 1. Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic; 2. Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic; 3. Cap animal no portarà robes. 4. Cap animal no dormirà en llit. 5. Cap animal no beurà alcohol. 6. Cap animal no matarà un altre animal. 7. Tots els animals són iguals. (...) "Quatre potes, sí; dues potes, no" fou inscrit a la paret de la pallissa gran, més amun dels Set Manaments i en lletres majúscules. Una vegada la saberen de memòria, els xais s'anaren entusiasmant amb la nova màxima i sovint, quan jeien pels prats, engegaven a belar tots alhora: "Quatre potes sí, dues potes no!" I així seguien hores i hores sense cansar-se'n. (...) Els anys s'escolaren a poc a poc. Les estacions venien i se n'anaven, i les curtes vides dels animals s'esfumaven. Arribà un temps que no hi havia ningú que es recordés de l'època d'abans de la Revolta (...) Ara hi havia moltes més bestioles al Mas, però l'increment no havia estat tan gran com s'esperava els primers anys. Havien nascut molts animals per als quals la Revolta no era més que una vaga tradició, transmesa de paraula. (...) Quant als altres animals, la seva vida, pel que sabien, seguia essent la mateixa de sempre. Generalment passaven gana, dormien a la palla, s'abeuraven a la bassa i treballaven els camps; a l'hivern eren turmentats pel fred i a l'estiu, per les mosques. Algunes vegades els més vells escorcollaven les seves boiroses memòries i miraven d'esbrinar si en els primers temps de la Revolta, les coses anaven pitjor o millor que ara. Els era impossible de recordar-ho. (...) Va ser tot just després de tornar els xais, un vespre serè, quan els animals havien acabat la feina i se'n venien cap als edificis del Mas, que el renillar aterrit d'un cavall va sonar dins el pati. Els animals, alarmats, es van aturar. Era la veu de Trèvol. Renillà un altre cop, i tots els animals es llançaren corrents cap al pati. Aleshores veieren el que Trèvol havia vist. Era un porc que caminava dret sobre les potes del darrere. (...) Portava un fuet. Hi hagué un silenci mortal. Astorats i atemorits, estrenyent-se tots plegats, els animals van contemplar la llarga comitiva de porcs caminant lentament al voltant del pati. Els semblava com si el món s'hagués capgirat. Passada la primera impressió, hi hagué un moment que, a desgrat de tot, a desgrat del pànic que tenien als gossos, i a desgrat de l'habitud formada al llarg de molts anys, de no queixar-se mai, de no criticar mai, passés el que passés, els animals estaven a punt de llançar un crit de protesta. Però just aleshores, com si obeïssin un senyal, tots els xais van rompre en un eixordador belar de: "Quatre potes sí, dues potes millor!" Ara hi havia un sol Manament, que deia: "Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d'altres." (...) Encara no havien caminat vint passes, quan es deturaren en sec. Un tumult de crits venia del Casal. Tornaren enrere corrents i van mirar una altra volta per la finestra. Sí, s'havia encès una violenta baralla. Brams, patacades a la taula, mirades d'odi, negatives furioses. El motiu de la discòrdia semblava ser que Napoleó i Mr. Pilkington havien jugat un as d'espases tots dos al mateix temps. (...) No hi havia dubte ara sobre el que havia passat a les cares dels porcs. Les bestioles de fora miraven els porcs i després els homes, els homes i després els porcs, altre cop els porcs i després els homes; però ja era impossible de distingir qui eren els uns i qui eren els altres.»

Extret de 'La revolta dels animals', de George Orwell. Traducció d'E Cardona i J. Ferrer Mallol. Edicions Destino i Edicions 62.


Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |