«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 116 - Juliol 2011

¿Què hem de fer...? Vendre les cases i anar a lloguer!
Hi ha qui recomana als governs en fallida que es venguin les reserves d'or. Però ¿els que no en tenen què han de fer? A Ca Na Generalitat ja han trobat la solució. Posar a la venda una quarantena de casalots per tocar-ne, si algú els vol comprar, més de 500 milions d'eurets i poder continuar pagant les nòmines del personal i les dels governants durant un temps. El cas és que vendre pedra en temps de rebaixes representa perdre-hi diners. L'eufòria immobiliària d'abans del crac del 2007 va portar el govern d'aleshores anomenat Tripartit a bescanviar edificis de lloguer, perquè eren massa cars —de fet perquè els cobraven els de l'oposició— i a executar compres amb màniga ampla. Arribada l'oposició d'aleshores al govern, la situació de fallida obliga a fer marxa enrera i desprendre's de llast perquè el globus no perdi alçada i tornar a la política de lloguers. Tot un cromo que es mereixeria un còmic en versió grafit a les parets de cadascun dels edificis malvenuts.

Entre aquestes operacions immobiliàries d'urgència in extremis hi ha, per exemple, segons s'ha fet públic últimament, l'edifici de Territori, al costat de l'estació de Sants, que es va comprar, sempre parlant en euros que és com si es parlés en plata, per 60 milions el 2010. S'ha posat a la venda un any després per un mínim de 56 milions. El Ecourban, situat al barri 22 @ i seu de l'Agència Catalana de Comerç i l'Institut Català d'Energia (Icaen), va ser adquirit per 31.800.000 el 2008. Ara surt a la venda per 19,8 milions. L'edifici d'Agricultura de l'avinguda de la Meridiana va ser comprat el 2003 per 19.700.000 i el seu preu de sortida és ara de 10,3 milions. L'antiga conselleria de Treball, al carrer de Sepúlveda, on hi havia Mobles La Fàbrica, es va comprar per 27,5 milions el 2004 i set anys després es ven fins a 110.000 euros més barat. I tot això, esclar, sense comptar les successives obres de remodelatge i rehabilitació que s'ha fet en cadascun dels edificis.

En el cas de l'edifici d'Economia, a la Gran Via número 639, es ven per 9,8 milions, tot i que es va comprar per 26 milions. Aquesta venda, però, diuen que permetrà a la Generalitat de Catalunya estalviar les despeses del cens emfitèutic. Aquest sistema de compra, utilitzat pel Govern des dels anys noranta, és una figura medieval que permet comprar sense desemborsar tota la quantitat o amb hipoteca, ja que les quotes es paguen al propietari, però les despeses que comporta són molt elevats.

D'entre els preus coneguts de compra anys enrere (extrets dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya de diversos anys), només els immobles adquirits abans de l'any 2000 es venen amb una plusvàlua considerable. Però cal tenir en compte que han passat més de 10 anys i el metre quadrat d'oficina, segons xifres de l'Ajuntament de Barcelona ha doblat més de la meitat del seu valor al centre de la ciutat. El 1997, any de compra de diversos immobles, a l'Eixample, el metro d'oficina valia de mitjana uns 1.064 euros. El 2010, a la mateixa zona, es va vendre a 3.467 euros de mitjana.

La direcció general d'Agricultura, a la Gran Via de les Corts Catalanes número 612, amb 12.879 metres quadrats, es va comprar el 1994 per 25 milions i es ven ara per 26,9 milions. Un altre immoble de Treball, a Puig i Xoriguer, de 2.349 metres quadrats, es va comprar el 1999 per 2,7 milions i es ven per 3,2 milions.

Des del Departament d'Economia —no s'especifica de quina mena d'Economia es tracta tenint en compte la situació— asseguren que els edificis s'han taxat segons el preu actual del mercat, i recorden que els publicats són els preus mínims pels quals pot negociar i que potser s'acabin venent per més import. Sempre hi ha qui somnia desperts, esclar, si tenim en compte que des que es va disparar el crac, el valor de l'habitatge ha caigut una mitjana d'un 25%. A més, en aquest cas, tots els edificis de la Generalitat no es venen buits, sinó que inclouen l'inquilí actual, ja que, un cop venuts, el govern no els desocuparà, sinó que els mantindrà en règim de lloguer.

La renda, segons l'acord de Govern, estarà garantida com a mínim durant 25 anys. En el cas, per exemple, de l'edifici de la Borsa de Barcelona —en el punt de mira fa dies per les sacsejades dels valors—, que es ven a partir dels 57.400.000 al passeig de Gràcia número 19, el lloguer anual pactat ascendirà a 4,7 milions. La seu de Treball de Sepúlveda té un lloguer pactat de 2,2 milions a l'any.

El primer lot, de 26 edificis valorats en 450 milions, està sent gestionat per la consultora PWC. Conté molts immobles en l'anomenada zona prime de la ciutat, a prop de passeig de Gràcia, Via Laietana i Diagonal. El segon bloc, que ha sortit a concurs a través d'ICF Equipaments, inclou per 97.800.000 la seu de Territori de Josep Tarradellas, una nau al polígon de Molí del Racó a Sant Sadurní d'Anoia i nou oficines d'ocupació. Aquestes últimes estan a Vilanova i la Geltrú, Tortosa, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Berga, Rubí, Esplugues de Llobregat i Cambrils. Totes les oficines tenen entre 400 i 1.000 metres quadrats i la majoria es va construir després de 2000.

En el plec del concurs d'ICF Equipaments s'especifica que l'empresa que s'encarregui de la venda d'aquest lot haurà posar el paquet complet, que és indivisible. A més, especifica que la companyia que s'encarregui de la venda es s'embutxacarà un 2% del preu total si ven en menys de sis mesos, és a dir, un mínim de 1,9 milions d'euros, sense IVA. El percentatge de benefici baixa conforme augmenti el temps de venda, i si triga sis mesos baixa fins al 1,6%. La data màxima perquè es formalitzin les escriptures públiques és el 16 de desembre.

Queda clar, doncs, que l'operació de venda deixarà, com en qualsevol desastre, beneficis per alguna altra butxaca que potser finalment podrà adquirir nous edificis a baix preu i en un dia no gaire llunyà, tenint en compte que els canvis de govern són la tònica actual, els tornarà a vendre per un preu més alt quan uns altres governants pensin que els lloguers són massa cars i que cal tornar a adquirir patrimoni... ni que sigui a costa dels contribuents, esclar.

[Totes les dades són extretes de fonts oficials reproduïdes pel diari El País el 3 d'agost del 2011]



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |