«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 119 - Octubre 2011

«¡Bamos negro pa la CONCA...!»
Si feu una enquesta, per exemple, per algun dels mercats del país i pregunteu pel CONCA, el més probable és que us cantin les notes de 'la conga', que és com els cubans anomenen un tambor que van manllevar de la cultura africana i com anomenen també el ball que ha acabat coneixent-se com a hereu de la música llatina. La conga es va batejar així cap als anys cinquanta del segle passat a Nova York, en una fusió de músics cubans i novaiorquesos, d'estils son i jazz que van acabar donant la salsa. Els cubans, de la conga, en diuen també tumbadora. Per ballar la conga, els ballarins es posen en fileres dobles i segueixen el ritme del tambor.

Potser els enquestats populars dels mercats no anirien tan malament si responguessin en relació al CONCA, el vegetatiu Consell Nacional de la Cultura i les Arts. Aquest organisme va trigar sis anys a posar d'acord els diversos sectors culturals catalans amb els seus representants polítics. No sabem si van debatre tants anys afilerats en dues rengleres i ballant el "conca", però allò que havia de millorar l'administració de les polítiques culturals públiques no va anar ni va al ritme de la tumbadora, que és allò en el que sembla que s'hagi convertit el tal CONCA, dins del qual ja no se sap ben bé qui en forma part i què representa.

Potser per això, una Plataforma que aplega diverses associacions i col·lectius dedicats a les arts i la cultura i que es va presentar sota el tòpic "No retalleu la cultura", no es cansa de fer manifestos i declaracions. L'últim ha sortit a la llum —ves quina coincidència!— uns dies abans de l'inici de la campanya per les eleccions generals de l'Estat espanyol. La signen, aquesta vegada, els representats culturals oficials de torn, i diguem-ne oficials perquè, al seu voltant, sota seu, darrere seu i davant seu, hi ha altres col·lectius de creadors que ni tan sols tenen veu ni vot en els organismes públics que teòricament administren la cultura. Els signants són aquests: Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya; Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya; Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya; Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya; Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Associació d’Artistes Visuals de Catalunya; Associació de Músics de Jazz i Música Moderna; Associació d’Escenògrafs de Catalunya; Galeries Independents de Catalunya; Associació Catalana de Crítics d’Art; Associació de Tècnics i Tècniques de l’Espectacle de Catalunya; Associació de Regidoria de l’Espectacle de Catalunya; Associació Professional Teatre per a Tots els Públics; Guionistes Associats de Catalunya – Sindicat de Guionistes de Catalunya; Associació de Professionals del Circ de Catalunya; Sindicart Organització Sindical de l’Espectacle de Catalunya; Unió de Músics de Catalunya i Xarxa d’Espais de Producció d’Arts Visuals de Catalunya Xarxaprod. I va bola!

L'última Declaració —força repetitiva de les anteriors i, per tant, símptoma de cansament i frustració— exposa totes aquestes qüestions:

«Durant sis anys els sectors culturals de Catalunya i els poders polítics van estar debatent un nou model per millorar l’administració de les polítiques culturals públiques a Catalunya. Després d’aquest període és va aconseguir un ampli consens per reformar el model fins aleshores en vigor i modernitzar-lo. El resultat va ser l’aparició d’un nou concepte d’estructura pública d’administració dels recursos destinats al desenvolupament de la cultura i les arts creatives. Així, el Parlament de Catalunya va aprovar el 7 de Maig del 2008 la llei fundacional del Consell Nacional de la Cultura i les Arts – CoNCA; el primer organisme del sud d’Europa proper als coneguts internacionalment com “Arts Council”.

»Després de dos anys i escaig de la posada en marxa d’aquest nou model i gairebé sense haver hagut temps per avaluar i corregir la seva trajectòria, la Llei d’Agilitat i Reestructuració Administrativa vol desposseir el CoNCA de la seva missió principal, aquesta que el fa competent sobre l’assignació dels fons públics al sector de la cultura i les arts.

»Actualment la societat catalana és un clam en el sentit que cal fer un pas endavant en l’aprofundiment de la democràcia. Els ciutadans reclamen una major participació per decidir assumptes que afecten el bé comú. Així, retornar sobirania als ciutadans és dotar les institucions públiques d’organismes on la capacitat decisòria de la societat civil estigui garantida.

»S’ha de ser profundament crítics amb la realitat que ens envolta. La transparència, les bones pràctiques i l’ètica han d’estar en el cor de la presa de decisions i de les recomanacions que afectin el finançament de la cultura amb diners de tots els ciutadans.

»L’assignació de fons públics a la cultura i les arts, les recomanacions i el control crític de la marxa de la cultura, ha de ser una tasca compartida per persones del medi cultural i artístic, amb un sòlid compromís personal en la defensa dels valors públics de la cultura i les arts. La representativitat de les persones ha d’estar avalada pels seus sòlids principis, valors ètics i coneixements profunds dels sectors culturals.

»Per avaluar la cultura que es fa a Catalunya, assessorar les institucions en matèria cultural i assignar fons públics a projectes i organitzacions culturals s’han de fer valer criteris de qualitat, independents de qualsevol tipus d’interessos partidistes o gremials.

»Defensem que Catalunya necessita avui un Consell de les Arts independent i executiu. Sol·licitem al Parlament de Catalunya que garanteixi la estabilitat del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que col·labori en la seva millora i que el doti d’un pressupost raonable per complir amb garantia els seus objectius. Per tant, demanem al govern de la Generalitat [de Catalunya] que retiri les iniciatives presentades al Parlament encaminades a reduir les actuals competències executives del Consell Nacional de la Cultura i les Arts i iniciï un procés de reflexió amb els sectors culturals i la ciutadania per tal de millorar i enfortir el model que ja existeix actualment a Catalunya.»

El ball de la conga, o del CONCA, doncs, continua. Se senten els repics del tambor, es veuen ballar afilerats en doble renglera, en una banda, els creadors, els oficials, esclar, i a l'altra, els representants polítics, armats amb tisores de podar, i saltant com sioux en peu de guerra. I tots plegats, cantant, a cor què vols (la lletra, tractant-se de cultura, admet errades ortogràfiques de tota mena, i fins i tot fa bonica la transgressió de "conga" per "conca"):

Bamos negro pa la CONCA
Mira que quiero arrollar
Mi cuerpo desesperado
Voy a sonar el bongo
Me pongo a bailar bailar
La sangre se me alborota
Y me tengo que remediar

Bamos negro que tu arrollas
Mira que toy empullao
Pues mirando este farol
Por su luces colora
Cada vez me empullo mas
Rumba pasa, rumba pasa
Cuatro pasos y hecho a andar

Negro ya no puedo ma, ma, ma
Mira como toy cansao
La rodilla me a aflojao
De tanto bailar, bailar
Al suelo me voy a sentar
Porque toy desbaratao
Que buena la CONCA va

Bamos negro pa la CONCA...

Bamos pa la CONCA dice mi mama
Bamos a la pachanga dice mi papa
aaaeeeaaaa!!!





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |