«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 122 - Gener 2012

«Nel blu dipinto di blu (Volare)»
El mes de gener ha estat el mes dels avions. Mentre un rigorós estudi sobre els aeroports fantasma construïts sobre la Pell de Brau transformats en reportatge donava a conèixer que el gènere dels fantotxes amb llençol no havia arribat només a l'especulació immobiliària sinó també a les pistes de vol, una companyia creada sobre castells de sorra i una altra mena de fantasia visionària: volar més alt sense saber on aterrar, s'estavellava contra la capa de la terra (la catalana, esclar) esquitxant amb milers de milions les arques públiques que són, o almenys eren fins fa poc, les arques de tots els catalans (almenys dels que viuen i treballen a Catalunya, si poden esclar).

Per això, aquest primer 'Quatre Gats' del 2012 —any suprem del crac modern— té molt poques paraules i sí que es basa en la imatge i l'audició. Per començar, i anar fent boca, la interpretació de la cèlebre cançó de la dècada dels 50 en veu de Domenico Modugno: «Nel blu dipinto di blu (dita també: Volare)» i, després, si hi ha ganes, la recuperació del reportatge de la sèrie «30 Minuts» emès per TV3.

Apa, doncs, anem entonant... i xiuxiuejant, si cal, que qui xiuxiueja les seves crisis campeja:

Penso che un sogno così non ritorni mai più: / mi dipingevo le mani e la faccia di blu, / poi d'improvviso venivo dal vento rapito/ e incominciavo a volare nel cielo infinito...

Volare... oh, oh!... / cantare... oh, oh, oh, oh! / nel blu, dipinto di blu, / felice di stare lassù.

E volavo volavo felice più in alto del sole ed ancora più su, / mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù, / una musica dolce suonava soltanto per me...

Volare... oh, oh!... / cantare... oh, oh, oh, oh! / nel blu, dipinto di blu, / felice di stare lassù.

Ma tutti sogni nell'alba svaniscon perché, / quando tramonta, la luna li porta con sé, / Ma io continuo a sognare negli occhi tuoi belli, / che sono blu come un cielo trapunto di stelle.

Volare... oh, oh!... / cantare... oh, oh, oh, oh! / nel blu degli occhi tuoi blu, / felice di stare quaggiù.

E continuo a volare felice più in alto del sole ed ancora più su, / mentre il mondo pian piano scompare negli occhi tuoi blu, / la tua voce è una musica dolce che suona per me...

Volare... oh, oh!... / cantare... oh, oh, oh, oh! / nel blu degli occhi tuoi blu, / felice di stare quaggiù.

Nel blu degli occhi tuoi blu, / felice di stare quaggiù, / con te!

I ara, quilòmetres de pistes d'asfalt esperant el seu avió:

«La festa del cel» (30 Minuts, TV3)





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |