«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 124 - Març 2012

«Una altra vegada sense paraules... però per una raó contrària a l'anterior»
Dos mesos seguits sense paraules, sí. Però aquesta vegada, per una sensació absolutament contrària a la del mes passat. El mes de març del 2012 ha acabat amb l'anomenat 29M, una convocatòria de Vaga General fomentada pels sindicats per justificar el pagament de les quotes dels seus afiliats i feta enmig de les brases que han deixat imatges tan rebutjables com premonitòries d'un estat enverinat que va prenent cos i que sembla que ningú no sap com apaivagar.

La televisió catalana, testimoni que hauria de ser d'excepció en un cas com el del 29M a Barcelona, va ser la primera a baixar la persiana deixant el país a les fosques mentre per les finestres i els balcons de Barcelona es començaven a veure les columnes de fum i les resplendors de les flamarades que envoltaven principalment el centre de la ciutat.

Una nòmina de 2.600 empleats llargs de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió —amb uns privilegis laborals que no cal qüestionar però que sí que cal admetre que són més que considerables— no va ser capaç d'establir uns serveis no ja mínims —com els ridículs TN's que es van fer— sinó uns serveis responsables amb el espectadors fidels que els donen el lideratge dia a dia, i no sempre perquè fan futbol. I no van saber tampoc, enmig de la jornada, trencar el veto pactat a la informació ni quan els esdeveniments, a l'acabament de la jornada, van agafar el pitjor color: el vermell del foc.

Al segle XXI, la població està acostumada a viure el que passa arreu del món en directe. I el que passa al costat de casa, encara més. Que moltes de les imatges rebutjables que va donar el dia s'hagin hagut de recopilar posteriorment amb alguns dels vídeos dels passejants, afeccionats, manifestants de bona fe o fins i tot participants en els aldarulls limita l'objectivitat i la professionalitat de la televisió catalana.

Reproduïm quatre clips de la jornada que amplien la informació repetitiva i esbiaixada de l'endemà de la vaga. Val la pena observar els diversos moviments de les masses. Com s'organitzen els vàndals, futurs criminals, que destrossen el centre comercial i calen foc, però també com hi ha els que se n'aparten de seguida i els que s'hi aposten com a espectadors passius davant d'un espectacle de carrer que protagonitzen uns espontanis encaputxats i uns altres espontanis uniformats de negre. Cap crit a favor dels Mossos d'Esquadra i, el que és pitjor, cap crit contra els actes vandàlics. Com si cadascuna de les actuacions violentes formés part del programa.

I les preguntes són moltes: ¿Qui convoca les manifestacions el dia de la Vaga General? ¿Qui es responsabilitza de la seva organització? ¿Qui estimula i fomenta els anomenats piquets informatius? ¿Qui s'encarrega del servei d'ordre a cada manifestació? ¿Qui té la funció de detectar els esvalotadors enmig de la gernació pacífica? ¿Qui protegeix el dependent que vol tenir oberta la botiga? ¿Qui gosa dir que els piquets són informatius com el que mostra en blanc i negre l'escena de matí a la Plaça de la Universitat, en el xamfrà més comercial, cantonada Pelai, rrencant qualsevol norma de llibertat personal?... Massa preguntes que ningú no ha respost encara i que deixen tothom, novament, sense paraules.





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |