«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 127 - Juny 2012

La CoNCA de Sant Joan i les estàtues de la Rambla
Tenint en compte com ha quedat de poc farcida la institució del Parlament de Catalunya anomenada pomposament Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, àlies CoNCA, tot fa pensar que a l'organisme li ha passat el mateix que els ha passat a les coques de Sant Joan: cada vegada més petites, amb menys pinyons i menys confitura. Fa la impressió que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s'ha fet a la mida un consell que l'avaluï, el vigili, li estiri les orelles i li faci pam pam al culet si no es porta bé. Però, a canvi, d'això, no li ha deixat, com aquell qui diu, ni un duro, i l'ha limitat a mirar expectant com li passen pel davant amunt i avall tots els creadors culturals del país sense ni tan sols aturar-se ni llençar una moneda al barret perquè els seus membres facin, gentilment, una ganyota. On n'eren 11, aran en són 7. Set personatges amb vocació d'estàtua com les de Rambla. Però això sí, amb carnet d'exhibició oficial.

Sabut és que el CoNCA va néixer tocat de mort. I la feridura es va deixar veure de seguida amb la crisi que va ser presentada com una dimissió del seu primer president, Xavier Bru de Sala, quan en realitat va ser una punyalada que els altres 10 consellers, tots sense excepció, li van clavar per l'esquena recomanant i exigent al conseller de Cultura de torn que el president en qüestió fos destituït. L'alegria assembleària de la colla, però, no va durar gaire. Enfonsats, sota una nova presidència, per una infraestructura sobredimensionada amb més de quaranta funcionaris al seu servei i sense possibilitats d'augmentar el pressupost, la seva missió de repartir ajuts a la creació es va convertir en un berenar de famolencs. El resultat també és sabut: amb l'excusa de la Llei Òmnibus propiciada per la crisi, els consellers del CoNCA van dimitir en bloc, tots menys un, o una, Pilar Parcerisas, que ara, per premiar la seva fidelitat, ha estat renovada junt als als sis nous consellers.

Heu-los aquí, doncs, tots set: l'esmentada Pilar Parcerisas, renovada, i els nouvinguts, que no ho són tant, si s'observa la seva relació amb els partits majoritaris del Parlament de Catalunya: Isona Passola, productora, guionista i directora cinematogràfica; Valentí Puig, periodista i escriptor; Carles Duarte, poeta i lingüista; David Albet, músic i director artístic; Mercè Gisbert, doctora en filosofia i ciències de l’educació, i Gemma Sendra, gestora de projectes culturals. Entre els set, alguns d'incombustibles i que reapareixen després de qualsevol tempesta: Gemma Sendra, gestora cultural en vida i glòria socialista i Carles Duarte, exsecretari de Presidència de la Generalitat de Catalunya, que ara ostentarà també la presidència del CoNCA, i d'altres que es contradiuen amb el seu propi discurs o principis, com Valentí Puig, exautoexiliat a la Meseta espanyola, sovint enrabiat amb la política del govern català i amb un passat gloriós a les files del Partit Popular de les Illes i a la tinta impresa del diari ABC. A cap d'ells se'ls ha acudit de pensar ni per un moment per què els seus antecessors van dimitir en disconformitat a la rebaixa de continguts i d'independència que havia de tenir un Consell com aquest. Ben contràriament, fidels a la crida, han corregut a fer-se la foto... i a parar la mà, esclar.

Tots ells tenen encomanada una noble missió plena d'interrogants:


a) Elaborar l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts de Catalunya. ¿Per què ens cal un informe així si el pot fer un funcionari del Departament de Cultura?

b) Seguir i avaluar les accions de difusió, promoció i foment de l’activitat cultural a Catalunya. ¿No les avaluen els consumidors culturals amb la seva aprovació o no i els mateixos responsables de cada àrea?

c) Afavorir i impulsar el diàleg entre el món de la creació dels sectors culturals i artístics i l’Administració de la Generalitat i, si escau, exercir la intermediació. ¿Que no són prou grans tots plegats per asseure's i parlar?

d) Informar el Govern i el Parlament sobre l’estat de l’educació en la cultura i, especialment, de l’ensenyament de les professions vinculades a la cultura. ¿Però cal que facin d'espietes, a aquestes altures?

e) Participar amb el departament competent en matèria de cultura en la definició de les línies estratègiques i els objectius nacionals. ¿No hi ha prou experts dins del departament en qüestió que es necessiten consells de fora?

f) Emetre informes preceptius sobre els avantprojectes de llei que incideixin en temes de política cultural. ¿No ho fan els serveis jurídics i els consells assessors?

g) Elaborar dictàmens i formular recomanacions en matèria de cultura i política cultural a iniciativa pròpia o a instància dels departaments de l’Administració de la Generalitat o d’organismes dependents del Govern o del Parlament. En tots els casos, la creació d’organismes o equipaments culturals de caràcter nacional de l’àmbit de la creació artística ha d’ésser objecte d’un informe preceptiu. ¿No hauria de ser des de la base de cada sector cultural que sortissin els interessos i les recomanacions més convenients a cada moment?

h) Emetre informes preceptius sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals dedicats específicament a la creació artística que correspongui al Govern. ¿És a dir, que un consell fa la tria dels directors d'aquests centres i ells li poden posar l'ull al dit?

i) Dissenyar, d’acord amb el programa marc de cultura del Govern i el contracte programa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, les línies d’actuació de suport a creadors i entitats respecte a la promoció, el foment, la difusió i la projecció de la creació artística. ¿Qui té les virolles?

j) Avaluar els contractes programa que regeixen les relacions entre el departament competent en matèria de cultura i els equipaments culturals dels quals l’Administració de la Generalitat és titular o en els quals participa. ¿Una altra feina que toca fer als departaments jurídics?

k) Elaborar les auditories culturals dels equipaments culturals de titularitat de l’Administració de Generalitat i de les entitats públiques o privades que li ho encomanin, i també fer una auditoria biennal sobre la repercussió cultural de les subvencions concedides i fer-la pública. ¿Deu voler dir encarregar auditories a tercers i duplicar així funcions i despeses públiques?

l) Concedir els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ¿Nomenar un jurat i organitzar l'acte en un teatre i santes pasqües?

m) Establir vincles de col·laboració amb els òrgans assessors i de participació sectorial del departament competent en matèria de cultura. ¿I un cop establerts, què?

n) Vetllar per la presència i la protecció de les llengües pròpies de Catalunya i de l’Aran en l’àmbit de la creació artística. ¿Amb una lupa als teatres, els concerts i els cinemes, a veure com piulen?

o) Vetllar per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit de la creació artística i cultural. ¿Una pissarra i anar fent ratlletes, home, dona, dona, home, home dona...?

p) Participar, per mitjà d’un informe preceptiu i prioritari, en els projectes de bases i en totes les convocatòries d’ajuts a la creació cultural, les quals han d’ésser de concurrència pública. En els casos excepcionals en què no se segueixi el criteri d’aquest informe, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ho ha de justificar adequadament. ¿Llegir-se les convocatòries i dir amén?

q) Participar en les comissions de valoració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural que avaluïn els ajuts a la promoció, difusió i projecció de la creació artística, els quals han de seguir el procediment de concurrència competitiva. ¿També asseure's i dir amén?

r) Promoure, en coordinació amb el departament competent en cultura, la creació d’un instrument interactiu que concentri la informació sobre els ajuts i les altres iniciatives de suport de les administracions públiques i de les institucions privades que s’hi vulguin afegir, amb l’objectiu final de promoure’n la màxima coordinació quant a calendaris, objectius i criteris, tot preservant llur autonomia per a decidir sobre les bases o adjudicar els ajuts. ¿No ho cobreixen els apartats anteriors o és que els busquem feina?

s) Qualsevol altra que li encarregui el departament competent en matèria de cultura. ¿Treure la pols, escombrar, baixar les escombraries, potser...?


Uf, quina feinada per als set membres! Ni temps tindran de menjar-se la CoNCA de Sant Joan! Ara sí que ve l'hora de la veritat. Al capdavall de la Rambla, hi haurà, per decret municipal les estàtues de la Rambla. La cosa, doncs, no pot ser més rodona ni venir més a tomb. Si els set membres del CoNCA s'avorreixen o no saben ben bé què fer, només cal que surtin de la seu del Departament de Cultura, a la Rambla, que es portin un tamboret i que hi pugin damunt. Als creadors culturals, veure'ls allà, potser no els faran gaire gràcia, però, als turistes que van camí de Colom, el Moll de la Fusta i el Maremàgnum, de segur que sí. I potser, trauran alguna propineta i tot!



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |