«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 132 - Novembre 2012

«No hi anem!»
Una frase com aquesta, tan curta, en una piulada de l'actor Toni Albà —actualment rei Joan Carles de ficció a l'obra 'La família IRreal', de Dagoll Dagom i en els gags del programa televisiu 'Polònia'— ha provocat aquesta tardor de taquilla teatral en crisi —no només per la pujada de l'IVA sinó per l'escurada de les butxaques de la classe mitjana— una agra polèmica que s'ha anat inflant com un globus i com un globus s'ha enlairat cel amunt fins al desinflament total. Impromperis, insults, amenaces i contraimpromperis, contrainsults i contraamenaces s'han creuat en piulades anònimes. I tot perquè Toni Albà es va atrevir a expressar a cop calent —millor dit, a tuit calent— la seva indignació personal i anímica perquè l'actriu espanyola Carmen Machi —que ha actuat en solitari al Teatre Lliure de Gràcia amb l'espectacle 'Juicio a una zorra'— havia estat un dels centenars de signants –catalans i espanyols que estimen Catalunya fins al moll del piló del Cavall Bernat— del Manifest preelectoral del 25N que feia apologia del federalisme contra l'opció de la independència. "No hi anem!", va escriure Toni Albà, confiat en la ingenuïtat que propina d'entrada un mitjà tan inofensiu com el Twitter a les xarxes socials.

El fet en si no és sinó una anècdota que no hauria de treure la son de ningú si no fos que és també digne d'anàlisi les reaccions que va provocar. I si bé aquestes reaccions entre tuitaires són habituals i queden esmorteïdes al cap de poques hores pel propi esgotament de qui les alimenten, en aquest cas la cosa va prendre un caire institucional quan el Teatre Lliure va fer un comunicat en defensa de l'actriu que havia convidat a prendre part de la programació d'aquesta temporada i en el mateix comunicat, una postdata personal del director del teatre, Lluís Pasqual, s'adreçava irònicament però també contundent contra el tuitaire origen de la polèmica. Va ser aleshores, doncs, quan, arran del comunicat, els mitjans de comunicació que segurament no s'haurien assabentat del creuament de paraules virtuals entre Toni Albà i els seus, diguem-ne admiradors, per ser suaus, es van posar a la feina.

La primera reflexió s'imposa. ¿Cal donar tanta credibilitat a un simple tuit personal que, a més, després va ser fruit de disculpes pel seu autor, que no amenaçava de mort, ni ultratjava l'actriu espanyola, ni la insultava personalment, ni li retreia cap lleig de la seva feina i la seva trajectòria, sinó només feia constar que havia tingut la feblesa de posar-se al costat dels signants del Manifest des de fora de Catalunya, i que en cap moment atiava el boicot a l'assistència a les funcions del Lliure? Francament, fa dubtar que un simple tuit —per molt que sigui del fals rei Joan Carles / Toni Albà— tingui la potència de congregar seguidors cegament.

La segona reflexió és ja a posteriori. Si els mitjans de comunicació marcadament anticatalans —no cal escriure'n noms perquè tothom els coneix— fan llenya sobre llenya d'un actor que segurament no coneixen, sortint en defensa d'un pretès acte de boicot, ¿cal que s'hi afegeixen segons quins altres mitjans de comunicació pretesament catalans i no necessàriament antiespanyolistes i que s'hi recargolin segons quins columnistes relacionats amb l'ofici del teatre com si Toni Albà hagués crucificat, vexat i matxicat, valgui l'expressió, fins a l'ànima la intèrpret del personatge d'Helena de Troia?

¿On són aquests mateixos mitjans i columnistes —els pretesament catalans— a l'hora de posar la seva veu i la seva signatura, si cal, en defensa dels greuges que està rebent la societat catalana, com per exemple, l'embat contra el tractament de l'ensenyament a Catalunya exemplificat a través de la llengua? ¿On són els signants del Manifest que tan estimen Catalunya a l'hora que llegeixen, escolten i constaten que se'n vol extirpar la seva manera de ser i de decidir?

Doncs, no són en cap lloc. Es fan fonedissos. I fins i tot quan se'ls pregunta sobre com veuen el que està passant... es fan l'orni. Aprofitant que la polèmica —una de les desenes i desenes de polèmiques que han sorgit, sorgeixen i sorgiran mentre duri l'impasse independentista— ha involucrat involuntàriament l'actriu Carmen Machi, a canvi del seu silenci, humilment i invocant Zeus —un dels déus que bramen en el seu monòleg— gosem demanar-li que enviï un lot de iogurts Activia a tots els que s'han sentit remoguts per dins. Brams d'estómac no arriben al cel... i si hi arriben, més val que hi entrin, ben purgats.

Per això, a tots plegats gosem també recomanar-los que facin la prova del
test d'Activia i que comprovin el seu resultat.



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |