«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 135 - Febrer 2013

«Camargo que és el mal trago de la Camarga!»
Fa un vent tan fort que no se sent res. Els rams de flors porten micros de plàstic incrustats. És l'hora de les bugaderes. Són amigues. Parlen d'homes. Dels propis i dels rellogats. Dels conquerits i dels abandonats. Parlen també de les seves carteres. Les carteres dels homes, esclar. I dels feixos de bitllets que aquells homes porten dins de les carteres. Són converses sense mètode ni a la de tres. Si fa vent, el mistral encara sona més fort. Els mistralencs han poblat el territori de Camargo des de milers d'anys. I ningú no els ha sentit mai ni els ha escoltat a distància. Ni en el temps primitius dels tams-tams. Els de Camargo són gent feliç que drena, omple i buida els dics, conrea els arrossars i també produeix sal. Els de Camargo tenen ramats de cavalls amb crineres que sembles postisses. El seu cavall més famós és el camagués blanc amb el qual cavalquen els guardians que crien també els toros, més que braus, que s'exporten a les places castisses de la pell de brau on es s'esmorteixen a cops de picador i es maten a cops d'espasa empunyada per un altres homes, anomenats toreros, que no tenen cap compte ocult en paradissos fiscals i marquen paquet carregat d'euros a la vista de tothom. El riu que riu i que es diu Roine baixa brut i tampoc no se sent res. A la petita Camarga són conegudes les Aigües Mortes. Per això els de Camargo són una tomba. Però els micros ho capten tot. Entre trago i trago, les bugaderes que parlen d'homes, de braus i de cavalls camaguesos blancs com la neu, es deixen anar i amollen tot el que saben. La Camarga ja no és el que era. I els que la visiten, des d'ara, ja no es refien ni dels mosquits que piquen i piquen, tres pics i repicó. D'aquells mosquits que abans els xuclaven la sang i ara els han glaçat el somriure. Fa un vent tan fort que no se sent res. Xiula el mistral que deunidó! I fins i tot els micros de plàstic incrustats als rams de flors han perdut les espumes protectores. Les bugaderes continuen fent safareig. Per primera vegada, renten la roba bruta fora de casa. I l'esbandeixen. I finalment estenen tots els drapets al sol.



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |