«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 144 - Novembre 2013

«Feta la llei, feta la dieta»

Feta la llei, feta la dieta. I no pas la dieta mediterrània sinó l'altra, la dieta que fa anys i panys s'embutxaquen regidors d'ajuntaments, consellers del govern i alts càrrecs dels diversos departaments quan fan l'esforç d'assistir en hores de feina a reunions de les juntes dels organismes que ells mateixos s'autoadjudiquen. Feta la llei, feta la dieta. Ni que la dieta recomani que ningú no pot sobrepassar el 30% en dietes del sou que ja cobren trinco trinco cada mes amb els extres corresponets. La transparència té aquestes coses: que es desvelen públicament vergonyes amagades durant trenta anys. I la transparència amb què es vol significar la Generalitat de Catalunya en xarxa oberta posa sobre la pantalla que només els alts càrrecs del govern català, mentre amb una mà retallen i retallen per la part baixa, amb l'altra, superen els 700.000 euros en dietes per la part alta. I encara hi ha qui ho justifica. Potser té raó: portar el pes de les tisores és una tasca feixuga, sobretot per al canell que les ha d'aguantar.
El Departament d'Economia és l'àrea, segons aquestes dades fetes públiques, que més quantitat dedica a dietes, amb 278.000 euros, perquè els seus organismes són els que millor paguen: assistir a la reunió mensual de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes, per exemple, suposa un total de 7.529 euros, 627 euros per trobada. El suplement per reunió el cobren fins i tot els mateixos responsables de cada organisme, que ja perceben un sou pel seu càrrec.
El segon Departament que més diners reparteix és el de Territori i Sostenibilitat. El seu titular és el conseller que més dietes cobra. Percep fins a set complements, que volen dir 11.587 euros bruts anuals addicionals als 103.176,38 euros del seu sou base. El conseller assisteix a reunions de l'Agència Catalana de l' Aigua (cinc trobades anuals), l'Autoritat del Transport Metropolità (cinc ), o l'Incasòl (sis a l'any ), entre d'altres.
El conseller d'Empresa el segueix de prop amb 11.477 euros procedents de dietes. Aquest alt càrrec només té responsabilitats en tres organismes públics: el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, l'Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, i l'Institut Català de l'Energia. També cobren dietes el conseller de Justícia (2.268 euros) i la vicepresidenta, que percep 6.306 euros. Es dóna el cas que el conseller d'Agricultura va renunciar a les dietes en qüestió —potser perquè ja practica de debò la mediterrània— mentre que la resta de consellers es disfressa de sindicalista i no acudeix a organismes que els paguin dietes.
Les dietes beneficien també els secretaris generals, que acostumen a ocupar la màxima representació de cada departament en les reunions de les entitats públiques. El càrrec que més dietes cobra és el secretari d'Infraestructures, que percep complements de tretze organismes diferents, tots relacionats amb el seu càrrec. Per exemple, per cada reunió del Consell d'Administració d'Infraestructures de la Generalitat (l'antiga GISA ), cobra 627,45 euros, el màxim que dóna un organisme. En aquesta entitat hi participen la majoria de secretaris generals.
El sou base per a aquest rang en l'administració són 79.651,66 euros i són diversos els secretaris generals que arriben als 100.000 euros bruts anuals gràcies a les dietes. A més del secretari d'Infraestructures també entren en la llista el secretari del Govern, amb 24.329 euros en dietes, el d'Economia, que rep 22.760 euros; el de Governació, 22.739 euros; el d'Agricultura, 21.141 euros; el de Benestar Social, amb 21.128 euros; el d'd'Hisenda, 21.000 euros, i el d'Infraestructures, que arriba als 22.954 euros en dietes tot i renunciar als complements de tres dels organismes als quals assisteix.
La llista, si es pentinés el país de dalt a baix —ajuntaments, consells comarcals, diputacions, govern i Parlament— seria inacabable i el seu import acumulat faria feredat. Per això, en temps de pretesa austeritat, els implicats al·leguen que ja s'han reajustat el cinturó. Mirar a fora i dir que "els altres" també ho fan no és la millor justificació. Un país que aspira a la independència deixa de mirar el melic dels de fora i intenta netejar-se primer el seu amb la tècnica del ralet, ralet, parlant de dietes.



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |