«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 150 - Maig 2014

La síndrome del «¿nen, què vols...?»

El cas de Can Vies, del Barri de Sants de Barcelona, ha posat de manifest el susbstrat d'una generació nascuda entre les dècades dels vuitanta i els noranta del segle passat que ha estat sotmesa al principi educatiu del «¿nen, què vols...?». De demanar permís a un infant en procés de formació sobre si vol un gelat, quin tipus de gelat, quin plat de primer per dinar, quin per segon i quin per postres, on li agradaria anar i què vol fer es passa a tenir la voluntat inconscient que una propietat aliena també és pròpia. «¿Nen, què vols...?» «Un centre social, un centre cívic, un solar per fer-hi una costellada o una casa per fer pràctiques de paleta...?»
Quan la síndrome esdevé, per a alguns, violència radical, amb perjudici a institucions i veïnat de tota mena, i quan es convoquen rodes de premsa i assemblees populars on l'últim que s'hi sent és una declaració de rebuig als que han comès els delictes urbans i han rebentat les manifestacions, protestes i cassolades convocades amb la bona fe de veïns i veïnes reforçant la seva posició des de finestres i balcons, el «¿nen, què vols...?» mostra la seva cara del fracàs més absolut.
Quan les institucions i els seus representants, com si fossin pares i mares acomboiats i ensinistrats per pedagogs, psicòlegs i predicadors sobre l'educació de les criatures, cedeixen a les pressions dels violents i els que, amb ingenuïtat, els posen la plataforma convocant una manifestació darrere l'altra perquè es desfoguin quan arriba la fosca, deixant que continuïn okupant un espai que, públic o no, no els pertany, i permeten que en una setmana, hi facin actes simbòlics de paletes i manobres —bella metàfora d'una època de crisi enfonsada pel boom de la construcció!— sota el risc que algú hi prengui mal, practiquen subtilment el principi del «¿nen, què vols...».
Can Vies ha marcat un abans i un després en les relacions entre els moviments presumptament okupes, sota el vel de la decadent autogestió, i les institucions que, per si ho han oblidat, són en el lloc que són perquè els ciutadans del barri i la ciutat que n'han patit les conseqüències els han votat.
És prou sabut que els conflictes com els de Can Vies —no fa pas gaire el de les concentracions d'indignats a la Plaça de Catalunya— acaben posant en l'ull de l'huracà els peons de l'ordre: en aquest cas els mossos d'esquadra que, amb encerts i desencerts, es veuen obligats a moure's entre contenidors i automòbils en flames, sense pilotes per no fer pupa, sense segons quins elements de contraresposta per no aixecar butllofes i deixats de la mà de Déu, o del govern de torn, per resoldre allò que els qui els manen i ordenen no han sabut resoldre.
A ells, ja no els serveix utilitzar el recurs del «¿nen, què vols...?». Quan el «nen», en comptes de triar el que vol, recorre a la marranada i la rebequeria, la resposta acaba sent una surra o un bon grapat de surres. I no hi ha res pitjor sinó constatar que segons quins principis educatius, al llarg dels últims trenta anys, han fet més mal que bé i que un dia, els que els han aplicat, sota el signe de la pau, acaben veient que se'ls respon amb pancartes que parlen de «guerra».





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |