«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 151 - Juny 2014

«Que nostru senyor guardi a Vostè molts anys... en el càrrec»

Al final ho aconseguiran. Se'n deixarà de parlar. Els afectats n'acabaran fastiguejats. El cinisme institucional envers els ciutadans no té límits. La buidor o l'espoli de les arques públiques ho justifica tot. La Llei de Dependència, inventada per uns i malmesa per uns altres, agonitza. Li canten les absoltes els Departaments que en tenen la responsabilitat. Ni Benestar ni Família. Només una estafa rere l'altra, com aquelles estafes de guant blanc de les primeres pel·lícules en color i cinemascope.
Els casos d'afectats pels incompliments de la llei de Dependència fan feredat. Mentre més de 17.000 avis i àvies vegeten en llistes d'espera per obtenir una plaça de residència pública a la qual tenen dret adjudicat per les diverses valoracions que els ha fet el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, hi ha un grapat d'altres avis i àvies i les seves famílies que esperen des de fa mesos i fins i tot anys que els abonin les quantitats d'ajut familiar ja sigui per treballadors de la llar contractats per compte propi o per familiars no professionals que han dedicat part del seu temps als avis en qüestió.
Pel camí, molts d'aquests avis i àvies —perceptors d'un dret que se'ls va adjudicar per escrit segellat i signat—, per la seva avançada edat o pel seu malmès estat de salut, han passat a bona vida. Aquests van ser els primers a no rebre la prestació que l'Administració els deu. Morta la cuca, mort el deute. Darrere d'ells, els familiars, responsables de la hipoteca del difunt si en són hereus, però, pel que es veu, no responsables dels deutes que el mateix difunt tenia pendents de cobrar, es veuen impotents davant un mur inaccessible que malbarata temps i diners públics en paperassa de sol·licituds, formularis, reclamacions i altres recursos que, generalment, es queden en un codi de recepció i en un silenci administratiu vergonyós.
Però, des d'un temps cap aquí, el Departament de Benestar i Família ha decidit fins i tot deixar d'atendre els ciutadans que volen saber alguna cosa del compromís que ha contret amb ells. Així, doncs, si un avi o una àvia, o els seus representants legals, tenen un deute, posem per cas, des de fa dos anys, d'ajut familiar, i volen saber en quin moment es troben i si hi ha cap termini perquè el cobrin, qualsevol de les oficines o responsables de l'esmentat Departament els envia al Telèfon 012, un invent d'empresa privada subcontractada, de pagament, on generalment no se sap res i no fan altra cosa sinó passar amb cançons d'un receptor a un altre.
Des d'aquest Telèfon 012, pot ser que el ciutadà creditor que vulgui saber si cobrarà l'ajut familiar que li han promès des de fa dos anys descobreixi que, emparant-se en una llei espanyola per equilibrar l'espoli financer al qual s'ha sotmès la societat en els últims anys per mor de la crisi provocada pels mateixos que han fet la llei, els "endarreriments" deixats de cobrar dels ajuts familiars de la Llei de Dependència no es cobraran mai, ni que els avis encara siguin vius. La sorpresa pot ser majúscula. I la primera imatge que als soferts ciutadans que es troben en aquesta situació els ve al cap és que estan tractant amb "estafadors professionals" o "estafadors de guant blanc". Moltes de les famílies d'avis i àvies que confiaven en un ajut familiar que tenien concedit per la Llei de Dependència han acabat arribant a aquesta conclusió.
Però encara no ho saben tot. Els sacrificats empleats i les sacrificades empleades dels Serveis Socials que dependen de Benestar i Família en conveni o no amb els respectius ajuntaments escampats arreu del país no tenen línia directa amb el Departament de Benestar i Família al qual pertanyen. O almenys això és el que sembla. Si volen saber com està l'expedient d'un dels avis o àvies que han avaluat mesos enrere o els han confirmat, igualment mesos enrere, que tenien concedit un ajut, també ells cal que truquin al Telèfon 012. Allà, els diran que l'estafa de guant blanc s'ha consumat i ja no és profecia. I així ho transmeten a les víctimes estafades.
Malgrat que aquesta manera d'actuar pot semblar un mètode pedestre, cal admetre que s'ha guanyat molt. Fa uns mesos, quan un ciutadà dels afectats telefonava directament al telèfon gratuït del Departament de Benestar i Família, una veu automàtica li recomanava, amb bones i retòriques paraules, més o menys això: "Si telefona per saber com està un dels compromisos de pagament d'algun ajut de la Llei de la Dependència, deixi-ho córrer. Atesa la situació econòmica, no podem pagar ni pensem pagar ningú." Al ciutadà estafat, esgotades totes les línies de comunicació, només li queda ara una sortida: escriure una instància al Conseller o Consellera de torn, agafant el model de les instàncies de la vella escola, d'aquelles que acabaven amb un redactat tipus, però en català, que els temps diuen que han canviat: "Que nostru senyor guardi a Vostè per molt anys... en el càrrec."





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |