«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 152 - Juliol 2014

«Treballar per amor a l'art»

Els temps de crisi avofereixen el creixement d'iniciatives creatives. Tant, que alguns grups industrials de la cultura ho aprofiten per posar la mel a la boca dels que busquen una oportunitat per mostrar les seves habilitats. És una nova manera de practicar l'esport del mecenatge cínic, que va començar amb les ofertes de presumptes llocs de treball a estudiants en pràctiques i que ha acabat, entre altres casos, amb la convocatòria de concursos artístics que amaguen un lucre comercial sota l'ham de veure publicada l'obra escollida. Sense anar més lluny, aquest mes de juliol, ha saltat a la llum una d'aquestes convocatòries per escollir la coberta d'una publicació de l'Editorial Planeta. Però mentre un grup de professionals ha aconseguit retirar-la del mercat per amor a l'art, n'ha aparegut una altra del Grup Godó i La Vanguardia sobre la qual ningú no ha dit ni piu.
Anem per parts. A finals de juliol, a punt de començar el període més concorregut de vacances i quaranta-vuit hores abans que el remake cabrerià de la versió epistolar de 'Jo confesso', de l'autor Jordi Pujol i Soley, sotragués els fonaments de la catalana terra, les Edicions Destino, un dels segells engolits per Planeta, en col·laboració amb la llibreria "+Bernat Magatzem de Cultura", van convocar un concurs per dissenyar la coberta d’una nova edició del llibre 'Olvidado Rey Gudú', per commemorar el 90è aniversari del naixement de la seva autora, Ana María Matute, morta el 25 de juny i autora de capçalera de l'antic segell Destino.
El premi en qüestió, però, no tenia cap mena de retribució econòmica per al seu autor, tan sols l'honor i la glòria de la publicació, fet que, ves per on, malgrat les vacances, va indignar el gremi d'il·lustradors i de dissenyadors, que, com els escriptors, són tants que es podria dir que n'hi ha un a cada casa. Finalment, pressionada i impressionada, l'Editorial Planeta —és a dir, els responsables del segell Destino— van abaixar-se els llapis de colors i el concurs va quedar desconvocat. En un comunicat fer públic, editorial i la llibreria es van disculpar per la relliscada i van lamentar el que per a ells era només un "malentès”, és a dir, un "malentès" que es traduïa en estalviar-se uns calerons amb la feina feta per aquells que estan desitjosos de trobar la seva primera publicació... o no tan primera, esclar.
La supressió de la convocatòria, esclar, no es va fer per casualitat sinó després que un grup d’il·lustradors i dissenyadors engegués una campanya a internet en la qual demanava —més aviat exigia amb tot el dret— la retirada immediata del concurs, i també que Planeta es disculpés, i que es fes una nova convocatòria que reunís les condicions de respecte als professionals.
Ja se sap que quan algú toca la butxaca d'un altre, la solidaritat s'eixampla. La campanya de protesta va superar en poques hores les 3.100 signatures de suport —deunidó si hi ha 3.100 il·lustradors i dissenyadors disposats a repartir-se el pastís!—, i en ella, els professionals es mostraven farts de la infravaloració progressiva que pateix la seva professió, agreujada els darrers anys per la crisi. Assenyalaven, clar i català, que el concurs de portades de Planeta era l’últim dels greuges que patien i que havia estat la gota que havia fet vessar el got de la situació nefasta en què es troben.
Poques hores després d'aquest incident entre Planeta i el gremi de la il·lustració i el disseny, un altre cas —aquest, per ara, sense protestes de cap gremi— ha saltat també a la llum des de la prepotència d'un altre mitjà de comunicació com el Grup Godó. En aquest cas, des de La Vanguardia —un mitjà, com gairebé tots, en hores febles i amb una campanya de baixes de subscriptors pel seu tractament davant el procés sobiranista— ha convocat una mena d'oferta de treball, també per amor a l'art, que titula: "Cróniques Joves de la Mercè". En la crida, amb un tuteig prou significatiu, el rotatiu godonià anuncia: "¿Vols cobrir un acte de la Mercè per a La Vanguardia?"
L'ham ja està llançat i les condicions, establertes. Entre aquestes, els aspirants sabran que han de ser estudiants menors de 30 anys d'algun curs de periodisme o comunicació i que hi poden participar individualment o en parella (pel mateix preu, insinuen, un pot fer el text i l'altre, les fotos).
Els aspirants a periodistes gràfics i cronistes de la ciutat, hauran de passar primer per una selecció, segons el seu currículum, amb algun altre treball ja fet i una posterior reunió personal. Un cop escollits, serà La Vanguardia qui els repartirà la feina i els indicarà quin acte han de cobrir. Com si fossin professionals de debò, els adverteix que hauran de cobrir aquell acte o actes el mateix matí, tarda, vespre o nit i enviar un correu electrònic amb la feina feta el mateix dia, abans de les cinc de la tarda, per als actes del matí, i de les dotze del migdia de l'endemà per als actes de tarda, vespre i nit, com fan els autèntics "tribuletes" que cobren nòmina cada final de mes.
El premi i la glòria consisteix en veure la publicació de les cròniques i les fotos o vídeos en el web del rotatiu, ep!, això sí, sempre que tinguin un mínim de qualitat i, per postres, s'adiguin amb les normes del llibre d'estil del diari. Com a premi final, La Vanguardia, escollirà una mínima selecció per publicar en l'edició en paper, això sí, sempre que hi hagi espai disponible, perquè vagin aprenent com van les coses abans de trobar feina en algun mitjà de comunicació. Si la feina els ha agradat, al final de les festes de la Mercè, La Vanguardia convocarà els seleccionats a un piscolabis al diari que, perquè no hi hagi malentesos, en diuen "festa de comiat" (no fos cas que alguns es pensessin que entrarien a treballar a la plantilla de la redacció.
La falta d'ètica i la trepitjada moral per part de La Vanguardia als drets professionals arriba quan els diuen que els reportatges seran cedits en exclusiva a La Vanguardia gratuïtament (!), indefinidament (!) i per a tot el món (!), i que per això se sobreentén que permeten la seva publicació, difusió, reproducció, distribució i comunicació pública en qualsevol mitjà de comunicació, suport i format, incloses les xarxes socials (!). Visca la Llei de Propietat Intel·lectual, que en algun racó deu estar vegetant.
Per si els aspirants a una convocatòria tan honorable encara no en tenen prou, han de saber que La Vanguardia els recorda que la participació en aquesta iniciativa —des del rotatiu no parlen ni de concurs ni d'oferta de feina— suposa l'acceptació de totes les bases i que els participats estan obligats a complir tant les condicions específiques com les generals i, si no ho fan, se'ls podrà expulsar del projecte. Quins pebrots, Màrius!
La Vanguardia, a més, es posa al final de la convocatòria en pla paternalista i moralitza els presumptes ingenus de periodisme a prendre-hi part amb aquestes floretes: "Has de procurar complir els terminis. En l'ofici del periodisme, el còctel perfecte s'aconsegueix barrejant en justa proporció la rapidesa i la qualitat. Si no s'és ràpid, el producte no és competitiu. Recorda que, durant unes hores, ets representant de La Vanguardia, de qui reps una garantia de professionalitat a la qual has de correspondre. Si no pots complir amb la feina assignada per causa major, fes-ho saber a La Vanguardia tan aviat com puguis." Per sort, no els diu en cap lloc que, com profetitzaven els nostres avis i no ens ho crèiem, arribarà un dia que acabarem pagant per treballar.





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |