«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 154 - Setembre 2014

«Déu no va poder fer un país nou en sis dies ni reposant»

Els esforçats i abnegats promotors i voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ACN) i Òmnium Cultural (OC) —color groc cuixé de mal averany a l'escenari— s'han proposat contruir un país nou. Això és, almenys, el que diuen en els fulletons «Ara és l'hora d'escoltar tothom» que són la carta de presentació de la campanya porta a porta —que els contraris a la consulta voldrien veure impugnada i prohibida—, amb visites personals a l'estil dels pregoners del més enllà i amb fulls amb franqueig concertat per si els ciutadans volen respondre per correu. Diuen els fulletons: «Des de la campanya unitària per la consulta del 9 de novembre estem visitant les cases de Catalunya per preguntar com ha de ser el país nou que volem construir entre tots. Si contesta aquestes 6 preguntes, ens les pot enviar plegant aquest full —sense cap cost per a vostè—. Nosaltres farem arribar les seves propostes, amb totes les altres opinions recollides, als representants de les nostres institucions. Moltes gràcies.»
A la vista del que hi ha, costa de pensar que amb 6 preguntes —pim, pam, pum— es pot construir un país nou. També s'evidencia que els del 9N ho tenen clar: als catalans no se'ls pot fer pagar ni un segell de franqueig i la gratuïtat és sempre un punt a favor. Però anem al fons de la qüestió: segons el llibre bíblic del Gènesi, Déu va crear el món en sis dies. I qui més qui menys sap com diuen que ho va fer. Tot allò que al principi, Déu va crear el cel i la terra... I la llum va existir... el primer dia. Déu va fer la volta del firmament (cel)... i fou el segon dia. La terra va produir la vegetació, les herbes, els arbres...i fou el tercer dia. Déu va fer els dos grans llumeners (sol i lluna) i estrelles... el quart dia. Déu crea els peixos i les aus (el cinquè dia). Déu va crear els animals terrestres... va crear l'home i la dona (el sisè dia). I el dia setè, Déu havia acabat la seva obra...aquell dia va reposar de la seva obra creadora.
El cas és que ni Déu va construir un país nou en sis dies ni després de reposar. Sis dies, sis preguntes. Tres opcions per a cadascuna de les preguntes, però —ai, quan es toca l'os de la musica!— la que parla de la llengua es queda només amb dues propostes. És la pregunta que fa cinc i diu això: «Els principals partits que impulsen la consulta reclamen que en el país nou el castellà sigui oficial, a més del català. ¿Què n'opina? A) És normal, molts catalans tenen el castellà com a primera llengua. B) El més important és que a Catalunya es parlin el màxim de llengües, el català, el castellà i moltes més.»
Sobta la prudència, la timidesa o l'autocensura dels redactors de la pregunta que fa cinc. I sobretot sobta que si les altres cinc preguntes tenen tres opcions, aquesta només en tingui dues. Una, per dir que "és normal" que, en una Catalunya independent, el castellà sigui cooficial, i l'altra, tirant pilotes fora i sortint per castanyoles, dient que l'important és que, en una Catalunya independent, se'n parlin moltes. Pixar fora de test és fàcil. I aquesta pregunta hi pixa de ple. En primer lloc perquè, posats a recollir l'opinió dels ciutadans, cal recollir totes les opcions possibles. Per exemple, cal poder recollir que hi hagi algú que cregui i desitgi que el català i el castellà —espanyol, vaja!— no siguin cooficials, sinó que el català sigui oficial i el castellà —o espanyol, vaja!— tingui un ús preferent com el pot tenir l'anglès, el xinès o l'amazic, segons el gruix social. Donar per bo que el català i el castellà hagin de ser cooficials representa que l'administració, la justícia, l'ensenyament i els serveis públics s'haurien d'empassar aquesta cooficialitat molt més consistent de com és ara. I considerar que "fa bonic" que en una Catalunya independent es parlin moltes llengües és pensar-se que el país passa pel nucli del gueto del Raval on n'hi ha més de tres-centes de catalogades.
Aquest criteri sobre la llengua contrasta amb la ides de construir un país nou. Si ha de ser nou, que ho sigui del tot. I si ho ha de ser del tot, que comenci de cap i de nou. El dilema, però, és si es pot considerar encertada la idea de "construir un país nou" quan, fins fa quatre dies, ens vantem de tenir un país "secular", amb un dels primers Parlaments democràtics, amb una herència del primer intent de construcció que ve de més de mil anys i amb un solatge de molts milers d'anys més si reculen als primers pobladors coneguts.
Si Déu no va poder construir aquest país nou en sis dies —potser perquè va tenir massa feina a construir el món—, sembla difícil que ho puguin fer en sis preguntes —repetim-ho perquè no es creïn malentesos— els esforçats i abnegats promotors i voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ACN) i Òmnium Cultural (OC). Ah!, i que consti que fins i tot els perdonem el cuixé groc del fulletons, ni que sigui de mal averany a l'hora de fer teatre i apujar el teló.







Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |