«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 174 - Maig 2016

Qui vulgui farina... que vagi al «Banc Expropiat»

El dia que els presumptes okupes —amb k— de l'anomenat «Banc Expropiat» del barri de Gràcia de Barcelona van entrar als locals que en temps de bonança havia ocupat —sense k— la difunta Caixa de Tarragona, convertida després en Caixa de Catalunya i més endavant, en Catalunya Caixa, i després en BBVA i més recentment en l'empresa immobiliària d'un tal Manuel Bravo Solano, amb oficines de l'empresa immobiliària Antàrtic Vintage damunt del Bulevard Rosa del Passeig de Gràcia, núm. 55, 5è, 5a de Barcelona— no es devien ni imaginar que s'hi passarien ben bé cinc anys fent presumptes feines socials sense que ningú els busqués les pessigolles i encara menys que, en l'últim any, un govern municipal encapçalat per un partit moderat i mig conservador, pagaria el lloguer, l'IBI i altres despeses de consum per un import aproximat de més de 5.000 euros mensuals, mitjançant un contracte legal redactat i signat a llum d'espelma entre l'Ajuntament de Barcelona i el propietari de l'esmentat local.
Quan l'esmentat propietari, arran de la decisió del nou govern municipal —aquest, menys moderat i menys conservador i nostàlgicament més okupa— va veure rescindit el sucós contracte de lloguer, va iniciar els passos establerts legalment perquè la justícia actués i ordenés el desallotjament del local, el resultat és sabut de tothom: manifestacions de bona fe i manifestacions de mala fe, aldarulls, vandalisme urbà, cossis de farina, ruixades d'aigua i el cinisme de dir que són els mossos d'esquadra, que hi intenten posar ordre, els qui ho provoquen.
Malgrat tot, i posant sobre la taula el feix d'errors que l'administració ha comès en aquest afer, primer pagant un lloguer a uns okupes i després rescindint el contracte de lloguer sense preveure la reacció, hi ha un aspecte que sembla que s'ha deixat al marge i és que, després de cinc anys d'okupació i d'un any amb un lloguer legalment pagat trinco-trinco —sigui qui sigui el que l'hagi pagat—, els presumptes llogaters tenen uns drets adquirits que no es poden fulminar així com així.
Esclar que els presumptes okupes del «Banc Expropiat» no tenien ni tenen cap intenció de pagar ni un euro pel lloguer del local i que la seva tesi era, és i serà que «tenen un dret» sobre un espai que era propietat privada i que —tal com es fa diàriament en qualsevol transacció comercial com una tan senzilla d'anar a buscar el pa— el qui ven posa un preu i el qui compra el paga. Si pot, esclar, no si vol.
La generació okupa del segle XXI ha evolucionat. Del xumet del bressol, el sistema protector del «¿nen, què vols?», del procés de consentiment infantil, preadolescent i adolescent fruit de l'estat del benestar en el qual van créixer, els que s'hi apunten han acabat convencent-se que el món que ells volen funciona d'aquesta manera: allò que vols, no t'ho has de guanyar, t'ho han de regalar.
Sembla incoherent que en un barri farcit d'entitats, teatres, espais públics i serveis de tota mena, algú es pugui empassar que hi fa falta encara una altra feina de caràcter social que no facin uns altres amb el seu esforç, pagant lloguers, quotes, despeses de funcionament i actuant legalment. ¿Hauria funcionat el tal «Banc Expropiat» si els cursos que teòricament s'hi feien haguessin tingut un preu simbòlic de quota i els presumptes usuaris del servei haguessin hagut de rascar-se la butxaca? ¿No té el mateix valor un curset de català, d'espanyol, d'euskera o de costura que prendre's una cervesa a la terrassa del bar de la cantonada?
Els defensors del presumpte «Banc Expropiat» han reblat el clau quan han dirigit la seva dèria de propietat regalada contra el propietari legal del local en qüestió i s'han aposentat davant les seves oficines amb el seu rostre dibuixat en un llençol i acusant-lo d'especulador. L'okupació —vista simpàticament per una part de la societat en molts casos raonablement ben gestionada— se salta els seus propis principis quan salten vells tòpics que acusen els mossos d'esquadra de provocar els aldarulls, els propietaris legals d'especular i quan es dóna per fet que el veïnat ha de suportar aldarulls, vandalisme i malestar urbà en nom del capritx d'uns quants que continuen permanentment instal·lats en el consentiment: «¿Nen, què vols?» «Un local graaan, mooolt graaan, per poder jugar-hi a cuinetes, trenets i Jocs Reunits!» Una pregunta: ¿qui paga la farina amb la qual emblanquinen els mossos alguns dels manifestants? I encara una altra pregunta: ¿Ja s'han assegurat que la farina que utilitzen com a arma no sigui transgènica...? La vida de l'okupa és plena de contradiccions, fins i tot a l'hora de triar la farina que només es guanya qui matina.



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |