«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 175 - Juny 2016

«La belle saison» o un amor d'estiu

Que la directora de cinema francès Catherine Corsini s'hagi tret de la màniga una pel·lícula que tracta l'amor lèsbic fa pensar que, al País Valencià, els corrents europeus cinematogràfics no hi passen de llarg. I, si no, ¿com s'explica que aquest mes de juny, abans que s'estrenés la pel·lícula «Un amor d'estiu» o La belle saison» en V.O., s'hi fes un avançament amb la polèmica de la Geperudeta i la Moreneta, arran d'un cartell de l'agrupació Endavant-OSAN amb motiu dels actes del Dia de l'Orgull LGTB —àlies lèsbic, gai, transsexual i transgènere— que va posar en peu de crucifix el polèmic arquebisbe de València, Antonio Cañizares, a qui la Conferència Episcopal Espanyola va donar el suport uns dies després, al·legant que el cartell en qüestió era blasfem i irrespectuós amb els sentiments cristians?
Esclar que, ni monsenyor Cañizares ni cap altre monsenyor de la CEE van fer referència a les paraules, si no blasfemes, sí que irrespectuoses amb les ovelles desgarriades del seu corral. El cas és que, quan encara ressona el rés del rosari i la missa convocada a la Catedral de València, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha arxivat la denúncia presentada per l'Asociación Internacional de Fieles y Hogar de la Madre de Todos los Hombres —¿els seus integrants porten camisa «azul»?— contra els organitzadors d'Endavant al·legant que el petó entre la Mare de Déu de Montserrat i la Mare de Déu dels Desemparats no és objecte de querella. Muac!
Segons el mateix TSJ, el jutge considera que ni la imatge del cartell ni el text que l'acompanya resulten constitutius d'un delicte d'ofensa als sentiments religiosos i apel·la al caràcter satíric, crític i provocador en resposta a les declaracions sobre els homosexuals realitzades per l'Arquebisbe de València. Així mateix, el magistrat afegeix que no observa un delicte d'odi perquè en els fets denunciats no s'aprecia una incitació pública a l'hostilitat, discriminació o violència contra un grup.
En la seva resolució, facilitada pel TSJ, el jutge assenyala que si bé els denunciants es poden haver sentir ofesos això no és suficient per concloure que es poden aplicar mesures del Codi Penal perquè no requereix únicament que s'ofenguin els sentiments religiosos, sinó que exigeix a més que amb aquesta conducta es faci escarni dels dogmes, creences, ritus o cerimònies d'una confessió religiosa i, més encara, que es realitza amb l'expressa i inequívoca intenció d'ofendre aquests sentiments religiosos.
El magistrat instructor cita jurisprudència d'altres tribunals, com la sentència de l'Audiència Provincial de Sevilla que va absoldre un acusat que va exhibir una imatge de la Mare de Déu al costat dels genitals d'un home. En aquest cas, ja no parlem de cine romàntic sinó gairebé de cine porno. Al·ludeix també a dues sentències de l'Audiència Provincial de Valladolid: una que va exonerar un acusat d'exhibir en el recorregut d'una processó per Setmana Santa una pancarta amb la imatge de la Mare de Déu i de Jesús amb la llegenda «Adúltera amb el seu bastard»; i una altra que va arxivar la querella contra un humorista que va parodiar el Papa i la cúria i va repartir preservatius.
Queda clar, doncs, que a efectes legals, dues Mares de Déu —que en el fons són una— es poden petonejar en públic, ni que una sigui Geperudeta i una altra sigui Moreneta —¿quan es posarà una querella per adoptar aquests malnoms en senyores tan respectables sense que ningú digui muac?— i que la crida de monsenyor Cañizares feta als fans de la Mare de Déu dels Desemperats —¿pretén potser, monsenyor, que la desmarxada i frívola és la catalana Moreneta?— a la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, a la Universitat CEU Cardenal Herrera, als col·legis diocesans i d'ensenyament catòlic, a les associacions de pares d'alumnes, parròquies, moviments i institucions eclesials i, en general a tots els ciutadans desitjosos d'una convivència en pau, en el respecte a les conviccions de tots —ni que ell mateix no pràctiqui amb l'exemple—, és, en tot cas, una bona excusa per passar el raspall.
No és la primera vegada que la Geperudeta i la Moreneta són víctimes involuntàries de la polèmica. Només cal recordar la paròdia que el 1988 van fer a Televisió Espanyola, en el programa «Viaje con nosotros», sobre el Barça i la Moreneta, que va col·lapsar la centraleta. O la paròdia que Els Jogalrs van fer a l'obra «Operació Ubú» on, a més de tocar l'expresident Jordi Pujol —intocable aleshores— tocaven també la Moreneta, irreverència que la companyia que va actuar al Teatre Lliure, va arrossegar temps, per allò d'atrevir-se a mossegar la mà que li donava el pinso.
¿Què tenen la Geperudeta i la Moreneta que rebenten tantes butllofes? ¿Des de ser inspiradores de cançons populars fins a mascotes de col·lectius majoritàriament tan poc practicants del ram de la religió com els de l'Orgull LGTB? Només els falta que els guionistes de la sèrie «Cites» les descobreixin i, al costat de parelles tan diverses com les que tracten els seus episodis hi col·loquin, parodiant la pel·lícula de Catherine Corsini, «Un amor d'estiu» o, parlant —no pas practicant— en francès, «La belle saison», ara que ha començat la temporada de vacances.

cartellvalencia
El cantant Ramon Calduch interpreta «La Moreneta» (1). La cantant Concha Márquez Piquer intepreta «La Maredeueta», en record de la cançó que la seva mare, Concha Piquer, va portar arreu del món (2). Cartell polèmic del 2016 per commemorar el Dia de l'Orgull LGTB (3).



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |