«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 178 - Setembre 2016

«L'ou de Colom»

Quan tot feia pensar que el procés d'independència de Catalunya o el procés del govern espanyol en funcions —conseqüència del procés d'incependència de Catalunya i no pas del vaivè del Partit Socialista Obrer Espanyol com fa creure el Partit Popular— amb la repetició d'unes terceres eleccions en un any serien els principals motius de l'arrencada de temporada, resulta que surten les brivalles de la CUP i alteren el personal amb la seva última pensada: fer fora l'estàtua de Colom del final de la Rambla de Barcelona, on s'està més alta que llarga des del 1888 arran de l'Exposició Universal.
Les brivalles de la CUP han reviscolat allò que el bon jan de l'almirall Cristòfor s'ha guanyat a pols després d'anys i panys posant en solfa «L'ou de Colom» i mantenint el geni i la figura amb el dit alçat mirant al mar —no pas a Amèrica que és just en la direcció contrària!— i potser insinuant des d'aleshores que la independència de Catalunya —per si algú dubtava de la seva catalanitat— ja la reclamava ell des de sempre i que ho va deixar ben clar amb la posició del dit foragitant els que no hi vulguin ser o empenyent el que se'n volen anar.
¿I com lliga «L'ou de Colom» enmig de tot plegat? Doncs, resulta que la dita es refereix a qualsevol missió que aparentment és molt dificultosa però que en canvi és molt senzilla quan se'n coneix el seu intríngulis. Vet aquí, doncs que, arran de l'acudit postMercè de la CUP, es podria aplicar «L'ou de Colom» tant al procés independentista de Catalunya com al bloqueig del govern en funcions espanyol.
La cosa ve d'una aposta entre Colom i uns quants nobles després de redescobrir Amèrica. Cristòfor Colom —que encara no era dalt de la columna del final de la Rambla— va fer portar un ou a la taula i va reptar els nobles perquè fessin la prova d'aconseguir que l'ou en qüestió es mantingués dret sense tocar-lo. Els nobles, esclar, no se'n van sortir. I quan Colom va tornar a tenir l'ou a la seva mà, en va trencar una punta de la closca picant suaument contra la taula —com un lord anglès a l'hora de l'esmorzar— i va aconseguir així que l'ou es quedés dret sense caure. D'aquí ve la dita i com que els que la van viure ja no hi són, qui no hi doni credibilitat té feina llarga a buscar proves que certifiquin que l'origen de «L'ou de Colom» no és cert.
Tornant a la brivallada de la CUP —¿amb què riurem si un dia no hi són totes elles?—, la seva proposta fa pensar, entre moltes altres, amb algunes frustracions populars si Colom desaparegués de l'skyline barceloní. Per exemple, ¿on es farien la foto els turistes que s'enfilen en algun dels lleons que envolten el peu del monument com si fossin cavallets de fira? ¿Què en quedaria de la literatura eròtica que ha provocat el monument abans que no li sortís la competència del pirulí de la Torre Agbar? ¿Què en quedaria del curt filmat pel desaparegut artista Benet Rossell amb la participació de l'altre artista, en Miralda, que el 1982 van rodar i van titular Súbete a Colón? I parlant d'aquest títol, ¿què en quedaria de la cançoneta homònima del gran Sisa que amb lletra de Josep Maria Martí i Juan Daniel Monzó va enregistrar dins el disc Postal de Barcelona també el 1982? I arribant, per acabar, al títol d'aquesta colomesca reflexió de setembre, ¿què en quedaria de una de les cançons antològiques de La Trinca que va titular clarament «L'ou de Colom»? Música maestro!





Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |