«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 184 - Març 2017

A Bolonya tot plora, tot plora d'avui ençà...

Mig Catalunya il·lustrada i per il·lustrar ha fet el canvi de mes anant a Bolonya on des de fa més de mig segle se celebra la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. L'expedició ha estat tutelada per l'Institut Ramon Llull que, des de fa setmanes, no para de parlar d'aquest àmbit literari com si li hagués agafat la febre d'or. Llàstima que passats els cinc dies de l'estada a Bolonya el més segur és que no se'n torni a cantar més ni gall ni gallina. A remolc de l'eufòria, els mitjans de comunicació, tant els de paper com els audiovisuals com els digitals, han seguit el corrent i han omplert seccions d'articles, cròniques i entrevistes relacionades amb el sector. Ho han fet tant que hauran quedat prou esgotats per no tornar-hi, almenys, i per sortir del pas, per Sant Jordi i per Nadal... com sempre han fet. Però el més interessant de tanta investigació periodística al voltant de la creació il·lustrada i literària del llibre adreçat als infants i joves és l'allau de critiques que tots els implicats en tan noble activitat artística i cultural han deixat anar. Les llàgrimes són tan sentides, espesses i grosses, que omplirien un riu de tinta, si la tinta encara fos l'element amb el qual s'escriu i gairebé ja ni s'hi dibuixa. Heus-ne aquí una tria, que em respectat amb l'anonimat dels seus protagonistes per no ferir sensibilitats:

«Les escoles fan servir llibres en PDF, reutilitzats i, en pocs casos, fotocopiats. Això afecta directament els nens, que no tenen llibres per començar la seva biblioteca personal.»

«Les biblioteques escolars han perdut presència als centres. Abans cada aula tenia la seva biblioteca.»

«L’escola com a prescriptora de llibres. S’han retirat d’aquesta guerra. Tot plegat tindrà conseqüències en el futur, perquè afecta generacions que quan siguin adultes no compraran llibres.»

«Erròniament, hem deixat tota la lectura en mans de l’escola.»

«Els centres educatius tenen una importància cabdal, però també la família.»

«Els pares han d’acostumar els nens a tenir llibres entre mans, i ja no ho fan tant.»

«La literatura infantil i juvenil és cabdal per a l’edició catalana, potent i creativa, però, alhora, és una gran desconeguda.»

«El nombre de títols de literatura infantil i juvenil en català no para de créixer. Per a algunes parts del sector, aquestes xifres responen a la solidesa i la riquesa del mercat. El mercat no pot absorbir tota l’oferta. És una fugida endavant. Abans només es venien les novetats, però ara moltes arriben a les llibreries i ja no es venen.»

«Hi ha un excés de llibres al mercat.»

«A aquesta qüestió s’hi afegeix la reducció de les tirades, és a dir, el nombre d’exemplars que es publiquen en cada edició. Són més curtes que altres anys.»

«Hi ha una perversió dels valors econòmics. En altres països, el nivell de compra és més alt perquè l’hàbit lector està més instaurat.»

«Els últims anys no s’ha aconseguit crear un imaginari propi ferm que enganxi els lectors joves, mentre que les grans sagues estrangeres han colonitzat aquest sector del mercat.»

«No sabem per què, però gran part dels adolescents consumeixen llibres en castellà.»

«No tenim presència ni a la premsa ni a la ràdio ni a la televisió. Se’ns obvia a les llistes dels més venuts perquè es considera un gènere menor.»

«Aquesta invisibilització provoca que els pares no tinguin espais de prescripció per saber quin llibre comprar.»

«Un dels problemes a l’hora de vendre llibres (estranger) en altres països és que no hi ha gaire lectors de català que assessorin les editorials.»

«Amb la reutilització dels llibres, els nens no tenen títols per construir la seva pròpia biblioteca. També té un impacte econòmic. Es venen menys llibres i els autors ho noten, perquè deixen de tenir aquests ingressos.»

«Cada vegada més, es demana que els escriptors interactuïn amb les escoles. Però, en alguns casos, conviden els autors a parlar i després els nens llegeixen els llibres amb fotocòpies.»

«El sector critica la pèrdua de centralitat de la literatura en l’educació i demana mestres més formats en aquesta qüestió.»

«La literatura a les escoles té un paper residual. Les converses espontànies d’alumnes sobre la lectura són poc habituals.»

«El llibre digital està estancat (a Espanya, només onze de cada cent llibres infantils i juvenils es venen en aquest format). “Els nens i adolescents potser tenen un Kindle però prefereixen llegir en paper.»

«L’experiència de llegir un llibre encara és única: els nens i les nenes necessiten tocar, olorar i fins i tot trencar pàgines.»

«Els mestres no estem avesats a parlar de literatura infantil i juvenil. No estem al dia de les novetats i no sabem quins autors s’estan comprant. La majoria de centres no adquireixen les novetats a través de les llibreries especialitzades, sinó des de les editorials, que les ofereixen directament a l’escola.»

«Compensar les desigualtats socials. Per això cal que els centres tinguin un compromís global a formar lectors. Si no ho fa l’escola, no ho farà ningú.»

«El concepte de la biblioteca escolar és del segle XIX. Avui dia el bibliotecari necessita una formació que engloba molts àmbits: ha de donar resposta a entorns diferents de lectura, encomanar l’hàbit lector a infants, pares i mares i respondre a les necessitats lectores de l’escola, que són molt variables.»

«S’ha degradat molt el llibre i la lectura. Molts joves van a llegir a plataformes d’internet. De fet ja hi ha adolescents que només llegeixen per internet. Això no ajuda a cultivar el gust per la lectura, només du a llegir determinades coses que no sempre són les millors, però no creen un hàbit lector. Falten criteris de lectura.»

«Les editorials han començat a publicar llibres de blogaires que escriuen fatal, però, com que tenen seguidors, saben que aquell llibre es vendrà. Després hi ha editorials, i cada cop més, que estan fent llibres per a nens i llibres per a nenes, i això és terrible.»

«Les escoles han llençat la tovallola a l’hora d’implicar els nens en la literatura, en la lectura, en la compra de llibres. Hi influeix la socialització dels llibres –l’aprofitament d’exemplars que estan en bon estat de curs a curs– que s’ha anat imposant, també per la pressió de pares i mares que no volen comprar llibres. Aparentment tot comença amb el llibre de text, però el tema ha passat també a les novel·les. Les editorials han deixat de pagar les xerrades a les escoles perquè abans es feia comprar un llibre a cada nen. Ara ja no. Et demanen que les facis de franc.»

«Cada cop hi ha més escriptors que han de deixar d’escriure i buscar-se una altra feina perquè realment la situació és molt greu. Si els editors publiquen blogaires que fan un llibre i després ja està; si els editors no cuiden la literatura infantil i juvenil d’aquí i acaben contractant llibres de fora; si els llibreters tampoc no la cuiden –si vas a moltes llibreries les taules d’infantil i juvenil són plenes d’autors estrangers, no n’hi ha ni un dels nostres.»

«Anys enrere, els diaris publicaven amb una certa regularitat una secció de literatura infantil i juvenil” i constata que “amb la crisi dels mitjans, això s’ha perdut.»

«Internet s’ha erigit com una alternativa per donar resposta a aquesta absència amb la proliferació de blogs i booktubers que difonen les seves recomanacions literàries particulars. Les ressenyes virtuals tenen molt més recorregut i divulgació, però les escriu gent a títol personal, i no crítics professionals. La xarxa, per tant, s’ha convertit en un contenidor d’opinions sobre les novetats.»

«Tenim problemes, hi ha més oferta que demanda, el mercat ha estat en crisi i no s’ha internacionalitzat massa.»

«Els problemes que tenim són els mateixos que els de qualsevol artista: la població no compra art. I no és un problema econòmic, perquè ha passat sempre; simplement, no es valora.»

«Amb crisi o sense, la realitat és que la gent prefereix pagar trenta euros per unes tapes que vint­i­cinc per un dibuix original o per un llibre.»

«A Catalunya els il∙lustradors estem molt ben valorats. Però això no es veu reflectit en la part econòmica. A vegades es paga precàriament, o et proposen cobrar una bestreta per no pagar royalties, per no parlar de la gent que et proposa treballar gratis a canvi de tenir més visibilitat (ep, però el que t’ho proposa sí que tindrà rendiment econòmic gràcies a les teves il∙lustracions!).»

«El pitjor de treballar a Catalunya i Espanya, comparat amb els Estats Units o Anglaterra, és que et paguen molt menys, i més tard, et deixen menys temps per crear i no valoren el teu criteri.»

«És veritat que aquí ens movem a un nivell de tarifes bastant inferior al d’altres països. De vegades es treballa amb tarifes vergonyoses, s’aprofiten de la gent que comença, gent amb il∙lusió per publicar sigui com sigui.»

«El principal problema del món de la il∙lustració al nostre país és, precisament, que no gaudim de l’estatus de reconeixement (social, cultural i econòmic) que sí que tenen els il∙lustradors a altres països, en especial a França.»

«El problema és endèmic és de desconeixement, manca de cultura, la gent no sap què és un il∙lustrador, tan aviat et diuen dissenyador, pintor, artista com dibuixant.»

Conclusió del treball de camp: que Sant Jordi hi faci més que nosaltres!



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |