«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 187 - Juny 2017

¿Llengua o literatura...? Aquest és el dilema

En els últims cursos, el debat sobre la reculada de les hores de llengua i literatura en els cursos superios de l'ensenyament ha mobilitzat el professorat i gent del sector agrupats en col·lectius, associacions, estols de facebook o equips de Twitter. Hi ha, però, a vegades, una veu que, entre tanta reivindicació fa una mena d'aturada en el camí i situa les coses en el seu lloc. No tota la culpa és dels programes ni de les imposicions per decret. Hi ha la voluntat pròpia, la mà esquerra i la picaresca... que és el que el bon professorat de la resistència durant la Dictadura i bona part de la Transició va utilitzar. Sense fer-hi referència, aquesta reflexió de l'escriptora Imma Monsó, que titula «Dificultats», publicada en la seva habitual columna de La Vanguardia, que reproduïm íntegre, en parla i també «En context» on reprèn el tema en el mateix mitjà:
«En literatura, dos i dos no fan quatre, és una de les veritats amagades que ens ensenyen les humanitats.
»Bona part del professorat de llengua i literatura a l’ensenyament mitjà prefereix donar prioritat a la primera en detriment de la segona. És cert que els programes oficials fomenten aquesta tendència, però queda prou llibertat de càtedra per inclinar la balança cap a un costat o l’altre. A més, res no impedeix que hi hagi dins l’aula moments de complicitat amb els alumnes destinats a generar aquestes impressions literàries inoblidables que molts hem tingut a l’adolescència: ho saben bé els professors amants de transmetre la seva passió lectora. No són pas tots, potser ni tan sols la majoria. Quin és el problema?
»Una raó que fa que molts professors decantin la balança en favor de la llengua és que el desig de llegir no s’ensenya: s’encomana. Qualsevol bon professor de llengua pot ensenyar a identificar l’antecedent d’un pronom relatiu. Però qui no ha experimentat el contagi literari difícilment el pot transmetre. Per això no és estrany trobar-se amb alumnes que han estat iniciats en la literatura per un professor de filosofia o fins i tot de biologia, mentre el seu professor de llengua i literatura s’obstinava a aprofundir un cop més en els pronoms febles, que, per cert, utilitzen amb molta més fluïdesa els alumnes que llegeixen molt encara que no n’estudiïn les regles.
»Una altra raó: ensenyar llengua és menys incòmode que ensenyar literatura. En l’àmbit lingüístic tot té la seva explicació lògica i, si no la té, hi ha una regla que ho arbitra. La literatura, en canvi, ens allunya dels esquemes, ens submergeix en un món de matisos on res no és segur; cada realitat d’un autor amb un món propi és d’una riquesa irreductible. I les coses irreductibles sovint provoquen incomoditat, inseguretat. Fins i tot calfreds.
»Una altra raó: avaluar una lectura és més difícil que corregir un dictat. Avaluar un comentari de text, més difícil que avaluar una anàlisi sintàctica. Guaita si és difícil que comencen a sovintejar els comentaris de text tipus test (té conya que en una assignatura on s’avalua la capacitat de “comentar” et demanin que posis creus). Per la mateixa raó, sovint, en els comentaris de text, es prioritza que l’alumne vagi a pescar figures retòriques; en comptes de descobrir la llengua a través de la literatura, es fomenta que descobreixi la literatura a través d’exercicis de llengua, amb el risc que acabi per avorrir l’una i l’altra.
»Una última raó: justificar els errors en un examen de llengua és més fàcil. En literatura, en canvi, dos i dos no fan quatre, i aquesta veritat és precisament una de les veritats més interessants que ens ensenyen les humanitats.
»Sense posar damunt la taula aquestes dificultats, enfrontar-s’hi amb franquesa i fer autocrítica dins del mateix col·lectiu no serà possible retornar a la literatura el lloc que mereix en l’educació secundària.»
«En els darrers articles he apuntat algunes dificultats que presenta el fet d’apostar per l’assignatura de literatura a l’ensenyament secundari. Però la dificultat fonamental és la que és: enfrontar-se al menyspreu de les Humanitats en una societat presidida per un utilitarisme ferotge. Caldria, doncs, començar per modificar aquesta preferència de pares d’alumnes i consellers per les assignatures que ensenyen coses tangibles i útils. I com que sembla impossible modificar-la amb reflexions profundes (que possiblement només interessen els que ja están predisposats a la reflexió i a la lectura), la proposta és actuar amb astúcia i aprofitar que ningú qüestiona la utilitat palmària de la Llengua per omplir l’assignatura de Llengua i Literatura de continguts literaris i restar-ne les tantes hores dedicades a repetir aspectes normatius (en llengua) i aspectes tècnics (recursos retòrics i estilístics en comentaris de text) per dedicar-les més a la lectura.
»I és que la Llengua no s’aprèn amb exercicis de llengua, no pas en l’adolescència: de la mateixa manera que la millor llengua oral s’aprèn escoltant i parlant, la millor llengua escrita s’aprèn llegint textos abundants en matisos (no textos fabricats ad hoc, com passa sovint). És això el que permet més tard escriure amb una llengua estructurada i rica, cosa de gran utilitat per redactar des d’un pla de negocis fins al flyer d’una immobiliària.
»Que la llengua escrita s’aprèn llegint i escrivint és una realitat: qualsevol que hagi estat en un institut sap que els alumnes amb millor ortografia, sintaxi més precisa i lèxic més divers són els que llegeixen molt. I si cal escollir lectures, no cal complicar-se tant la vida: els clàssics són una aposta segura, que per alguna cosa són clàssics: perquè han sobreviscut un cop i un altre al caprici de les modes. No és imprescindible, d’altra banda, remuntar-se a l’edat mitjana, ni tan sols al XIX, n’hi ha prou amb anar al segle passat. Ni tampoc fa falta llegir tot un programa de lectures, que és millor llegir poc i pair bé. I, arribat el cas, ni tan sols fa falta que els alumnes llegeixin, si és cert que cada dia perden més capacitat de concentrar-se en un llibre: que llegeixi el professor de viva veu, com quan als nens afortunats els llegeixen contes abans d’anar a dormir. Molts ho fan i els funciona.
»Així, de la mateixa manera que la llengua oral materna mai no s’oblida, aquesta llengua rica apresa en un context literari es recorda sempre: per la cadència que tenen les frases, per les reflexions que desperten les obres mestres, per les emocions que transmeten, per l’esforç que requereix la lectura, per la perplexitat que provoquen... Si el context literari és viscut pel professor, la lectura impregna la sensibilitat adolescent.»



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |