«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 196 - Març 2018

Dues alemanyes... dos presidents

La història juga males passades. Com per exemple, la que els serveis teòricament secrets espanyols han jugat als seus homòlegs alemanys fent que fos la Polizei federal alemanya la que, a molts pocs quilòmetres després de Dinamarca, baixant des de Finlàndia, camí de la Casa de la República, a la població de Waterloo, a Bèlgica, detingués el president Carles Puigdemont i la seva escorta, quan ja estava activada l'euroodre espanyola contra els polítics exiliats arran del procés d'independència de Catalunya i quan el mateix president havia dit que espresentaria a la justícia de Brussel·les on té ara la residència.
Ha estat un març marcat per aquest esdeveniment, no pas per esperat, menys impactant. Les anomenades vacances de Setmana Santa o de Pasqua, que a Alemanya se celebren també com a Catalunya, amb l'afegit que el dilluns de Pasqua també és festiu i la setmana següent no és lectiva, ha agafat els organismes judicials alemanys amb el peu esquerre, o més ben dit, amb el peu a fora... qui sap si a les Illes o en alguna platja del Mediterrani català.
Mentrestant, una jutgessa alemanya interina i sense ganes de passar a la història com la que és la que ha deixat escapar el president català perseguit per la (in)justícia espanyola, va dictar presó preventiva, després de tres hores de declaració, sota el perill de risc de fuga. La població alemanya de Neumünster ha passat de l'anonimat a ser el centre del món. I la premsa s'ha congregat fent guàrdia al costat de la presó. Mentrestant, alguns ministres del govern espanyol canten «Novios de la muerte» al costat de santcristos de Setmana Santa portats per autòmats legionaris autoconvencent-se i intentant convèncer els seus conciutadans espanyols que a Europa ni al món ningú no fa cas de l'afer català... el mateix dia que tota la premsa internacional en fa editorials i aposta per assenyalar Espanya com a intransigent i instant el govern consitucional i monàrquic espanyol a dialogar i resoldre el conflicte.
Però la història, com dèiem, juga males passades. I allò que potser no hauria sortit mai a la llum popular a Alemanya —prou feina tenen amb la barbàrie de l'Holocaust— fora dels llibres d'història de Catalunya, s'ha escampat com la pòlvora: el 1940, la Gestapo nazi, amb la col·laboració dels serveis secrets franquistes, van detenir el president de Catalunya, Lluís Companys, a França, i el van lliurar al Dictador Franco i, uns dies després, amb un judici militar sense defensa objectiva, era afusellat a Montjuïc.
A la vora de 78 anys després, la Polizei alemanya, en col·laboració també amb els serveis secrets espanyols, deté Carles Puigdemont, el 130è president de la Generalitat de Catalunya, cessat il·legalment pel govern espanyol, en funció d'un article de la Constitució espanyola del 1978, el 155, impulsat pel règim nazi, copiat al peu de la lletra de la constitució alemanya, i que el mateix país germànic no ha posat mai a la pràctica. L'actual fragilitat del govern alemany, fruit d'un pacte a la corda fluixa, comandat per Angela Merkel, és conscient de la mala passada que juga la història amb el president Puigdemont en una presó alemanya. I com va fer Ponç Pilat —abans de la funció de l'Agonia—, intenta rentar-se'n les mans abans d'hora. El sabó que utilitza es diu «Extradició», el distribueixen els jutges germànics i asseguren que ho deixa tot com una patena, però no garanteixen que pugui esborrar la memòria.


Recreació del recorregut que va fer el president de Catalunya, Lluís Companys, des de la cel·la del Castell de Montjuïc fins al fossat de Santa Eulàlia, on fa ser afusellar el 15 d'octubre del 1940, pel règim franquista. Font: La Vanguardia (© Sílvia Colomé i Ivan Comas).



Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |