«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Articles d'opinió
Doneu una oportunitat a Palol... i a tots els altres


Benvolgut Hèctor Bofill,

Vaig llegir amb molt d'interès, una certa alarma, un component important d'hilaritat i un desacord pràcticament absolut el vostre article d'opinió (AVUI, 16.02.2002) en què reclamàveu el reconeixement "unànime" del fet que, amb en Miquel de Palol, la literatura catalana ha arribat a un "màxim esplendorós" que, amb la seva "realitat autosuficient nodrida de les fonts més selectes" i la "contundència del seu treball", deixa enrere "ruralismes ensopits", "postguerres lleganyoses", el model noucentista, que "a aquestes alçades fa riure", enterra el català refinat, posa punt final a la literatura de filòleg, "esclafa" no sé quants tipus d'escriptors, com els qui apleguen "una col.lecció de gràcies que en diuen llibre de contes" o els qui es conformen "a reproduir la realitat", i condemna el que no siguin bons llibres (com els seus) a ser "retirat de la circulació", perquè "és sobrer".
En Palol, dieu, ens integra en la tradició de la gran novel.la europea i, per si la cosa no havia quedat prou clara, el poseu al costat de Musil, Proust, Broch i Kafka. També elogieu la profunditat del seu pensament, la humilitat de la seva tasca, afirmeu que el cap li bull d'idees i, conseqüentment, les expressa en els seus llibres, i reclameu per al vostre candidat a ser l'autor de l'"únic que quedarà de la nostra època" un reconeixement públic que, enmig de ressentiments, ignorància, enveja i menysteniment, fa la impressió, llegint el vostre article, que encara no li ha arribat. Eleveu en Palol a la categoria de príncep de les lletres catalanes, però no pas com un princeps inter pares, sinó com un gegant solitari que ha de malviure entre nans, geperuts mediocres i una immensa ingratitud. Bé, tot això és molt opinable, i el que m'he proposat de fer és, precisament, opinar-ne.
Anem a pams. Entre tants "desbordant", "admirable", "fabulós" i "descomunal", penso que el lector deu haver arribat a copsar clarament que en Palol us agrada d'una manera desenfrenada. Hi teniu tot el dret, com també teniu tot el dret a expressar-ho en un article d'un diari. Jo la veritat és que no en sóc tan devot. Si en Palol mereix convertir-se en un clàssic, com proposeu, tret que sigui un escriptor d'aquells maleïts o que estan molt de pega, que no m'ho sembla pas, no patiu que ho serà.
Pel que fa al reconeixement públic, tinc la impressió que no li ha estat precisament negat: no és un dels autors més premiats, venuts i immediatament ressenyats de la literatura catalana actual?
Estic d'acord amb vós que cal no excloure, en nom dels paràmetres que sigui, els escriptors "excèntrics". Però aleshores, amb quin dret insinueu la necessitat, ara que ja tenim en Palol, de fer una gran purga literària i d'eliminar de les prestatgeries i del record bona part de la resta de la nostra literatura, el que no siguin "bons llibres"? És una proposta elitista i molt propensa a provocar tota mena d'arbitrarietats.
Penso que és tan necessària la literatura de qualitat com la de consum, i té molt de mèrit escriure bons best-sellers, que em sembla que és el que fa en Miquel de Palol. A mi, el noucentisme, per molt que digueu, tot fent referència a no sé pas quines alçades, no em fa riure, sinó que em continua inspirant molt de respecte, encara que, com a "excèntric", em resulti massa encarcarat.
La postguerra va ser moltes més coses que lleganyosa, i benvolguts siguin tots els autors que ens ho recordin, ara més que mai. Els ruralismes, sobretot si no són ensopits, m'agraden moltíssim. De reculls de contes, jo mateix n'escric, amb una difusió reduïda i un lloc humil a les prestatgeries, entre "MONCADA" i "MONZÓ", del qual estic molt orgullós.
I el cert, ja que en parlem, és que em conformo a reproduir el que jo sento, percebo i penso que és la realitat, des del meu punt de vista tan subjectiu com únic. De llibres mediocres o no especialment bons, en poden escriure fins i tot escriptors que, en un futur, potser n'arribaran a escriure de magnífics, i cada llibre que publiquin o cada premi que reben els és un estímul per anar escrivint i millorant, si realment volen ser escriptors.
Estic d'acord amb vós que el més important és la feina humil i silenciosa d'anar creant una obra que perduri, cosa que fa, per exemple, en Jesús Moncada. Pel que fa als escriptors "lingüísticament incorrectes" però amb coses per dir que aplaudiu, si no ho són gaire, que els esmenin els nostres estimats correctors i ja està, però si ho són molt, jo els recomanaria que facin un petit esforç, entre bulliment i bulliment de cap, i que n'aprenguin.
Dieu que en Palol és el nostre Broch, Musil, Kafka. No hi estic gens d'acord; no és com dir que la Mercè Rodoreda és la nostra Katherine Mansfield. Les fonts d'en Palol sí que són selectes, és cert, però la qüestió és què en fa ell, d'aquestes fonts. Un autor que escriu "Per veure que només hi ha cinc políedres regulars n'hi ha prou de corroborar que les úniques freqüències regulars possibles d'ocupació de la superfície d'una esfera són les dels raigs corresponents als vèrtexs dels políedres i a les perpendiculars dels centres de les cares", que aparella els "cànons enigmàtics", les "variacions canòniques" i "la prostituta de l'ampolla de Coca-Cola", París-Match i l'Arcàngel Purpuri, el Collegium Musicum i Marie-Claire, que elabora trames i estructures complicades i després les omple de diàlegs i personatges amb la dimensió ètica i la profunditat filosòfica d'un culebrot televisiu, em fa pensar que té ganes d'impressionar el lector o que és un humorista impagable. En Palol ha creat una nova categoria d'escriptor; a partir d'ell, la broma "treballes o dissenyes?" té una nova varietat: "escrius o t'empatolles?"
La veritat és que, si no conegués el vostre autor, el que, amb la seva aclaparadora qualitat, esclafa, enterra i condemna tanta literatura, el vostre article no me l'hauria fet gaire més simpàtic. Però resulta que el conec una mica, perquè vaig patir el seu Jardí dels set crepuscles, tan glorificat per una crítica que de vegades sembla no saber distingir bou de bèstia grossa, i espero, amb el cor encongit, que, de la nostra època, en quedi força més cosa que el vostre Palol: la llista d'aspirants a perdurar pot ser més o menys llarga en funció de l'optimisme o la generositat de cada lector.
Ben troiacordialment, us saluda

Ramon Monton, traductor i escriptor.

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |