«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Articles d'opinió
¿La pubilla literària de l'any o la falla valenciana?


Els escriptors catalans, des de fa dos anys, atorguen un premi a un autor que s'hagi distingit per la seva trajectòria literària. El premi, sense dotació econòmica, amb el compromís de la difusió de l'obra de l'autor, s'atorga després d'estudiar les nominacions presentades pels seus associats i associades. L'any 2001, el primer guardonat va ser l'escriptor Jesús Moncada, i, segons la nota feta pública en aquell moment, "per la qualitat del conjunt de la seva obra narrativa i la seva singularitat dins les lletres catalanes".
Així mateix, també des de fa dos anys, s'atorga el Memorial Jaume Fuster. El guardonat de la primera edició va ser l'escriptor Víctor Mora, i també segons la nota pública d'aleshores, "per haver excel.lit en diferents àmbits de la literatura de gènere".
La característica dels premis atorgats pel gremi d'escriptors més nombrosa del país (prop de 900 associats) és que, conjuntament amb altres premis de poesia i traducció poètica, els de la crítica dels escriptors valencians, i el premi de recent creació Aurora Díaz Plaja, per a articles d'anàlisi i estudi de la literatura infantil i juvenil, es feien públics, des de l'any passat, cada 31 de gener, una data aparentment casual, però que es va instituir per recordar i retre homenatge a la memòria de l'escriptor Jaume Fuster, en el dia de l'aniversari de la seva mort. Però també perquè, d'aquesta manera, els escriptors catalans, com a "gremi professional" passava pel davant dels múltiples premis que a partir del febrer esquitxen la geografia literària del país. El gremi es definia, doncs, amb generositat envers els col.legues, amb puntualitat i sense influències d'altres premis a obra publicada l'any anterior.
Aquesta proposta, iniciada amb èxit el 2001, va tenir una important acceptació el 31 de gener de l'any passat, tant per part dels autors, com per part dels mitjans de comunicació tant escrits com audiovisuals, cosa que va fer que alguns dels guardonats, com Jesús Moncada i Víctor Mora, tinguessin un notable ressò, afegit al que per ells mateixos i la seva obra propicien. En definitiva, els Premis dels Escriptors Catalans es van fer un lloc en el saturat panorama comunicatiu i, allò més important, es van imprimir d'un cert prestigi, a través de la rigorositat i la credibilitat.
Ha passat un any i el primer senyal d'alerta es va produir el 31 de gener del 2002 quan, tal com hauria pertocat, no es van fer públics els premis de l'any, sense cap avís de canvi ni justificació. Finalment, el 6 de març, a les vuit del vespre, dins de la Setmana del Llibre en Català -sense que figurés en el programa d'actes-, els responsables van "proclamar" els premis de l'any davant d'un auditori d'una dotzena escassa de persones, alguns d'ells els mateixos premiats i convocants.
I és d'això que vull parlar. En primer lloc de la caiguda en picat del ressò públic dels premis -l'endemà, els diaris d'abast nacional no en van fer cap notícia destacada com havia passat en la primera edició, tret d'un breu en algun mitjà. No cal dir que l'allau d'emissores de ràdio que l'any passat va estar-ne pendent a primera hora del 31 de gener per donar la notícia i entrevistar alguns dels guardonats es va convertir enguany en un ressò de qualificació zero.
Però parlem dels guardonats del 2002. Quim Monzó, premi dels Escriptors Catalans. Joaquim Carbó, Memorial Jaume Fuster. Els autors, doncs, no són la causa de la falta de ressò. Un i l'altre són prou reconeguts i accessibles. El fracàs del ressò dels premis dels escriptors catalans d'aquest any, doncs, només es pot atribuir a una evident mala organització i a una falta d'estratègia comunicativa que directament repercuteix en una pèrdua del prestigi aconseguit i, de rebot, en una mala imatge del conjunt dels escriptors catalans, prou malmesa.
Però això no és tot. El pitjor és que, els pocs breus apareguts a la premsa l'endemà dels premis, a causa de la falta d'orientació de l'organisme convocant, van titular tots a una, i per tant fiant-se d'alguna font unitària: "Quim Monzó rep el premi d'Escriptor Català del 2002". És a dir, fins ara no n'era de català. I que vigili l'estimat Quim perquè al 2003 potser li trauran la patent.
És a dir, que el premi que havia distingit Jesús Moncada un any abans "per la qualitat del conjunt de la seva obra narrativa i la seva singularitat dins les lletres catalanes" distingia ara Quim Monzó, sense cap motiu raonat i el convertia en una mena de "pubilla literària de l'any". Més discutible és encara el Memorial Jaume Fuster que mentre l'any passat distingia Víctor Mora "per haver excel.lit en diferents àmbits de la literatura de gènere" ara es premiava Joaquim Carbó, segons l'acta del jurat, "per haver contribuït de manera decisiva i perseverant a la normalització de la literatura juvenil"; una justificació que trenca amb l'esperit del premi destinat a un autor de gènere i que, indirectament, converteix la literatura infantil i juvenil en un gènere per ella mateixa, qüestió no només polèmica sinó difícil d'admetre si tenim en compte que dins d'aquest àmbit literari s'inclouen autèntics gèneres com la novel.la, el teatre, la poesia, el llibre de viatges, la novel.la negra, la novel.la rosa i tutti quanti.
És hora de dir, doncs, que els responsables de l'edició han cremat en un any el prestigi d'uns premis i els han convertit en una mena de falla valenciana de la qual no se salva ni el bomber de guàrdia.
Però encara hi ha més dades que posen en qüestió l'organització de la convocatòria dels premis d'aquest any:
¿Només un 9'5% de vots?
Segons els seus responsables, només un 9'5% d'associats del gremi d'escriptors ha participat en la nominació del Premi dels Escriptors Catalans, dada oficial --tot i que altres fonts asseguren que amb prou feines supera el 5% de votants-- que evidencia una falta d'interès i una falta de difusió adequada que dinamitzi el màxim de propostes.
¿Narcís Comadira, Feliu Formosa i Salvador Oliva, rellevats del jurat dels premis de poesia i traducció poètica?
L'edició de l'any passat dels premis de poesia i traducció poètica va comptar, entre els membres del jurat, amb autors prou reconeguts en aquests àmbits com Narcís Comadira, Feliu Formosa i Salvador Oliva. Els tres havien acceptat el compromís de continuar aquest any, però sense cap explicació, han estat rellevats per altres tres membres: Jean Serra, Josep Francesc Delgado i Antoni Xumet. Sense paraules.
¿Un altre 31 de gener?
Per acabar de reblar el clau, preguntats els organitzadors sobre els motius d'haver omès la data del 31 de gener, aniversari de la mort de Jaume Fuster, per fer públics els premis, la resposta és altament contradictòria. Mentre primerament s'al.leguen causes de retard per problemes interns, davant la pregunta de si es continuaria amb la data del 31 de gener, el 2003, se suposa que un cop superats els problemes interns, els mateixos organitzadors entreveuen aleshores que no són amants dels "símbols". Malgrat tot, ells mateixos basen el programa d'actes del gremi per al 2002 sota el lema dels 25 anys de la fundació corporativa. I ja tenen el logo i tot per simbolitzar l'efemèride. Tant de bo no el cremin com si també fos una falla.

ANDREU SOTORRA, escriptor i periodista.


Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |