«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Articles d'opinió
Una auditoria literària


El dia 3 d'abril del 2002, tres dies després del trimestre legal que estableixen els estatuts, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va convocar l'Assemblea anual ordinària de socis amb un Ordre del Dia habitual (aprovació d'actes anteriors, informes, aprovació de comptes i pressupostos, nomenament de censors de comptes i ratificació de càrrecs). Però un incident que hauria d'haver estat un simple tràmit rutinari va fer que l'assemblea es convertís en una convocatòria considerada "il.legal i antiestatutària".
Quan ja en segona convocatòria el president es disposava a obrir la sessió amb el primer punt de l'Ordre del Dia, l'exsecretari de l'AELC, Andreu Sotorra, va demanar la paraula per fer observar que segons els estatuts de l'AELC, en segona convocatòria, l'assemblea es considerava constituïda vàlidament sempre que hi hagués un 10% dels socis del territori on se celebra. L'AELC, també segons els estatuts, s'estructura en tres grans àmbits territorials: Principat de Catalunya, País Valencià i Illes.
L'observació de l'exsecretari, però, en lloc de ser presa en consideració d'una manera afable va ser presa per alguns dels membres de la junta com un intent de boicot. A la mesa presidencial: Jaume Pérez Montaner, president; Carles Duarte, vicepresident del Principat; Josep Ballester, vicepresident del País Valencià; Cèlia Riba, vocal de les Illes en representació d'Antònia Vicens, vicepresidenta d'aquell àmbit territorial; Lluïsa Julià, secretària cooptada; i a primera fila, el tresorer cooptat, Joan Josep Isern, entre alguns altres membres de junta.
Un cop comprovats els estatuts i ratificada l'observació sobre el quòrom, per un advocat, inusualment demanat per la junta, i que ocupava un dels llocs de la mesa, va ser el mateix president, Jaume Pérez Montaner, qui va obrir el foc: "El que el soci Andreu Sotorra vol --va dir referint-se a l'exsecretari amb èmfasi-- és que aquesta assemblea no es faci". L'exsecretari va replicar dient que ell no havia dit pas això sinó que l'assemblea es fes bé i, si calia, es tornés a convocar, per dinamitzar els associats i fomentar la participació en el govern de l'entitat.
El motiu de la polèmica és que a la sala de reunions de l'Ateneu Barcelonès (el restaurant del segon pis) hi havia només una trentena d'associats, la meitat del 10% exigible segons els estatuts i càlculs fets pel mateix exsecretari. Preguntada la mesa sobre el nombre de socis per poder decidir sobre el fet, la reacció va entrar en un clima d'agressió envers l'exsecretari. Dos o tres dels presents van proferir insults que Andreu Sotorra va rebre amb sorpresa, dient que els passaria per alt i confiant en el paper moderador i imparcial de la mesa. Un paper que la mesa no va fer en cap moment i que, ben al contrari, va enfervorir encara més l'ambient.
Va ser Andreu Sotorra qui va demanar a la mesa que es digués el nombre d'associats i va inteprel.lar directament el vicepresident del Principat perquè confirmés els associats del Principat. No tan sols no es van poder donar aquestes dades essencials sinó que el president va optar per dir: "No cal que ens posem a comptar, votem si es fa o no es fa l'assemblea; a més, no crec que al Principat hi hagi més de 400 socis i aquí fins i tot superem el 10% els assistents".
La Junta, doncs, mostrant una ignorància absoluta sobre el cens de socis, i sense tenir en compte la correcció de l'observació (article 15 dels estatuts) que havia fet l'advocant present, va animar una votació a mà alçada, passant per sobre dels estatuts, l'únic instrument vàlid que vetlla per damunt de tots els associats, i negant-se a donar les dades que es demanaven.
Davant de l'evidència i la imposició sisplau per força, Andreu Sotorra, després d'intentar advertir la junta i els presents de la vulneració dels estatuts amb aquella assemblea, i de convèncer de la senzillesa d'una reforma dels estatuts, sense èxit, va comunicar que "es retirava de la sala per dignitat i per no voler participar en una assemblea il.legal i antiestatutària."
L'AELC té (o tenia el 3 d'abril, dia de l'assemblea) 865 socis de ple dret i 24 socis adherits, aquests últims sense dret a assistència en les assemblees. D'aquests, en un càlcul força aproximat que ha facilitat l'exsecretari, uns 90 socis són de les Illes, uns 120 del País Valencià, i uns 655 del Principat. Per tant, hi hauria d'haver un mínim de 65 associats per arribar al 10% exigible en segona convocatòria, basant-se en el cens del territori del Principat.
Aquest incident ha coincidit amb la sortida a la llum pública d'una sèrie d'accions legals que l'exsecretari Andreu Sotorra havia anunciat a la junta que emprendria si no s'atenien les demandes que repetitivament havia fet perquè el president rectifiqués les afirmacions totalment falses de l'acta de l'assemblea extraordinària en la qual parlava de l'existència de "percepcions econòmiques irregulars".
El mes de gener del 2002, es va impugnar davant la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb l'al.legació d'incompliment de l'Ordre del Dia, l'Assemblea Extraordinària del 18 d'octubre del 2001, que va acabar amb el cessament del secretari.
El mes de febrer es va recórrer davant de la Intervenció General del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya perquè intervingués en el si de l'AELC arran de diverses irregularitats de funcionament i perquè investigués les afirmacions expressades en l'acta de "percepcions económiques irregulars". També es va fer la mateixa petició als auditors oficials de Cedro, entitat de gestió que cedeix una part de les subvencions que rep l'AELC.
El 5 d'abril, fonts de la Intervenció General del Departament d'Economia van confirmar a la premsa que durant el 2002 inclouria en el Pla de Control, per fer una auditoria sobre les subvencions rebudes, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Aquesta confirmació ja havia estat comunicada a Andreu Sotorra, signant que havia fet la petició, el 18 de febrer.
El 8 d'abril, s'ha impugnat novament l'assemblea ordinària, al.legant l'explicada falta de quòrom, i pel seu cartàcter il.legal i antiestatutari. Aquestes accions davant la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques han fet sortir a la llum també que l'AELC no està inscrita en el Registre d'Associacions de la Generalitat i no està adaptada a la Llei d'Associacions catalana, 7/1997, un dels requisits considerats imprescindibles per rebre subvencions de la Generalitat a través del Departament de Cultura, destinades a associacions sense ànim de lucre. El fet que l'AELC es va fundar el 1977, va fer que el seu registre s'hagués fet a través d'algun dels organismes aleshores existents de la transició. Però Andreu Sotorra creu que l'AELC té l'obligació moral d'inscriure's i d'adaptar-se a la llei del goven del país del qual rep la majoria de subvencions i on té la seu social, el major nombre de socis i el principal gruix d'activitats. Aquest requisit, segons Sotorra, convé tant als associats com a la mateixa AELC que, en un cas de conflicte, es pot trobar indefensa davant dels organismes de la seva pròpia administració.
D'altra banda, Andreu Sotorra ha qualificat d'opacs els comptes presentats en l'assemblea ordinària il.legal. Segons Sotorra, "s'ha tornat al sistema tancat i ple d'esculls. No sabem el cost de cada activitat, no sabem el detall de subvencions, no sabem el detall de funcionament, no sabem el saldo líquid als bancs ni la reserva, i així no es pot fer un seguiment del pressupost anual". A més, Andreu Sotorra reclama que els comptes s'han de posar a disposició dels associats cinc dies abans de l'assemblea, cosa que no s'ha fet, i denuncia a la vegada que, a aquesta opacitat, cal afegir-hi el fet que els tres signants bancaris de la Junta de l'AELC "ho són indistintament, cosa que avui en dia no passa ni en una associació de veïns ni en una associació de cargolaires." Tots aquests aspectes, Andreu Sotorra els havia intentat plantejar en una última fase de reordenació administrativa de la seva etapa de dos anys i mig de secretari (4.03.1999 a 18.10.2001), però la insistència va acabar amb el seu cessament, amb acusacions falses que en alguns casos han arribat a calúmnies i difamació.
Per tot plegat, Andreu Sotorra lamenta, com a associat, que l'AELC "visqui un període de paràlisi". Pensa també que la paràlisi pel que fa a gestió política del gremi dels escriptors catalans té una principal culpa "en l'actual junta de l'AELC que té una vergonyosa i flagrant connivència amb les institucions més pròximes". Com a exemple, Sotorra esmenta els càrrecs moralment incompatibles del vicepresident del Principat, Carles Duarte, que és també secretari general de Presidència, i ara el del Tresorer, Joan Josep Isern, que és cap de servei de cultura, i el de la secretària, Lluïsa Julià, que és coordinadora del Qui és Qui de les Lletres Catalanes de la Institució de les Lletres Catalanes. "¿Com poden defensar els nostres interessos davant l'administració els mateixos que hi treballen?", es pregunta l'exsecretari.

[Article publicat a la revista digital «Bit de cultura», el 5 d'abril del 2002]

[Vegeu recull de premsa sobre els fets objecte d'aquest reportatge]

Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |