«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada

¿Llegir ens fa +... què?
Diuen que de cada cent catalans, vuitanta llegeixen en castellà i vint s'ho fan en català. De fet, davant la incredulitat que sempre provoquen les enquestes, hi ha una evident correlació entre aquestes dades i la presència de paper imprès en un lloc com el metro, els ferrocarrils o els aeroports. Un recompte ràpid de cap a cap de metro, de tren, o de sales d'espera d'aeroport, dóna més o menys aquest mateix resultat... fins i tot més que menys. És a dir, que en molts casos, en un metro, la presència del llibre català és totalment un miratge. [Més informació]

Catalans, la Generalitat vetlla per vosaltres!
Durant uns dies, aquesta és una de les crides que s'han pogut escoltar en l'exposició sobre els bombardejos de Barcelona del març del 1938 feta al vestíbul de la L2 del Metro de Plaça Universitat. La crida era emesa quan hi havia perill de bombardeig i la població s'havia de refugiar on més bé podia. Una mena de crit de consol que, en el seu moment, dissortadament, ja provocava l'escepticisme dels qui l'escoltaven o el somriure mofeta. Aquest escepticisme i aquest somriure mofeta es repeteix ara quan s'escolten promeses sobre l'atur, el medi ambient, la falta d'aigua, la feblesa de l'economia domèstica i tantes altres necessitats primàries de la societat. [Més informació]

El museu dels «Objectes oblidats»
El 2008 ens ha portat un ampli debat sobre els museus catalans. Com en tants altres àmbits, aquest deu ser el país amb més museus per metre quadrat o, dit d'una altra manera, per habitant. La falta d'una estructura pública durant molts anys va incitar els col.leccionistes privats a fer la recerca que des de les instàncies públiques no es feia. Passats els anys, les col.leccions carregades de pols es van cedir, en la seva majoria, a organismes que se'n poguessin fer càrrec. D'altra banda, les ganes de tenir un patrimoni museístic similar a països amb sis vegades més de població ha portat a haver de mantenir una sèrie d'edificis tan antics com moderns que han fet el que han pogut per presentar-se dignament als seus visitants. Però, ¿qui visita els museus? ¿Heu provat mai d'anar a qualsevol dels que ofereixen portes obertes un dia al mes o en dates assenyales? Si no hi ha el reclam d'una exposició temporal cridanera, el fet és que els fons tenen ben poca audiència, cosa que fa pensar per què s'entesten a fer pagar una entrada que paga ben poca gent i, en canvi, amb un accés lliure, podria ser aprofitat per difondre un aspecte de la cultura que hauria d'explicar encara molt més bé del que explica, quin és el passat i el present, per no dir el futur, un terme que sembla que estigui barallat amb el concepte museístic. [Més informació]

Un periodista per escriptor
Quan ja ens pensàvem que no en parlaríem més i, com han fet la gran majoria de tots els implicats, nosaltres també oblidaríem fins i tot la pronuncia de la tira fonètica «f-r-a-n-k-f-u-r-t», resulta que la dèria de passar comptes ens hi fa tornar. I no pas sense sorpreses. Mentre el màxim responsable de la festa diu que la cosa ha quedat en 12 milions d'euros i que encara n'han guanyat un milió gràcies a l'esponsorització, altres xifres en lletra menuda desvelen una despesa inusual en una manifestació cultural per part dels mitjans de comunicació públics. [Més informació]

La lectura i la crosta nacional (ista)
Fa, com aquell qui diu, quatre dies que es va anunciar amb bombos, platerets i tocs de trompetes, el «Pla de Foment de la Lectura» per al trienni 2008-2010, en un brot d'inspiració dels caps pensants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. La proposta del «Pla de Foment», però, de cop i volta, en lletra menuda, passa a dir-se en l'articulat interior, com si no gosés fer-ho en majúscules i en titular: «Pla Nacional de Lectura a Catalunya». L'excusa de la inspiració del Pla és una campanya anglesa similar, diuen, que s'anomena «Building a literate nation» i que relaciona el fet de llegir amb la construcció nacional. El cas és que, entre la presentació d'aquest Pla i l'acord definitiu del Consell de les Arts i el Que Sigui, un diputat del Parlament de Catalunya que, plagiant Carles Riba, s'ha guanyat el sobrenom de Joan Trempat, ha detectat una crosta nacionalista en les forces parlants que integren la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, és a dir, Televisió de Catalunya —amb tots els seus canalons reunits— i Catalunya Ràdio i les seves emissores filials reunides. ¿Detectarà en Joan Trempat el títol en lletra menuda que amaga el pla de lectura dels pròxims tres anys? ¿Resultarà que la culpa que es llegeixi poc és perquè hi ha una crosta nacional(ista) que entela la vista? ¿Caldrà que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació en contracti, no un, el Trempat, sinó sis, de Joans: el Feréstec, el Barroer, el Brut, el que Turmentava les bèsties, el Golafre i el Dropo perquè, entre tots, arrenquin la crosta i la desinfectin amb salsa de móra? Alça de móra!, direu alguns. Doncs, això. Ull viu i, en aquesta circular, a reflexionar sobre el Pla, que és temps de Pessebres, Pastorets, Caganers, Cagations i duros de xocolata embolicats en plata a quatre pessetes. [Més informació]

Papà, vine en bici(ng)!
Alguns dels representants polítics que tenen acta de parlamentari i que han d'acudir al Parc de la Ciutadella gairebé cada dia, ja sigui per formar part de les diverses comissions o per participar en els plens, demanen que a prop del Parlament es posi una de les estacions del Bicing. Són els parlamentaris, esclar, que tenen la dèria de circular amb bicicleta per la ciutat i, segurament que poc avesats al metro o a l'autobús, volen compensar el greix que se'ls acumula de tant seure als escons amb una mica d'exercici anant i venint de la feina. Però la companyia del Bicing que té l'exclusiva a la ciutat de BCN ha dit, per ara, que no. Que ja hi ha prou estacions i que ja té prou maldecaps havent d'augmentar la flota de bicicletes i havent d'adaptar-se a les normes de circulació, com els llums davanters i del darrere o els timbres obligatoris, peces que cada dos per tres no funcionen. [Més informació]

«Auf Wiedersehen, Frankfurt!»
Sovint la ficció supera la realitat. Pocs dies abans de donar el tret de sortida a la cursa de Frankfurt, el Suplement de Cultura del diari AVUI del 4 d'octubre donava una recepta en clau de «Diccionari recreatiu». Com que el paper és efímer, el seu contingut seria una llàstima que es perdés entre embolics d'entrepans de berenar o escampall per fregar a terra. Ara només cal comparar la realitat del que s'ha viscut amb el que predestinava la ficció. I, a la salut de tots —de tots els que han patit, han sofert i han vençut sense ganes de tornar-hi— malgrat la Fira de Frankfurt, fer-nos un fart de riure. Salut! [Més informació]

Jocs i apostes de Frankfurt i remake de «Cama para dos»
Els daus estan llançats. Costen 12 milions d'euros, que dit d'una altra manera, són uns 2.000 milions d'aquelles pessetes de les quals ningú ja no es recorda. Després que l'Institut Ramon Llull hagués presentat el programa definitiu, va rectificar —encara que tard perquè el mal ja estava fet— i va prescindir de donar una llista de representants, nom per nom, del gremi de la lletra —casualment una cosa suggerida temps ha en aquests 4 Gats— potser perquè encara seria més escandalós fer pública alhora una altra llista plena de noms d'artistes, gent de la gresca tradicional i popular, cuiners, arquitectes i funcionaris, delegats de delegats, secretaris de secretaris i altres estols de catalans de vestit blau marí que ni ells mateixos saben per què hi han estat inclosos —casualment, cal dir que aquest va ser temps ha un altre suggeriment d'aquests 4 Gats— si ni tan sols tenen temps de llegir un llibre a l'any, mal que sigui per engreixar els índexs de lectura. [Més informació]

El «clúster» per anar a Frankfurt
Al final s'ha fet la llum! I no pas perquè s'hagi acabat amb la plaga dels generadors al carrer arran de la Gran Apagada de Barcelona sinó perquè el conseller d'Universitats, Empresa i fins i tot Innovació, que es va Apagar, com la ciutat, fent vacances, ha reaparegut més il.luminat que mai. Tant, que sense ni pensar-s'ho, al final del túnel, potser acaba de trobar la solució a la representació escriptoril que, a un mes i mig vista, encara es debat entre anar o no anar a Frankfurt, ni que aquesta no sigui la qüestió. Després que el nou cap de l'Institut d'Estudis Baleàrics —ep, coalicionaris!, ¿que no havíem quedat en el seu moment que l'IEB era un mort, ressuscitat pel Partit Popular, que va reanimar amb respiració assistida l'exGabriel Janer Manila?— ha reclamat la presència de més autors balears a la «llista de Frankfurt», la mala consciència s'ha instal.lat en el si del diablesc Ramon Llull i, un per aquí l'altre per allà, anirà posant, ni que sigui entrats en calçador, els nous autors proposats. [Més informació]

Bastoners, capgrossos, castellers,cavallets, diables, falcons, gegants, havaneres i altres ramats, de pastura per Frankfurt
L'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics ha tingut aquest any —i ja en van vint—, un relleu especial perquè ha tocat Frankfurt. Només de sentir el nom, hi ha a qui ja se li posa la carn de gallina. Més de 1.000 persones —la llista de noms de les quals no preocupa ningú ni altera la líbido mediàtica cavernària ni local— s'han avançat a la passejada successiva de ramats que d'aquí a l'octubre faran la ruta BCN-Frankfurt-BCN amb allotjament i dietes incloses —les més costoses de tot Europa a la tardor a causa del Saló Internacional de l'Automòbil del setembre i el del Llibre de l'octubre— per anar a pasturar a la ciutat de la salsitxa. Castellers, bastoners, capgrossos, cavallets, corals, diables, esbarts, falcons, gegants, colles sardanistes, grups d’havaneres i de música tradicional i de teatre al carrer i tota la patuleia del contenidor que TV3 volia fer si es carregava el veterà programa 'Rodasons', s'han vestit amb els seus uniformes identificatius i han mostrat pels carrers i places de Frankfurt els seus encants. Ningú no hi ha pensat, pel que es veu, però aquest era l'any que l'Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folkórics havia d'aprofitar per fer actuar els seus artistes folklòrics amb un llibre a la mà, i ben obert, en solidaritat als seus escriptors... els de la llista famosa i els que es queden a la reserva. [Més informació]

L'àngel de Frankfurt
¿Qui els ho havia de dir? Han estat els mateixos escriptors catalans de sang, però de ploma espanyola a l'hora d'escriure, els que, com aquell qui no vol la cosa, han netejat amb un desengreixador K7 les vergonyes d'un organisme com l'Institut Ramon Llull, dirigit per l'exconseller primer del govern català, exconseller d'Educació i membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Bargalló, estalviant-los, a ell i a la gent que l'acompanya en l'organització dels fastos frankfurtians, el mal tràngol d'haver-los d'afegir a la llista d'autors que integren la comitiva oficial catalana de la pròxima Fira del Llibre de Frankfurt, després de convidar-los. Ningú no pot negar que el sondeig i la invitació hi van ser. La política i la diplomàcia sovint tapen el complex. I l'actitud, al marge del resultat, és el que compta. [Més informació]

El Rei Carnestoltes agafa la vara de regidor
Alguns han perdut regidors, d'altres n'han guanyat, d'altres s'han quedat a les portes de tenir-ne algun i l'esverament general s'ha imposat quan s'han comprovat els ascensos en segons quines poblacions de la candidatura «lepenista» a la catalana. Disset regidors a tot Catalunya d'aquesta colla amb un programari que els contrincants titllen de xenòfob no tenen cap opció de pactar amb els altres partits que, ignorant que lamentablement darrere hi ha alguns milers de vots democràtics, els deixaran per vestir sants. La democràcia també té escletxes. I aquesta n'és una. L'encara minoritària tendència «lepenista» a la catalana, però, no és el que més preocupa els polítics que han continuat jugant durant la campanya a fer de la nova immigració una tertúlia de cafè cínica i sense sortides fiables com si els afectats ni tan sols els escoltessin. [Més informació]

El rèquiem dels rectors per l'extinta Conselleria d'Universitats
Les Universitats catalanes estan revoltades. Mentre els estudiants passegen plàcidament pels camps de gespa, fan el seu xusco portat de casa, per no gastar gaire, prenen apunts amb aquell estil de periodista becari que els caracteritza i juguen a cartes a les taules del bar, aquesta vegada són els rectors i els seus equips els que han posat el crit al cel. I és que Monsieur Nicolas Sarkozy, frontera enllà, té més raó que un sant —amb perdó per la República laica!—: l'esperit del Maig del 68 va néixer podrit i és mort i enterrat del tot, a banda que el gran Sarko no l'hagi pogut pair mai. El cas és que tot un revolucionari del Maig Català de fa quaranta anys —quin aniversari més nostàlgic que s'acosta, al costat del de Mercè Rodoreda, i com se n'ompliran les sales fosques i ramonedanianes del CCCB!—, l'Honorable Conseller Josep Huguet —capità de la Innovació, les Universitats i l'Empresa (agafa't per ser de muntanya endins!)— no sap com fer-s'ho per enverinar cada vegada més la seva relació amb els il.lustres rectors —homes, i poques dones, de bé, cauts, gent d'ordre i gent complidora amb el deure que se'ls ha encomanat— i posar-los els pèls intel.lectuals de punta. [Més informació]

Els animadors de 14.000 parelles de fet i amb llengua
Es comença jugant, jugant, i fent parelles lingüístiques i s'acaba matant l'interès professional pels estudis de Filologia catalana. Potser la comparació pot semblar matemàtica, o metàforica, però és real. Mentre les parelles lingüístiques, en quatre anys (2003-2006), han vinculat unes 28.000 persones —nadiues i foranes a parts iguals, descomptant la parella de ficció de Ventdelplà—, el nombre d'aspirants a filòlegs en llengua catalana ha baixat en picat: 100, 90, 80, 70, 60... i baixant. I això sumant totes les universitats catalanes! Per reblar el clau de les parelles —lingüístiques, esclar!— la direcció de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha decidit invertir uns 800.000 € en una campanya d'animadors de promoció de més parelles lingüístiques. És a dir, una mena de venedors de telemarketing o de promotors porta a porta que s'encarregaran de fer d'alcavotes de noves parelles de fet... amb llengua, per descomptat! [Més informació]

Alegria, alegria... que això és com el Cirque du Soleil!
Sota la carpa del sol hi ha un país petit i eixerit que viu ple d'alegria i de saltimbanquis que li fan pessigolles a la panxa perquè es passi la vida rient i fent-se ring ring al melic. En aquest circ rialler hi ha de tot: alts càrrecs que acaben de ser nomenats i no saben ni quina és la seva funció, exalts càrrecs que durant anys, a manera que han anat deixant les seves poltrones, han cobrat indemnitzacions il.legals, alts càrrecs que programen com ho faria una agència de viatges tots els xàrters que faran mentre siguin en el seu lloc i subs, vices i secres dels alts càrrecs que els riuen les gràcies. Som al País de l'Alegria... Una mena de Cirque du Soleil on, cada dia, els que en viuen, surten a la pista per distreure el personal i els conviden a cantar la tonada del seu himne preferit que alguns coregen contents i alegrets perquè l'alegria, ni que vingui dels que manen, també s'encomana. [Més informació]

Una hora més de castellà i cinc minuts a les fosques
Quines coses té la vida! Resulta que mentre l'hora de més de castellà, dita "la tercera", que imposa a partir del curs vinent el govern espanyol a l'ensenyament primari s'ha convertit en el tema central de la política i el que menys preocupa els ciutadans, els mateixos polítics s'entretenen a apagar cinc minuts, el vespre d'autos, els llums dels edificis públics després que ecologistes francesos haguessin muntat l'acció reivindicativa precisament contra el desinterès dels polítics que es presenten a les eleccions presidencials de la República, per l'anomenat "canvi climàtic", i el poble ras no bufa ni l'espelma per quedar-se mal que sigui uns segons a les fosques. I és que el món està mal repartit. Mentre uns tiren per un cantó, els altres l'estiren per l'altre. És a dir, mentre els d'Endesa fan pam i pipa a Gas Natural, els alemanys d'E.ON diuen que, amb el nostre patrimoni energètic enriquit a base d'impostos, destrossa paisatgística i desequilibri ecològic, es folraran de "lo lindo" durant els pròxims anys. [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]

Un col.lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Bloc, dins el servidor Blogspot [Més informació]

En procés permanent de redacció

Portades anteriors
Circulars anteriors

Audiència acumulada: 3.163.269 visitants i 11.333.214 consultes de pàgines. © Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.