«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada

«Independència a cops de llança»
No una, no. Ara en tenim dues. Dues llances shuar, artesanes, ben esmolades, gràcies a la gentilesa del cap de la tribu equatoriana dels shuar, Luis Kuash, el qual, alertat per uns intrèpids investigadors del diari El Mundo que la llança que el mes de març de l'any passat ell havia regalat com a mostra de benvinguda al vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, en un dels seus viatges de negocis i relacions institucionals, s'estava penjada a casa particular del polític gràcies a unes imatges congelades i extretes d'un dels reportatges del programa de Canal Parlament, dels que emeten pel 3/24. La cosa és greu i hauria d'alertar el professorat de les facultats de Ciències de la Comunicació i, sobretot, els de la branca d'audiovisuals: ¿com és que els del Mundo van filar la llança amb un cop d'ull i els del Canal Parlament i els del 3/24, tot i haver anat a casa del vicepresident ni tan sols es van immutar de veure-hi una llança indígena penjada? [Més informació]

«Un afer de banyes»
El cas és que, mentre el desembre passat, iaviadaveri un caganer, el Parlament de Catalunya va obrir l'aixeta perquè es pogués debatre la prohibició de les curses de toros a Catalunya en el moment que, per sorpresa de molts i en haver deixat llibertat de vot als senyors diputats i les senyores diputades, es va acceptar per majoria que tirés endavant el tràmit antitaurí de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que havia arribat a ca la Ciutadella avalada per les signatures de 180.000 catalans. ¿No és aquesta, una entranyable manera de començar l'any 2010, l'any que posarà de cantell la crisi econòmica i afectarà desenes de milers de famílies sense cap mena d'ingrés i amb l'habitatge embargat pel banc o la caixa corresponent? ¿I si, en comptes de fer perdre el temps als uixiers i pixatinters del Parlament de Catalunya, es muntés una altra Consulta Popular pel Dret a Decidir si s'han de prohibir o no les curses de Toros? És tan bonic fer consultes d'aquesta mena... Fins i tot, amb una mica de voluntat i seny, potser d'aquí a uns anys les esmentades consultes arribarien a ser tan populars com les Fires Medievals, els Pessebres Vivents o els Concursos de Menjar Calçots... ep!, això sí, sense carn de toro al plat! [Més informació]

«Iadaveriuncaganer, iadaveriuncaganer...!»
A saber si la Nadala que aquest any ha encarregat TV3 a una sèrie de músics i cantants catalans, basada en el personatge més català que es fa i desfà, el Caganer, no és ja una premonició del pla de regulació laboral —digueu-li ERO, pla anticrisi o pla de jubilacions anticipades— que la Gran Capo de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Rosa Cullell, ha anunciat que s'aplicarà sobre els més de 2.700 empleats de la casa partir del gener del 2010. [Més informació]

Més (des)informats, ja no pot ser!
Es pot dir que el 2009 ha estat l'any d'informar-nos que, gràcies a la multitud d'informes, hem estat més desinformats que mai. Els informes és una paraula més màgica que la popular abracadabra que els responsables de departaments institucionals descobreixen al fons d'un calaix quan arriben als seus despatxos oficials. ¿Si el meu antecessor o la meva antecessora n'ha fet, per què no en puc fer jo? A més, per molt que algú —ves, què diu ara aquest!— s'hagi encaparrat a fer públic que molts dels informes que encarreguen els consellers, secretaris generals, directors generals, alcaldes, regidors i altres subs, subs, subs, no són sinó pagaments encoberts a amics, simpatitzants, militants de partit, excàrrecs i altres aspirants a la colla "Agafa fama, rasca't la panxa i posa't a jaure", la vida —la dels informes— continua campant a l'ampla perquè quan els llegeixen els continguts dels estudis i el que han costat tots a cor, com si fossin una coral robòtica responen: "Els informes són legals!". [Més informació]

Guarda'ns, senyor, d'un conco sense CoNCA!
De vodevils, no ens en falten. El que passa és que són tan freqüents que, quan n'apareix un, deixa automàticament en l'oblit l'altre. I, si no, ¿com s'entén que en un país tan culte, lliure i net com aquest, l'afer del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) hagi passat gairebé desapercebut, gràcies al remolí que ha representat el cas Millet i el Palau de la Música Catalana i, en substitució d'aquest, el daltabaix del cas Pretòria, una pel·lícula de romans en 3D i carregada de cops d'efecte amb guió i direcció del jutge Baltasar Garzón, però sense lleons, que mengen massa carnassa i són cars de mantenir. [Més informació]

Passi per la finestreta dels «informes» que li faran un tarot
Que a Palau s'han fet informes, no pas inútils, sinó que ratllen el gènere de l'absurd, és cosa sabuda des dels temps més remots. No n'hi ha prou amb les dietes i els plus i sempre ha calgut buscar fórmules perquè els favors demanats a la colla del gremi de la política fossin compensats d'alguna manera. ¿Hauria de dimitir algú ara per haver descobert que, malgrat la presumpta netedat del Tripartit, l'hàbit ha continuat encasellat en els mateixos vicis? Els governants que van substituir la sempiterna CiU pensen, segurament, que, després de tants anys d'esperar, el mínim que ara poden fer és treure'n ells tot el suc possible. I el recurs dels informes que fa cada Departament, una desena cada dia de mitjana, més o menys, és un pastís que no es podia deixar que es fongués. És a dir, vostès tenen un problema, i aquest problema es diu "informes". Els qui tenen el problema al·leguen que l'auditoria que ha descobert la pantomima dels informes n'ha escorcollat uns 300 i només n'ha trobat una cinquantena que no s'aguantessin ni amb rodes. I els semblen pocs. Vaja, que una cinquantena de presumptes experts i tècnics assessors s'hagin tirat al "Rincón del Vago" o a la "Viquipèdia" per cobrir l'expedient i pagant el poble, no té importància. Estirant el fil dels informes, un dels últims el contingut del qual s'ha desvelat és el que va encarregar el Departament de Salut sobre la percepció que les criatures de primària tenien de la consellera de Salut, Marina Geli. I el resultat és il·lustratiu: una part de les criatures d'entre 7 i 9 anys la identifiquen només pel seu ninot al programa satíric 'Polònia'. [Més informació]

De tant xuclar, la dida es torna seca
Segons dades del govern català, en el període del 2006 al 2009, la plantilla de funcionaris de la Generalitat de Catalunya s'ha incrementat en un 8’5% i això vol dir que, comptant-hi els organismes autònoms i les empreses públiques, s'ha passat de 187.000 a 219.000 funcionaris. En total, aquesta macroempresa destina el 42% del seu pressupost a despeses de personal. L'augment de plantilla té una certa justificació, esclar, si tenim en compte que en aquest període s'han augmentat el nombre de mossos d'esquadra, a causa del desplegament de la policia catalana, el de professorat a causa de l'augment d'alumnat vingut principalment de la immigració i el de sanitat per raons similars. Tres augments que representen 34.000 funcionaris nous. Però corren aires de rebaixes i després que els ajuntaments hagin estat els primers a dir que començaran a aplicar ERO's entre les seves plantilles, forçats per la falta d'ingressos en desaparèixer el manà contributiu de la construcció dels últims anys, els governs troben que, a falta d'ERO's, una congelació de sous dels funcionaris resoldria una part, només una part, del problema econòmic conegut com a dèficit o, en argot, el vell costum d'estirar més el braç que la màniga. [Més informació]

La biga del Palau i els calerons de sota la rajola
La imatge és històrica, mediàtica i anecdòtica a la vegada: els Mossos d'Esquadra, plantats a les portes del Palau de la Música Catalana. De fet, seria normal, com tants altres dies o nits, quan s'hi presenta alguna visita institucional o quan algun polític que necessita protecció assisteix a un dels concerts diaris del Palau de Domènech i Montaner. Però, en hores de matí i amb altres agents traginant capses —¿no seran alguns dels famosos Papers de Salamanca?—, tot fa pensar en alguna altra cosa. Les últimes imatges d'aquesta mena, s'han vist al Raval i alguns barris habitats gairebé sempre per immigrants sospitosos de festejar amb grups terroristes, ni que sigui col·leccionant pots de pòlvors de rentar. A dins les dependències del Palau, els telèfons mòbils del personal han estat retinguts i, per postres, els esfínters, també. Només una empleada embarassada ha obtingut el permís policial per anar-se'n a parir a un altre lloc, amb perdó. I és que la síndrome Balletbó del 23F continua. [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]

Un col.lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Bloc, dins el servidor Blogspot [Més informació]

En procés permanent de redacció

Portades anteriors
Circulars anteriors

Audiència acumulada: 4.348.083 visitants i 14.837.049 consultes de pàgines. © Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.