Zoofília agrícola
L'exconseller i exregidor de CiU, Josep Miró Ardèvol, capitost del col.lectiu «E-cristians», associació de tendència radical, polèmicament subvencionada pel departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, continua la seva croada de neteja en una mena de «BCN Neta» o, anant més lluny, «Catalunya Neta»... Neta d'immigrants, d'avortistes, de defensors del porno i de grups de cultura dictatorial. I fins i tot fa una crida a la mobilització social per acabar amb aquest clima que considera «irrespirable».
[Més informació]
Marines i boscatges a Prada
Fa la impressió que els polítics que en aquesta edició han passat per la Universitat Catalana d'Estiu a Prada ho hagin fet de puntetes i sota l'obligació de prometre'n alguna. Prada, per ara, no és el que era. O, millor dit, potser és més que mai el que era.
[Més informació]
A Columbia no li cauen els anells... del senyor
La pel.lícula 'El senyor dels anells' ja ha arribat als establiments de vídeo i DVD. Però vet aquí que el mèrit polític del govern català d'haver subvencionat el doblatge de la pel.lícula per projectar-la en unes quantes sales del país i quedar bé amb l'eterna normalització no va preveure, pel que sembla, el compromís d'aprofitar la versió catalana de la pel.lícula basada en l'obra de Tolkien per comercialitzar-la també en vídeo i DVD.
[Més informació]
Els clips més ben pagats de la història
Televisió de Catalunya va inventar fa uns mesos el canal K3, una mena de Canal 33, amb un 3 menys i una K okupa, com prou es veu, però encara més infantil que son pare. Ho és tan, d'infantil, que ara l'espai de cinc minuts diaris WebClip del K3, que s'emet als migdies i als vespres, rebrà una bona bossa, de les que sonen, del Departament d'Ensenyament, dotada amb 470.000 euros (que són uns 78 milions d'antigues pessetes) per fer durant dues temporades uns 700 miniespais del WebClip dedicats a fomentar l'ús d'Internet entre els infants i joves teleaddictes.
[Més informació]
El cosmos és ple de polis... ¿cubans?
Resulta que per al desembre es prepara el que se'n diu una Festa Grossa de la literatura. En diuen Kosmòpolis. Però sorprèn que hi hagi una falta de coordinació amb unes jornades cubanes a Catalunya, que prepara l'escriptor refugiat a BCN, Rolando Sánchez-Mejía, és un dels participants en l'encontre Kosmòpolis. Una de dues: o algú li va dir al coordinador Rolando que no lligués per a res les jornades cubanes de l'AELC amb Kosmòpolis, o el coordinador Rolando farà venir uns quants cubans a BCN pagant els escriptors catalans. [Més informació]
Sota les palmeres del Palau Sabassona
No fa gaires anys, a la Rambla de BCN, tocant a la Plaça de Catalunya, hi havia les cadires de pagament que vetllaven dia i nit uns guardians sense compassió. L'anècdota ve a tomb si un llegeix les enèsimes declaracions que l'etern president de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Sarsanedas, fa al diari Avui (7.08.02) quan diu: "És important que la gent s'hi trobi bé, a l'Ateneu, i a tothom li agrada disposar d'unes palmeres que li facin ombra al bell centre de la ciutat". L'Ateneu és un club d'amics (i d'enemics que si poguessin es clavarien ganivets). És, doncs, un dels últims rastres d'entitat sense ànim de lucre amb vocació privada tot i les seves finalitats culturals. La seva història, el paper que hi juga la Generalitat amb el finançament de les obres, el seu patrimoni i la justícia a tornar al poble allò que per raó del temps és del poble, són motius suficients perquè els que ho han de fer es plantegessin una "expropiació cultural" del Palau Sabassona. L'Ateneu, com les cadires antigues de la Rambla, és un espai públic encara de pagament. ¿Els estranya, als seus dirigents, la davallada de socis que té? [Més informació]
¿¡Qui s'han cregut que som nosaltres!? A nosaltres no ens ve d'un euro!
Les pèrdues d'explotació que durant el 2001 va tenir la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) van ser de 27'6 milions d'euros (uns 4.600 milions de pessetes). ¿Noméeees? Són dades facilitades per la mateixa CCRTV que s'apressa a dir que la culpa de les pèrdues la té l'efecte de l'atemptat de l'11 de Setembre pel que fa al retrocés publicitari.
[Més informació]
Euros a quatre pessetes
A punt de les vacances parlamentàries, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha avisat: "Vigilarem ral a ral el que toqui en Mas". Mentre el conseller en cap Artur Mas era de missió per la Costa d'Ivori, la premsa, acalorada, ha tret la notícia amb titulars cridaners: "Presidència [és a dir, el departament del conseller Mas] ha desviat a publicitat 22 milions d'euros destinats a escoles i ONG". Gairebé com en un país normalitzat.
[Més informació]
Passi, passi, que veurà el piset!
Un article del diari Avui ha trencat la rutina soporífera de l'estiu (amanida amb "Perejil") amb un reportatge d'investigació [Ada Castells, 18.07.02] que fins ara només crèiem possible en alguna urbs dels EUA o, a tot estirar, en alguna ciutat civilitzada de centreuropa. Res d'això. En ple centre expansiu de BCN, a tocar del Restaurant Set Portes i la refeta Llotja, a la vora de l'edifici de Correus, amb la sentor de les restes del Born i l'efluvi del Fossar de les Moreres, a la vora de la novaiorquesa Via Laietana, davant de l'avantguarda amb l'escultura Barcelona Head, de Roy Lichstentein, amb vistes al frustrat i remodelat Moll de la Fusta i encara mirant el port nàutic i els antics magatzems del Museu d'Història de Catalunya, una empresa immobiliària, que té com a director del projecte Mario Sans, ha remodelat sis apartaments dedicats a escriptors relacionats amb BCN. I la més bona ve ara: n'hi diuen La Casa de les Lletres!
[Més informació]
¿Un succedani de la Institució de les Lletres Catalanes?
El període estiuenc no atura les notícies no fetes públiques ni els comentaris al voltant de les notícies no fetes públiques. A mitjan juliol, una tramesa de correus electrònics d'un reconegut activista literari anunciava el fitxatge del poeta i exeditor Àlex Susanna com a responsable de l'àrea de Literatura del nou Institut Ramon Llull, dirigit per Joan Maria Pujals. Les comparacions amb la fallida arribada de Susanna a la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes en època de l'exconseller Pujals no s'han fet esperar.
[Més informació]
Un CAT de 120 milions d'euros
D'aquí al 2004, el nou portal d'internet per facilitar la relació entre el ciutadà i les administracions haurà costat a la butxaca pública 120 milions d'euros (uns 20.000 milions de pessetes). La cosa va tan a l'engròs que les invitacions de l'acte de presentació semblaven, segons alguns receptors que les van rebre, un "lot de Nadal" amb capsa i tot. El pitjor, però, és que el portal «cat365» s'ha posat en xarxa de pressa i corrents, amb només una trentena de serveis operatius i, qui no té un equip potencial, és a dir la gran majoria d'internautes del país, se les veu ben morades per connectar-hi.
[Més informació]
Músic pagat no fa bon so
Algú es va treure de la màniga un recurs que, en qualsevol època i circumstància, amaga una falta d'estratègia i de compliment del que la llei i el sentit comú haurien de cobrir. Es tracta de l'anunciada "prima" als professors universitaris perquè utilitzin el català en les seves classes. La polèmica no va trigar gaire a desfermar-se: universitats, grups de professors i individus van començar a protestar.
[Més informació]
Subvencions virtuals
La polèmica sobre el col.lectiu E-cristians, que presideix l'exconseller i regidor convergent Josep Miró Ardèvol s'ha tornat a reobrir. Si l'any passat, el Departament de Presidència de la Generalitat va subvencionar E-cristians per la seva pàgina web amb cinc milions de pessetes, cosa que va provocar el malestar d'altres col.lectius cristians i també la dels diversos grups parlamentaris de l'oposició, aquest any Presidència no només no ha revisat aquesta subvenció i la seva finalitat sinó que l'ha multiplicada per quatre. Així, doncs, E-cristians rebrà durant el 2002 la subvenció de 120.000 euros (uns 20 milions de pessetes). Si Gaudí acaba sent beat, gràcies a la pàgina web d'E-cristians, serà un dels beats més cars del país. [Més informació]
El nord-est d'Espanya
Sembla que les missions governamentals, culturals i de tota mena portades a terme pels representats catalans durant els últims anys arreu del món no acaben de quallar en la definició i ubicació del territori. La CNN, amb motiu del greu accident de l'helicòpter de reconeixement elèctric estavellat al Pallars Jussà el 14 de juny (2002) donava la notícia amb aquesta definició geogràfica: «Spanish Helicopter Crasch Kills 8. A helicopter carrying maintenance workers and civil servants crashed Friday in northern Spain, killing all eight people on board». [Més informació]
Miquel Martí i Pol... 54!... bingo!
Mentre Miquel Martí i Pol, el dilluns, 10 de juny (2002) era a l'escenari del Palau de la Música Catalana enmig de l'esplet de Premis d'Honor de les Lletres Catalanes, esperant que guardonessin el nouvingut a la colla, Josep Maria Espinàs, a Mataró, a la llibreria Robafaves, els organitzadors del premi de poesia Laurelà Mela (12.000 euros) feien un joc de mans amb una urna plena de números corresponents als 184 originals presentats al premi. El jurat, bons nois ells i eterns lectors d'originals a aspirants a premis (Carles Duarte, David Castillo, Eva Rumí i família Suriñach --Dylan i Emili) van preparar una nota definitòria de l'original guanyador que es mereix tot un premi de consolació per als seus redactors. [Més informació]
¿I la vella xiruca... en quin lloc de l'índex és?
Es dol, el filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Solà, en un article al diari Avui, que l'últim volum de la magna obra de Joan Coromines apareix sense un índex complet que permeti una recerca eficaç i científica. Diu en Solà (Avui, 3.06.02): "(...) De manera, senyors, que, fets i publicats anteriorment els índexs de l'Onomasticon Cataloniae, ara resulta que no tenim ni tan sols els índexs de l'Onomasticon, perquè hi falta tota la informació d'aquest altre diccionari. Un veritable desastre. Una mostra de la irresponsabilitat que són molts projectes mal calculats, o millor dit moltes obres pagades per entitats públiques i que no tenen un veritable projecte al darrere." Realment, és una llàstima: ¿on trobarem ara la meravellosa definició de la xiruca que en Coromines va fer, segur que en un moment de repòs, de les seves caminades dels dilluns al Pedraforca? [Més informació]
L'oficialisme que fogacita
El comentarista Xavier Bru de Sala, en un article a La Vanguardia fa una anàlisi de les diferents pugnes que s'han produït recentment en el si d'associacions o institucions com l'Institut d'Estudis Catalans, Òmnium Cultural o l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En relació a aquesta última, Bru de Sala diu que està "fogacitada per Convergència", en una al.lusió a l'actual vicepresident pel Principat i, a la vegada, secretari general de la Presidència, Carles Duarte, entre altres membres de l'actual junta directiva de l'AELC.
[Més informació]
Visita a ca l'oTORInolaringòleg
De cop i volta tothom ha descobert Torí. I a Tori, la Fira Internacional del Llibre que, miracle!, ha escollit com a país convidat, Catalònia, petita pàtria, al costat de Suïssa. Tot sigui per l'oTORInolaringologia i els seus efectes. Però aquesta visita col.lectiva a l'oTORInolaringòleg italià costa una bona colla d'euros, tan fàcils de calcular que de seguida s'arriba a la conclusió que la missió cultural es gastarà més pressupost en despeses de representació anant a Torí per parlar de llibres que no pas els que dedica en tot l'any als ajuts a la traducció i la creació literària.
[Més informació]
Franquícia per fer proves de llengua catalana
La Direcció General de Política Lingüística té l'atribució de convocar durant l'any exàmens per als diversos nivells de llengua catalana i la concessió dels certificats corresponents per a adults. Però la mateixa Direcció General atorga en "franquícia" l'organització de les proves que són de la seva competència. Les del 2002 han estat adjudicades en un contracte de serveis, a l'empresa Bloc Serveis Culturals, S.L.
[Més informació]
Excursions i colònies de l'Inserso literari
Els diners públics que diverses institucions concedeixen a segons quines associacions com les literàries per a la "promoció dels autors i la defensa dels seus drets" es transformen sovint en programes de "excursions i colònies" que acaben reunint sempre els mateixos grupets, una mena d'Inserso literari, i que l'únic objectiu que tenen és arreplegar lots de factures d'hotels i restaurants que passin per justificants i que els responsables institucionals segelleraran fent els ulls grossos. Els Premis Cavall Verd i un seminari a Vall Farrera, en són una bona mostra.
[Més informació]
Els hereus del poeta Josep Carner no confien en la representació professional dels escriptors catalans
Això és el que es desprèn d'un article del representant legal dels drets de propietat intel.lectual de l'autor de 'Nabí', l'advocat Raimon Bergós, que afirma: "Per damunt de tot, calia registrar els hereus del poeta a les SGAE abans fins i tot de poder procedir a signar cap nou contracte.
[Més informació]
Santa Mònica 2x1
Fa molt de temps que els membres de l'Associació d'Artistes Plàstics anaven darrere de la dimissió del delegat d'arts plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Josep Miquel Garcia. Fins i tot van protagonitzar una retirada del consell assessor de Cultura per protestar per la política que la Generalitat porta en aquest camp i, sobretot, en la gestió del Centre d'Art Santa Mònica. Finalment, la dimissió ha arribat. Però no pas per les pressions de l'AAP sinó per la puntilla final que l'Ajuntament de Lleida va propinar a principis d'any a Josep Miquel Garcia (originari de la Terra Ferma). El conseller, però, no ha cedit a les pressions de l'Associació d'Artistes Plàstics que, aprofitant la dimissió de Garcia volien que el Centre d'Art Santa Mònica tingués un director independent del delegat d'arts plàstiques. Vilajoana ha estat clar. Gairebé tant com un anunci de menjar ràpid de la costa californiana: Santa Mònica 2x1.
[Més informació]
¿La nostra, la bona i la nova?
D'alguna cosa ha de servir el sistema floridopensiler d'ensenyar la llengua als anys seixanta i setanta. Una demostració l'ha donada el nou director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, l'exdiputat i encara escriptor, Vicenç Villatoro, quan ha dit, en relació a la seva nova joguina: "TV3 és la nostra, la bona i la nova". No es pot dir que els nous dirigents de la CCRTV vagin tan forts en matemàtiques. Quan un diputat va voler fer la prova de la revàlida a Vicenç Villatoro sobre el dèficit de la televisió catalana, el nou director general va fer cara de despistat i va dir que en desconeixia la xifra ("Òspita! ¿TV3 té dèficit?"). El mateix diputat que havia fet la pregunta li va donar la resposta: 751 milions d'euros (uns 125.000 millones de pesetas).
[Més informació]
¿I si cridessin Alfons X el Savi?
El Fòrum 2004 està de mala sort. Ara que tenia un consell anomenat de "savis", els "savis" en qüestió, en són tant de "savis", que abans que el Fòrum es consumeixi ja tenen altres ofertes i, en part per ètica i en part perquè potser no són tan "savis" i en part perquè deuen tenir por que els surtin els cabells blancs de tant esperar que passi alguna cosa a la seu del Fòrum, comencen a dir que els substitueixin i en busquin uns altres.
[Més informació]
Olé, Olé i Oléee!
Ja no se'n recordava ningú que el desaparegut portal Olé! és una de les vergonyes de la pretesa planificació i empenta institucional d'internet portada a terme --o més aviat no portada a terme-- pel govern català. Tot el fons d'aquest buscador, creat amb diners públics, es va cedir per només 200.000 ptes. de l'època (1.200 euros) a un treballador de la Fundació Catalana per la Recerca que després es va fer les barbes d'or amb la revenda a Telefònica per crear Terra. El cas és en mans del fiscal.
[Més informació]
Allà sota una penya... nuet, nuet
Sembla que el teatre català hagi passat de la passió per la càmera negra a la càmera a pèl. Aquesta última temporada, tots els directors s'han posat d'acord a fer mostrar les intimitats de les intèrprets i els intèrprets al respectable. En poc temps, aquesta temporada, les escenes a pèl s'han succeït una darrera de l'altra.
[Més informació]
L'AELC no és l'AECL
¿Tants anys fent combinacions amb les matrícules de cotxes i encara no n'hem après? Una nota de correcció d'una notícia donada al diari Avui deia fa uns dies deixava clar que l'AELC no és l'AECL.
[Més informació]
La Intervenció General del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya confirma que obrirà una auditoria en el si de l'AELC
Dos dies després que l'assemblea ordinària anual de socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hagués estat qualificada per l'exsecretari de l'entitat com a "il.legal i antiestatutària", per la falta de quòrum exigit en els estatuts, la premsa ha tret a la llum pública la confirmació que la Intervenció General del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya havia inclòs en el Pla Especial de Control d'aquest any l'AELC, en el si de la qual, obriria una auditoria.
[Més informació]
Març, marçot, mata en Carner, si pot!
El març es tanca amb una polèmica de capella entre partidaris i contraris de Josep Carner. Mentre uns s'escarrassen a dir, una vegada més, que Josep Carner no és el príncep dels poetes, i de passada es carreguen la nissaga dels Ferrater, a qui ja tocarà un dia o altre rebre l'inevitable Càstig d'Honor de les Lletres Catalanes, els altres tornen a salvar-lo de les flames i en defensen l'obra.
[Més informació]
L'Homar Coriolà s'acarnissa amb el déu de Montjuïc des de les Glòries
Lluís Homar, l'actor protagonista de «Coriolà» al Teatre Nacional de Catalunya, ha aprofitat la seva estada triomfal a les Glòries per destapar l'olla a pressió del nou Teatre Lliure al Palau de l'Agricultura de Montjuïc i ha disparat en direcció a la muntanya o, més ben dit, en direcció al Montanyès, enmig d'una Margarida Xirgu encimentada, símbol d'una Ciutat del Teatre fantasma el projecte de la qual va costar a les arques municipals uns 200 milions de pessetes de l'època fronterera amb l'euro, un projecte que jeu endormiscat als despatxos oficials.
[Més informació]
Exsecretari lletraferit critica durament secretària lletraferida
L'exsecretari del Centre Català del PEN ha criticat durament un estudi literari de la secretària de l'Associació d'Escriptors en LLengua Catalana. És evident que hi ha gremis més antropòfags que uns altres. El gremi dels lletraferits, però, s'emporta el que en diuen "la palma" o "la ploma".
[Més informació]
¿Ursula, una convidada de pedra?
Gairebé en secret, per no dir en plena clandestinat, la Institució de les Lletres Catalanes ha tingut unes setmanes perduda per Barcelona, dins el seu programa anomenat l'Escriptor Convidat, la poeta i assagista Ursula Krechel. Els amfitrions responsables de l'estada d'Ursula Krechel a BCN tenen un mètoda tan infal.lible de seguretat que és incomprensible que no els hagin encarregat la protecció dels caps d'estat de la cimera europea. De segur que si ho haguessin fet ells, el col.lapse ciutadà ni s'hauria notat.
[Més informació]
¿La pubilla literària de l'any o la falla valenciana?
Els escriptors catalans, des de fa dos anys, atorguen un premi a un autor que s'hagi distingit per la seva trajectòria literària. Aquesta iniciativa, portada a terme amb èxit l'any passat, ha caigut en picat en aquest any i ha passat desapercebut de la majoria de mitjans. És hora de dir, doncs, que els responsables de l'edició han cremat en un any el prestigi d'uns premis i els han convertit en una mena de falla valenciana a més de nomenar el guardonat com si fos una mena de "pubilla literària de l'any".
[Més informació]
«¿Ja sou soci d'Òmnium Cultural?»
Qui practica fructifica. L'entrada de març ha estat per als fundadors d'Òmnium Cultural un esclat de sorpresa. Mentre han viscut els últims quinze anys sota la pressió de sentir-se marginats per les noves generacions de catalans, acusats de radicals, fets a l'antiga i carregats de romanços que no vénen a tomb, de cop i volta, s'han trobat amb la sorpresa que l'entitat considerada més desfassada dels interessos i les necessitats actuals ha esdevingut l'eix de totes les mirades.
[Més informació]
Copa de cava amb traducció simultània a champagne
La casualitat, a vegades, és irònica. Mentre es feia públic que la Llibreria Francesa de Barcelona, una mena d'institució del gremi, tancava les seves portes --diuen que per raons immobiliàries, que no han d'amagar la crisi que viu l'ensenyament del francès, dominat pel de l'anglès--, s'obria un cicle de debats institucional per a una millor entesa entre la cultura francesa i catalana. Això sí, segons la invitació, amb copa de cava acompanyada de traducció simultània.
[Més informació]
Ramon Monton respon a Hèctor Bofill sobre Miquel de Palol
Un article del'escriptor Hèctor Bofill sobre Miquel de Palol, publicat al diari Avui (16 febrer 2002) i comentat ja en aquest Fòrum, continua generant reaccions. El traductor i escriptor Ramon Monton dialoga cordialment amb Hèctor Bofill i reflexiona sobre els perills de basar qualsevol literatura, i especialment la catalana, en un únic nom.
[Més informació]
Poltrones, mesquinesa i mandarins
El filòsof i escriptor Pep Subirós es va despatxar a gust en un article a El País (dilluns, 18 de febrer) sobre el Fòrum Universal de les Cultures BCN 2004, per al qual ell i l'equip que regenta de Gaos, Idees i Projectes, S.L. havien de preparar una de les mostres més costoses (uns 2.000 milions de pessetes). Pep Subirós surt al pas de les crítiques rebudes, després que al gener li rescindissin el projecte i recupera la figura dels mandarins com a amos de la mesquinesa i màxims usuaris de les poltrones oficials.
[Més informació]
Palol, el més gran de tots
Va ser Lola Anglada qui va deixar per a la història el conte 'El més petit de tots'. Ara ha estat un articulista de diari, Hèctor Bofill (Avui, 18 febrer 2002), qui ha inscrit en la història un altre lema dels que fan pàtina: 'Miquel de Palol, el més gran (entre molts de petits)'. L'articulista s'ha enfrontat a la col.lecció de volums del Troiacord i diu que ja en porta la meitat de llegits. Per això ha decidit cremar la resta d'escriptors i quedar-se amb ell sol.
[Més informació]
¿Egipte què, president?: faraons i piràmides, el mite de l'esforç per construir un país
L'escriptor Terenci Moix ha publicat recentment El arpista ciego, el seu últim llibre sobre Egipte. L'expedició oficial del president de la Generalitat de Catalunya també ha complert el seu somni, abans del 2003, i ha visitat Egipte. El viatge de la comitiva a Egipte corre dos riscos...[Més informació]
Vicent Andrés Estellés: 78è aniversari del naixement i 9è aniversari de la mort
En un país d'efemèrides i homenatges, sempre hi ha un lloc per a la sorpresa. ¿Algun cinquantenari o centenari? ¿Alguna reedició de la seva obra? ¿Algun assaig que situï l'obra del poeta en el conjunt dels seus contemporanis? ¿Per què no fer l'Estellés poeta oficial del Fòrum de les Cultures 2004 ara que vindrà el desè aniversari de la seva mort i el vuitantè aniversari del seu naixement?[Més informació]
Els Premis dels Escriptors Catalans se salten la data del 31 de gener per fer-los públics i deixen de commemorar la mort de l'escriptor Jaume Fuster
El veredicte de tots els premis es feia públic el 31 de gener, data que, d'una manera indirecta, commemorava també l'aniversari de la mort de l'escriptor Jaume Fuster. Només a la segona edició dels remodelats premis, però, la data ha passat de llarg i els premis no s'han fet públics, per ara, sense cap explicació per part dels seus organitzadors.[Més informació]
Relleu generacional a la inversa
Sovint el relleu generacional en la gestió, l'administració, la política i la vida social s'entén en una direcció: de grans a joves. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha trencat la inèrcia.
[Més informació]
¿Yahoohahaha.com?
Mister Marshall ha tornat a trucar a la porta vestit d'ibèric. "Tinc un buscador d'internet en més d'una dotzena de llengües... l'espanyol també ¿els interessa que hi sigui la seva? ¿Sí? Doncs, paguin!" Després del ja oblidat cas del buscador Olé!, els governs català, balear i andorrà han aportat satisfets 80 milions a la demanda. Però, ¿qui assegura que Yahoo.com --davant la crisi evident que pateix la xarxa-- aguantarà tota la vida i no trontollarà com fan alguns col.legues seus, temps ha, considerats potentíssims?
[Més informació]
«Digui, digui», senyor Ramon Llull...
Hi ha una constant en la història cultural catalana: una generació de polítics culturals inventa un nou organisme que, com havien de ser els anteriors organismes caiguts en l'oblit, ara, aquest, sí que "serà infal.lible per promoure les arts i les lletres al conjunt de l'univers". I el que fan és refondre allò que ja hi ha i fer-ho passar per un nou invent com l'Institut Ramon Llull. [Més informació]
¿Un Harry Potter en valencià fragmenta la llengua?
Una edició adaptada del primer llibre de Harry Potter al valencià ha motivat una polseguera fora de to i sense una anàlisi global de l'edició infantil al País Valencià. El cas de Harry Potter, que ha protagonitzat l'Editorial Tàndem en col.laboració amb Edicions Empúries, és una anècdota en comparació a la línia que segueixen en aquest sentit altres grans grups editorials. [Més informació]
La polèmica del «glamour», una cortina de fum per al cinema català
Tothom recordarà l'enrenou que van promoure unes declaracions del conseller Vilajoana al Lido de Venècia instant les actrius catalanes a millorar el seu glamour. Una pregunta parlamentària ha destapat que durant el 2001 les subvencions a la producció cinematogràfica catalana (7'1 milions de pessetes) gairebé ha estat "tan quantiosa" com les despeses de viatges dels alts càrrecs del Departament de Cultura (6'5 milions de pessetes) en els quatre festivals resseguits aquest any: Venècia, Berlín, Cannes i Moscou. [Més informació]
¿Corren anònims de putxinel.li?
Alguns membres vinculats al Fòrum «Els Quatre Gats», escriptors i escriptores en aquest cas, han rebut en els últims dies uns anònims amb una fotocòpia de l'article del Setmanari El Triangle --lincat en aquest fòrum, d'altra banda-- que desvelava alguns aspectes, inèdits per a molts, de l'última crisi de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Més informació]
Revolta de bruixes al Parlament
El dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet ha protagonitzat la comèdia del desallotjament del galliner del Parlament de Catalunya junt amb altres "cridaners" a favor dels "sense papers". [Més informació]
¿Harry, "un amigo que os quiere"?
Hi ha qui pretén prohibir a fills, filles, alumnes i tota cuca d'infant o adolescent en edat harrypotteriana, que s'acosti a cap sala de cinema on l'amic Harry no parli en català. [Més informació]
«¿Mare Nostrum? Mare meva! (Crònica d'un congrés anunciat)». Article d'opinió
¿"¿Qui s'atreveix a fer comparacions entre una bona daurada al forn de la Institució de les Lletres Catalanes a Port de la Selva, sense mosques vironeres tocant el nas, i les conclusions dels presumptes escriptors europeus, que dormitaran en un disc dur de l'European Writers' Congress fins que ningú no se'n recordi mai més, ni del congrés Mare Nostrum, ni de BCN? [Article complet]
L'Orient es fa amb el palau del baró de Quadras, un antic candidat a la Casa de l'Escriptor
La decisió de les institucions de fer de Barcelona la seu de la Casa d'Orient recorda que el palau del baró de Quadras, a la Diagonal de Barcelona, entre Pau Claris i Llúria, va ser una de les primeres candidates a convertir-se en la reivindicada Casa de l'Escriptor. [Més informació]
Els escriptors catalans passen dels europeus i ignoren el Congrés Mare Nostrum de BCN
L'absència d'escriptors catalans en les sessions del Congrés Mare Nostrum II, que s'ha celebrat a BCN, és la nota negra d'un certamen que no ha complert les expectatives que tenia dipositades i que ha reunit un nombre mínim de representants d'altres països. [Més informació]
Les associacions d'escriptors catalans canvien quatre secretaris generals en menys d'un any
Per descomptat, el 2001 no ha estat un any de gaire bona collita pel que fa al ram dels secretaris d'associacions literàries, amb dimissions, recanvis i cessaments a l'ordre del dia. [Més informació]
El Galeuzka, top secret
El XVIII Galeuzka organitzat per les associacions d'escriptors en llengua gallega, basca i catalana, ha tingut lloc a Pontevedra, al voltant del tema de la lectura. El top secret, però, ha envoltat aquesta edició. [Més informació]
El Triangle llança la pedra i encerta el pot de l'AELC
La revista El Triangle va qualificar l'última crisi de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb aquest titular: "Cop d'estat convergent a l'Associació d'Escriptors". La redacció d'El Triangle va llançar la pedra sense amagar la mà i va encertar el pot. [Més informació]
