«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portades anteriors

Bon cop de falç, defensors de la terra...
Teòricament, Sant Jordi 2003, diuen alguns, amb una exaltació pueril, s'ha vist marcat pel manifest 'Per una nova etapa cultural a Catalunya', fet públic de pressa i corrents la mateixa vigília del patró per un grup de personatges que generalment ja havien exposat les seves opinions en diversos mitjans en els últims temps. El manifest, que sembla influït encara per la febre atípica del triangle desvetllador de consciències «Prestige-Egunkaria-Guerra Iraq» assegura que vivim temps de canvis importants, al món i a Catalunya, que ja se sap que també forma part del món, i aixeca la veu, diu, des d'una sensació general de paràlisi institucional. [Més informació]

On hi ha llibre hi ha alegria!
El cartell del Dia Internacional del Llibre ha aixecat una polseguera considerable. Resulta que la junta de govern de la Fundació d'aquest organisme --un invent de l'administració catalana disfressat amb Patrons de la societat civil recaptats d'entre els editors, els escriptors i altres sectors relacionats amb el llibre-- va aprovar un disseny que, un cop vist en grans dimensions i repartit entre els llibreters catalans, ha despertat les consciències de col.lectius feministes, d'entre els quals destaquen els que lluiten contra la violència a la dona, i el partit Iniciativa per Catalunya ha recollit la indignació per portar-la al Parlament de Catalunya amb una bateria de preguntes. [Més informació]

¿Un club de contactes i amistats?
El Centre Català del PEN Club ha redactat uns nous Estatuts que regiran a partir d'ara les directrius d'aquesta associació. Crida l'atenció el que diuen alguns dels objectius principals: "Defensar la llibertat d'expressió dels escriptors; fomentar l'amistat entre tots els escriptors; crear un vincle de cooperació entre ells; defensar els seus interessos en tots els aspectes; i col.laborar, en un àmbit de lliure intercanvi de pensament, amb l'expansió de la literatura." Els PENaires del segle XXI obliden segurament que intentar "fomentar l'amistat entre tots els escriptors" és ignorar que precisament "l'enemistat" entre grans artistes és allò que ha permès que qualsevol disciplina artística evolucioni i avanci. [Més informació]

¿«Ba Tot Ve»?
Primer va ser algú, en paraules del president Jordi Pujol, que era "tonto" i "inútil" el que va embolicar la troca de les enquestes i sondejos que ha acabat amb una comissió d'investigació. I ara és algun "caparronet" el que ha pensat que Collserola és una mena de frontera que no permet veure BTV, la televisió promocionada per l'Ajuntament de BCN, perquè sobrepassa els seus "límits legals". [Més informació]

¿Catalunya sense Cultura?
La polèmica oberta el març sobre el passat, el present i el futur de l'emissora Catalunya Cultura ha tingut una rèplica amb un article del president de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), Lluís Marrasé, publicat a la secció de Ràdio i Televisió del diari Avui [09.04.2003] on el signant amplia el comunicat que vuit associacions professionals van fer públic qüestionant el model radiofònic. Entre altres propostes, Marrasé demana a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que doti de pressupost el canal radiofònic o, en tot cas, que el faci desaparèixer. [Més informació]

Fer de tapadora de la cultura hertziana
Una sèrie de comunicats de les associacions de creadors i animadors culturals, a més de les discogràfiques catalanes, sobre la programació de l'emissora Catalunya Cultura, ha tret a la llum el que fins ara només era un lleuger malestar silenciós circulant en veu baixa entre el personal de l'emissora. Les associacions professionals de la música, la cançó i el teatre han titllat la línia de Catalunya Cultura de "carca" i s'han queixat que el canal ofereixi un poti-poti amb esquemes més propis del postfranquisme que no pas del segle XXI. Més informació]

Digue'm ruc que a la fira et duc!
La 34 Fira del Llibre de Londres es fa aquest març. No cal dir que ràpids i veloços, alguns representants del Departament de Cultura que té el llibre i els escriptors com a esca, no del pecat, com diria Palau i Fabre, sinó de protecció, ja tenen els bitllets reservats en vol BCN-Londres-BCN. Es tracta que els alts funcionaris del regne del llibre català vagin a veure les prestatgeries de llibres anglesos i s'adonin que això de l'excés de producció paperera no és només un mal català sinó universal. [Més informació]

Programari Lliure
Els afers institucionals del Teatre Lliure sempre han anat acompanyats d'una comparseria escenogràfica sense límits. L'excusa que les tres administracions catalanes no va permetre el nomenament per una qüestió formal dels estatuts de la Fundació i perquè consideraven que havia de ser la junta de govern la que ho fes, fa pudor de socarrim. Però, ni que sigui per rentar la cara de tothom qui hi està implicat, es vol cobrir el buit, preparar una programació, convèncer els que l'han de pagar, seduir els espectadors perduts pel camí de nit i evitar el naufragi sota el lema: "Que se salvi qui pugui!". [Més informació]

Tres euros al mes
Ara ja se sap. Els diversos canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió costen 3 euros mensuals a cada català. Vist així, una ganga. Vist aixà, no tan ganga, si es té en compte que una de les màximes audiències de la televisió catalana no passa dels set-cents o vuit-cents mil espectadors. La mitjana, aleshores, s'encareix. [Més informació]

La Balenguera fila, fila... la Balenguera filarà... i les enquestes teixirà
La polèmica sobre les enquestes de Line-Staff ha arribat al Parlament de Catalunya. Comprovat i admès que els sondejos havien estat manipulats, ara l'estratègia de CiU consisteix a deixar caure sobre un o dos caps visibles totes les culpes. Per això, 25 anys després que Line-Staff hagi treballat permanentment fent enquestes per a la Generalitat de Catalunya, les altes instàncies han fet aparèixer el Secretari general de la Presidència, Carles Duarte, a dir que ha estat ell i només ell qui ha decidit "no renovar" el contracte etern amb Line-Staff. Mentrestant, el funcionari ras que feia els números de les enquestes ja ha estat apartat del càrrec. [Més informació]

¿«Val, Cat, Bal... I Mobbing?
Les aigües a les biblioteques nacionals estan remogudes. I no pas perquè l'Ebre baixi ple, sinó perquè més aviat baixa llord. La Biblioteca Nacional d'Espanya, dirigida per l'escriptor Lluís Racionero, no acaba de fer net de la polèmica de catalogació de les publicacions en llengua catalana i la seva classificació, pròpia d'ignorants, en Val, Cat i Bal. I a Catalunya, la també Biblioteca "Nacional" s'ha embrutat amb un presumpte cas de mobbing que la seva directora, també escriptora Vinyet Panyella, hauria dut a terme sobre quatre bibliotecàries. [Més informació]

¿«CAL» fer la feina bruta dels altres?
La CAL, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, vigila els comerços que no tenen el català en la seva retolació. La Llei corresponent ha arribat al seu termini i ara el govern català té la facultat d'imposar les multes que cregui convenients a aquells que la infrigeixin. Feina rai, és clar. Qüestió delicada la de la CAL. Entre altres coses perquè cada vegada costa menys d'establir la diferència entre el rètol "La Casa de las Mantas" i el rètol "Sbarro, pizzeria". El cas és que la CAL fa la feina bruta que hauria de fer la Direcció General de Política Lingüística. [Més informació]

¿Qui remena l'oli televisiu, els dits se n'unta?
A Can TVC estan contents perquè dels atemptats a les Torres Bessones ja gairebé no se'n recorda ningú i els comerciants han tornat, diuen ells, a augmentar la quota de publicitat, que el director de la cadena xifra en un 2'7% de més durant el passat 2002. Però l'eufòria del lideratge i de l'augment de publicitat en relació a la caiguda del 2001, durant el 2002, posa una bena als ulls sense dir tot el que caldria dir als ciutadans que en són copropietaris. El triangle directiu de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, format per Villatoro-Oliver-Cabanes té, en part, l'habilitat artística d'El Tricicle: practicar la pantomima i fer-se el mut. I l'audiència, anar rient. [Més informació]

Del Price a Betlem... no hi ha poca diferència!
Amb la coartada del centenari de Jacint Verdaguer, s'ha evidenciat no només el canvi de rumb dels poetes sinó la seva funcionarització progressiva. Ara que Verdaguer ja es disposa a entrar novament al bagul dels records --malgrat que li donin sis mesos més de propina-- calia segellar l'Any oficial amb algun acte que reunís per a la posteritat aquells que durant anys han ignorat, silenciat i mantingut en l'oblit l'obra de mossèn Cinto. L'Església de Betlem ha estat un escenari perfecte per a tanta merendola hipòcrita. Però, com diu la Nadala: "A Betlem me'n vull anar. Vols venir tu, rabadà?". A veure si qui es posi l'últim la sotana, com aquell qui riu, recitarà millor... [Més informació]

¿De quin color és el Llibre Blanc?
Un organisme oficial sense Llibre Blanc no és un organisme. A més, mentre s'elabora el Llibre Blanc, no es fa res més. I, al final, quan es presenta, ni que tothom es quedi en blanc, ja no cal que ningú es preocupi més pel que fa l'organisme que ha fet el Llibre Blanc. El que no es pot fer mai és la pregunta del milió: ¿De quin color és el Llibre Blanc?, perquè aleshores les respostes poden ser més que negres. [Més informació]

«Menys Brighton i més versió original subtitulada al català»
La Plataforma per la Llengua --Déu els doni glòria i Santa Llúcia els conservi la vista--, ha tornat a posar en marxa la campanya per demanar cinema doblat al català amb motiu de l'estrena de la segona pel.lícula de Harry Potter. No deixa de ser tristoi que per exercir el legítim dret de demanar cinema en català s'estigui amagant o silenciant la necessària normalització de cinema en versió original i subtitulat (al català, és clar). Un lema podria ser: «Menys Brighton i més versió original». I corejar-lo davant de qualsevol departament del govern català, per exemple el d'Ensenyament, que durant anys ha subvencionat aquesta i altres acadèmies privades d'idiomes per salvaguardar la mancança que pateix l'ensenyament públic en matèria de llengües estrangeres amb final eficaç. [Més informació]

Un pont llevadís sobre el Rin
Vet aquí com són les coses: Una ambaixada de l'Institut Ramon Llull ha passejat per Alemanya presentant, diuen, la cultura catalana, i sobretot la de les Balears. I gairebé en els mateixos dies, una altra ambaixada, però alemanya, amb el director de la Fira de Frankfurt al capdavant, s'ha traslladat a Catalunya per inaugurar la Setmana de les Lletres Alemanyes. D'això se'n diu coordinació a nivell europeu. En la roda de premsa de presentació dels autors alemanys a BCN, tots han coincidit a admetre, commosos, que desconeixien els noms dels autors més representatius de les lletres catalanes. [Més informació]

Fracassa la política d'ajut dels 0'25 centimets d'euro per entrada de les pel.lícules en català
Harry Potter, que ho mou tot, ha tornat a remoure la polèmica sobre el cinema en català. Continuant amb la política protectora que ha marcat el govern català dels últims vint anys, aquest any, es va aprovar de premiar els exhibidors amb 25 centimets d'euro per entrada venuda de cada pel.lícula doblada al català. Però ara resulta que el mateix govern admet que la iniciativa no ha tingut gaire èxit perquè diuen que molts exhibidors, encara que hagin projectat la pel.lícula en català, no han demanat els ajuts. [Més informació]

Pintar el país a l'oli... amb un Pla d'Arts Visuals
S'han necessitat dimissions, retirades d'assessors dels organismes de cultura, desenganys i escepticismes generalitzats perquè allò que durant anys s'ha anomenat Servei d'Arts Plàstiques del govern català ara es tregui de la màniga un Pla de Promoció de les Arts Visuals sota la pretensió de convertir, diuen, Catalunya, "en un centre de creació". Només hi falta un propòsit: dir que subvencionaran tubs d'aquarel.les, paletes i pinzells a tots els catalans i les catalanes que tinguin aspiracions pintar alguna cosa en el seu país. No passaran gaires anys per comprovar que molts d'aquests propòsits ens els haurem pintat ben bé a l'oli, que diuen. [Més informació]

Déu nos do consell...
Ja fa temps que les associacions culturals catalanes haurien de comptar amb el suport del Consell Català d'Associacions, d'acord amb el que preveu la Llei d'Associacions 7/1997, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. El consell, però, des de la seva fundació l'any 1997, només s'ha reunit una vegada. La seva presidenta és la mateixa Cap de servei de la Direcció General d'Entitats, Araceli Vendrell, la mateixa persona que forma part del comitè de govern d'Unió Democràtica i que es troba indirectament relacionada amb el cas Pallerols. [Més informació]

Toquen a sometent
La marxa de Pere Esteve de CiU i, conseqüentment, el seu abandó de la Fundació Trias Fargas han fet moure també alguns dels personatges que estaven vinculats a aquesta associació, entre els quals figura el seu gerent, l'escriptor Víctor Batallé, comissari, a més, de l'Any Verdaguer i un dels dos coordinadors de la Plataforma Mobilització Catalanista (MCat) una plataforma qualificada per ells mateixos de "patriòtica" i que es dedicarà a cantar les excel.lències d'Artur Mas. [Més informació]

Mesdames et Messieurs, bienvenue a La Maison de la Catalogne!
Hi ha un inici de l'espectacle de Carles Santos que es podria aplicar a la gestió de La Maison de la Catalogne, invent del Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, amb seu a París. L'inici és aquest: "Mesdames et Messieurs, bonsoir et bienvenue au cirque Sama Samaruck Samaruck Suck Suck. Comme vous pouvez le constater, j'ai la tête aux pieds, ce qui n'est pas la même chose que d'avoir les pieds â la tête." Més clar, l'aigua. Des de l'any 1998, La Maison de la Catalogne ha acumulat pèrdues per 3,6 milions d'euros (uns 600 milions de pessetes). I ara que hi han destinat una gestora disposada a fer net, això que se'n diu sanejar l'economia, el Departament de Comerç i Turisme, amb el conseller Antoni Subirà, incombustible, al capdavant, n'ha hagut de fer fora els responsables parisencs. [Més informació]

Catalunya Cultura... oficial
L'emissora Catalunya Cultura, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) ha començat una nova temporada sota la batuta del seu nou director, Enric Frigola. Els anunciats canvis són els habituals: "ou revoltillat". És a dir, moure-ho tot per deixar-ho tot igual. Això sí, els conductors de cada programa s'han escarrassat a dir i repetir durant la primera setmana de la programació que l'han renovada. [Més informació]

La polèmica del misto (altrament dit llumí): D'Opening a la Fundació del Cisco passant per l'Olé
D'aquí a uns quants dies ningú ja no se'n recordarà del cas Opening. Entremig s'hauran quedat amb un crèdit a cada anca els alumnes que van signar els papers de matrícula que algun organisme públic hauria de declarar d'estafa velada i els professors dels centres afectats. El cas Opening és d'aquells que s'assembla tant al cas Olé, que també dormita esperant una resposta aclaridora. De totes aquestes informacions, el conseller en cap Artur Mas en diu: "la polèmica del misto" perquè encèn rostolls on no n'hauria d'encendre. I és que la "fosforera catalana" està tan encesa com l'espanyola, que s'ha quedat amb el "misto" enlaire després que s'ha descobert a la ministra Pilar del Castillo que el ministeri de Cultura ha subvencionat també per a feines digitals la Fundación Francisco Franco. [Més informació]

Moure peons, torres i cavalls per neutralitzar un alfil
Totes les televisions del món viuen remogudes internes, tant les públiques com les privades. TV3, però, ha fet un curs intensiu sobre «¿Com canviar-ho tot sense que es noti gens?» La nova temporada, clau per a la preparació de les eleccions que s'acosten des de l'endemà de les últimes votacions, obligava moure l'alfil Carles Francino d'una hora, que tot i que diuen que té menys audiència, la del vespre, tothom sap que és la que arriba a un sector de més èlit. Ja podem donar gràcies que als de la cúpula directiva de TV3 no se'ls hagi acudit oferir a Carles Francino un paper a la telenovel.la d'«El cor de la ciutat», un dels programes de més audiència. [Més informació]

La punyalada
El nomenament de l'Any Ruyra per al 2003 comença a aixecar elements de confusió i perplexitat. ¿És 'Marines i boscatges' --per cert, titulada 'Pinya de rosa', a partir del 1920-- una novel.la tan coneguda i, per tant, tan arrelada en la societat lectora o no per fomentar la declaració d'un Any amb motiu del centenari de la seva publicació? Per posar oli en aquest llum, diguem només que el 2003, entre altres commemoracions que ara no vénen a tomb d'esmentar, es commemorarà el 150 aniversari del naixement de l'escriptor Marià Vayreda i el 100 aniversari de la seva mort (1853-1903). El cas és que, a l'olotí, li han clavat ben bé una bona "punyalada", i per darrera, via Blanes. [Més informació]

Anar a altres portades anteriors
Tornar a Portada
Anar a Circulars anteriors