«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portades anteriors

«CEDRO, qui t'ha vist i qui et veu!»
A partir de l'1 de gener del 2011, els autors de llibres que tenen cedits els seus drets de reprografia a CEDRO perden alguns dels drets que l'entitat els havia atorgat en els últims anys: la pòlissa de defunció per compensar els hereus de l'associat difunt passa, mai més ben dit, a millor vida. I els ajuts socials de caràcter sanitari, que mitjançant factures i certificats mèdics es compensaven en un 75%, queden també reduïts a zero. Aquestes dues mesures, que afecten directament els autors i editors, afegides a la també rebaixa del cànon per prèstec bibliotecari i el repartiment anual per reprografia, deixen el paper de CEDRO ben galdós. Tot motivat, esclar, per la considerable reducció dels ingressos que CEDRO té progressivament del que anomena còpia privada. Parlant clar, de les antigues fotocòpies de paper que ara ja, amb la profusió del digital, pràcticament no fa ningú. [Més informació]

«Encara sobre els tràilers de paper»
A poques hores de tancar l'anterior circular d'«Els Quatre Gats», la direcció de la distribuïdora L'Arc de Berà va fer públic per primera vegada des que va esclatar la crisi la seva posició davant de l'atxucac en què es trobava i en què havia deixat també els editors implicats. El text íntegre complementa, doncs, els comentaris que aquest fòrum va fer el mes passat. [Més informació]

«Tràilers de paper»
La caiguda de la distribuïdora L'Arc de Berà ha obligat les editorials que hi tenien relació a resituar els lots recuperables de llibres i passar-los o bé a les noves distribuïdores que han escollit o, en el pitjor dels casos, en un magatzem particular. Es parlava d'uns 500.000 volums que calia traslladar des de la població de Gualba on hi ha el dipòsit d'ArcLogi (el búnker de la desapareguda Arc de Berà) fins, per exemple, a Santa Coloma de Farners, en el cas dels que van optar per redistribuir-se a través d'Àgora Solucions Logístiques, que és la distribuïdora del Grup 62, tret de les editorials que han optat per alguna de les petites distribuïdores que funcionaven fins ara regularment. El trasllat d'aquests 500.000 llibres, segons càlculs dels mateixos editors, representava un transport d'una cinquantena de tràilers de gran volum, amb el cost afegit d'aquesta moguda. El temps, des que va esclatar la crisi, entre dues i quatre setmanes, per estar a punt per a la campanya de Nadal i Reis. [Més informació]

«La cultura piturrina»
La tardor porta, diuen, la «cultura catalana» a Madrid. Escarmentats com estem de les ensarronades a l'hora de parlar de «cultura catalana», mirem de reüll el programa que anomenen Trànsit i que organitza l'Institut Ramon Llull. Sí, sí, el mateix que també va portar la «cultura catalana» a la Fira de Frankfurt en aquella edició ja llunyana i recordada, a tot estirar, per la difusió del Pamano i la Tartera, que tot i el que pot semblar, dit així, no són una parella de gegants nous de barri, sinó dos gegantons de les lletres catalanes adoptats pels lectors germànics. Reüllat, doncs, l'esmentat programa, el mínim que a un li pot passar és que caigui de pompis quan repassa i repassa i es convenç del que es vol dir amb «cultura catalana» quan es va Alemanya o el que es vol dir quan es va a Espanya. [Més informació]

«Toro, torito, toro...!»
Brillant final de legislatura al Parlament de Catalunya amb el Ple aquest dels toros. Només ha faltat que alguns dels senyors diputats i senyores diputades es posessin a torejar al mig de l'hemicicle que, per cert, té una certa retirada arquitectònica a plaça de toros, i uns amb banyes postisses amb els dos dits índex de la mà i els altres amb la capa i l'espasa i marcant paquet fessin una demostració d'espontanis educats en l'art del toreig. Una altra cosa hauria estat veure entrar al Parlament un cavaller de l'estil Quixot amb l'estaca i la protecció de la bèstia. I encara hauria estat més coherent fer un paseíllo per l'hemicicle amb banda i tot, amb la colla de la tarda, ni que fos el matí. [Més informació]

«Pel juliol, ni CoNCA ni caragol!»
Doncs, sí, resulta que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, àlies CoNCA, ha de presentar cada any l'àlbum de fi de curs amb els deures fets: els dibuixos, els textos lliures, els treballs de matemàtiques, els de socials i algunes ressenyes de lectures que els membres de la cosa aquesta hagin arreplegat. I si preparar un àlbum cada curs, a l'escola i a l'institut, ja és prou difícil —i encara més des que es fan treballs digitals— encara ho és més parlar de la mai prou ben adjectivada cultura catalana, escassa de pistrincs i curta de dimensió. Però el CoNCA, que de conco no en té res —com ja hem dit i constatat més d'una vegada aquí mateix— ha estirat de la corda de la lamentació, que és la que funciona peti qui peti, i ha descobert que el gremi que li han encomanat perquè guardi com si fos un àngel caigut del cel pateix diversos dèficits crònics, com per exemple el de la falta de projecció internacional. [Més informació]

«De vacances... amb el lip dub fet»
Sens dubte, aquest ha estat, per als estudiants universitaris del 2009-2010, el curs del lip dub i la cursa per veure qui el feia més gros, o més llarg, que és com dir, qui la feia més grossa. Després de la iniciativa de la Universitat Politècnica i del nyap, per polèmic, de la Ciutat de la Justícia, el vídeo més elaborat pel que fa a guionatge i producció ha estat el de la Universitat Pompeu Fabra, que ha tancat temporada amb la seva aportació al fenomen col·lectiu d'aquesta mena de karaoke audiovisual. També «Els Quatre Gats», que els ha seguit amb expectació, s'apunta a aquest acabament de curs, marcat, malgrat tot el que ha passat, per la tendència del lip dub. Mentre els pares i les mares d'aquestes criatures ja s'han rendit a continuar menjant-se el coco amb les seves ideologies revolucionàries que havien de canviar el món, els seus plançons, més feliços que un gínjols, els responen un quart de segle després amb una estètica més pròpia de Broadway i d'Acadèmia de la Música, que no d'una Universitat. [Més informació]

«¿La Ciutat de la Justícia... o la Ciutat del Teatre?»
Sempre hi ha qui supera totes les expectatives previstes. Que una colla de postadolescents universitaris s'hagin dedicat últimament a fer vídeos musicals col·lectius per penjar al YouTube —recordem que els anomenen lip dub— té una justificació: vells, infants per doble partida. Però que una colla de funcionaris de carrera, amb oposicions guanyades, assalariats rebaixats del Departament de Justícia s'hi hagin posat i, al capdavant —les imatges canten per elles mateixes— hi figuri la consellera del ram, na Montserrat Tura, ja supera totes les expectatives. [Més informació]

«¿Un Sant Jordi politècnic abans del 5%...?»
Aquest fòrum ha superat les 100 edicions. No les supera qui vol sinó qui pot. I no té milers de seguidors qui els voldria sinó qui se'ls guanya a pols. Es mereixen les gràcies, ni que sigui per una vegada. L'edició núm. 101 —¿una nova era?— es disfressa i reprodueix un vídeo que es troba al portal YouTube i que no pot ser més abrilenc i primaveral perquè està generat precisament per Sant Jordi. Heus aquí que el personal de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) —aquests nois i noies que inventen artilugis i construeixen robots i coses d'aquestes— ha enregistrat un videoclip —ells en diuen lipdub, però nosaltres no som tan científics— la mar de suggerent. ¿Està fet pensant en Sant Jordi i la nostàlgia de les festetes de quan anaven a escoles de primària i instituts de secundària o és una celebració d'alegria a l'avançada de la retallada de sous anunciada del 5% com a mínim, per la seva condició de funcionaris del regne? [Més informació]

«Paper, pantalla... tisora»
La campanya de Sant Jordi 2010 podia haver estat la del llibre de paper lluitant ferotgement contra el llibre digital. Però no serà així. Autories, editorials, distribuïdores i llibreries continuen revisant paginades, galerades i imprimint quilos i quilos de paper i traginant tones de llibres per fer la competència a les mones de Pasqua i sortir als aparadors amb faldilles de bandera com sempre, amb els seus volums de cinc-centes pàgines per amunt, tapes en cartoné i paper reciclat o, dit d'una altra manera, paper que put a detritus. [Més informació]

«Independència a cops de llança»
No una, no. Ara en tenim dues. Dues llances shuar, artesanes, ben esmolades, gràcies a la gentilesa del cap de la tribu equatoriana dels shuar, Luis Kuash, el qual, alertat per uns intrèpids investigadors del diari El Mundo que la llança que el mes de març de l'any passat ell havia regalat com a mostra de benvinguda al vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, en un dels seus viatges de negocis i relacions institucionals, s'estava penjada a casa particular del polític gràcies a unes imatges congelades i extretes d'un dels reportatges del programa de Canal Parlament, dels que emeten pel 3/24. La cosa és greu i hauria d'alertar el professorat de les facultats de Ciències de la Comunicació i, sobretot, els de la branca d'audiovisuals: ¿com és que els del Mundo van filar la llança amb un cop d'ull i els del Canal Parlament i els del 3/24, tot i haver anat a casa del vicepresident ni tan sols es van immutar de veure-hi una llança indígena penjada? [Més informació]

«Un afer de banyes»
El cas és que, mentre el desembre passat, iaviadaveri un caganer, el Parlament de Catalunya va obrir l'aixeta perquè es pogués debatre la prohibició de les curses de toros a Catalunya en el moment que, per sorpresa de molts i en haver deixat llibertat de vot als senyors diputats i les senyores diputades, es va acceptar per majoria que tirés endavant el tràmit antitaurí de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que havia arribat a ca la Ciutadella avalada per les signatures de 180.000 catalans. ¿No és aquesta, una entranyable manera de començar l'any 2010, l'any que posarà de cantell la crisi econòmica i afectarà desenes de milers de famílies sense cap mena d'ingrés i amb l'habitatge embargat pel banc o la caixa corresponent? ¿I si, en comptes de fer perdre el temps als uixiers i pixatinters del Parlament de Catalunya, es muntés una altra Consulta Popular pel Dret a Decidir si s'han de prohibir o no les curses de Toros? És tan bonic fer consultes d'aquesta mena... Fins i tot, amb una mica de voluntat i seny, potser d'aquí a uns anys les esmentades consultes arribarien a ser tan populars com les Fires Medievals, els Pessebres Vivents o els Concursos de Menjar Calçots... ep!, això sí, sense carn de toro al plat! [Més informació]



Anar a altres portades anteriors mes
Tornar a Portada mes
Anar a Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |


© Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.