«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada

«¿Ens «podem» donar d'alta si no ens «guanyem» la baixa?»
Els més malpensats pensaran que els integrants d'aquest Fòrum, que és el vostre i que amb l'entrada del 2015 està a punt de commemorar el quinzè aniversari, s'han transformat en propagandistes de les noves formacions polítiques —o apolítiques per indignació— que, superat el primer mig any nou, s'hauran empoltronat en totes les institucions, institucionetes i institucionasses que vetllen per nosaltres gràcies als vots de tots els que voten: ajuntaments, diputacions, parlaments, senats i congressos a manta. Però no. No parlem ni dels futurs polítics de «Podem / Podemos» ni dels futurs polítics de «Guanyem ⁄ Ganemos» sinó que parlem del tràngol que, amb el canvi d'any, molts autònoms —una nova «casta» de la qual ni en Pablo Iglesias se'n recorda— han de passar per regularitzar la seva situació professional amb l'Agència Tributària —coneguda popularment com a Hisenda per culpa del Ministerio de sempre— ja sigui intentant donar-se de baixa o intentant donar-se d'alta del seu gremi. Com que, malgrat tot, d'humor no en falta, una productora audiovisual ha retratat en un curt molt curt que no arriba a metratge, un d'aquests casos on una jove empresària autonònoma i emprenedora protagonitza un western burocràtic amb una grapadora com a colt. [Més informació]

«¡Quina olor que se sent!»
Qui més qui menys recorda la novel·la 'El perfum', de Patrick Süskind, sobretot perquè la versió cinematogràfica es va rodar a Barcelona. Els més carregats de memòria saben que la trama transcorre al segle XVIII, a França, i que el seu protagonista és Jean-Baptiste Grenouille, un assassí de dones que té el do de l'olfacte més fi de la capa de la Terra. Grenouille, captivat per les aromes de les dones, no pot resistir-se a assassinar-les per obtenir-ne els seus olors amb mètodes d'extracció sofisticats i artesans, a la vora del Sena, però amb l'objectiu d'obtenir el perfum més perfum del món que li permeti manipular els sentiments i les emocions humanes. No som al segle XVIII ni som a la vora del riu Sena ni cal esperar que no hi hagi un clon de Jean-Baptiste Grenouille a tocar, però a Barcelona, la perfumeria Carner Barcelona, que té la seva seu social a l'Avinguda Diagonal, ha creat un perfum que fa una barreja de les aromes típiques de la ciutat, des dels pins de Collserola a les sentors de la Boqueria i la salabror del Mediterrani. [Més informació]

«¡Eso no se hace!»
Tot el que ha passat aquest octubre de preparació del 9N es pot resumir amb una frase del president del govern d'Espanya, Mariano Rajoy, quan a les portes de la festa del Halloween —a Espanya no estan per castanyades pageroles— ha deixat anar una frase lírica, influïda, segurament, per haver fet broma amb la lletra d'una de les cançons més antigues de Joan Manuel Serrat. «¡Esto no se hace!» ha dit Mariano Rajoy, en relació al procés de participació que la Generalitat de Catalunya ha convocat per al 9 de novembre, preveient que, com havia fet anteriorment, s'impugnaria, com ha fet vint-i-quatre hores després abans del minipont del dia de Tots Sants i del Dia dels Morts. Només cal llegir la lletra de la cançó de Joan Manuel Serrat —estem parlant de «Esos locos bajitos», un títol que el mateix Serrat ha explicat sovint que va manllevar d'aquell còmic insubstituïble que va ser Miguel Gila. [Més informació]

«Déu no va poder fer un país nou en sis dies ni reposant»
Els esforçats i abnegats promotors i voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ACN) i Òmnium Cultural (OC) —color groc cuixé de mal averany a l'escenari— s'han proposat contruir un país nou. Això és, almenys, el que diuen en els fulletons «Ara és l'hora d'escoltar tothom» que són la carta de presentació de la campanya porta a porta —que els contraris a la consulta voldrien veure impugnada i prohibida—, amb visites personals a l'estil dels pregoners del més enllà i amb fulls amb franqueig concertat per si els ciutadans volen respondre per correu. Diuen els fulletons: «Des de la campanya unitària per la consulta del 9 de novembre estem visitant les cases de Catalunya per preguntar com ha de ser el país nou que volem construir entre tots. Si contesta aquestes 6 preguntes, ens les pot enviar plegant aquest full —sense cap cost per a vostè—. Nosaltres farem arribar les seves propostes, amb totes les altres opinions recollides, als representants de les nostres institucions. Moltes gràcies.» [Més informació]

«Si la targeta sanitària es perd per la faixa... passi per caixa!»
Fa l'efecte que hi hagi un batalló de funcionaris de la Generalitat de Catalunya que tenen com a missió pensar quina una en poden fer per treure calerons de sota les pedres. Només el falta pensar que podrien fer sortir al carrer els seus amos amb aquells vells caps de l'antic Domund i posar-los en una cantonada fent dringar el potet de les almoines. L'última que han pensat, i que s'aplica des del març d'aquest any, és la taxa per obtenir la duplicació de la targeta sanitària. Resulta que l'últim any se'n van renovar 677.410 i, fets els números, a 7 euros cada renovació, el pastís és més que llaminer. El problema no és qui se'l menja sinó qui el paga. [Més informació]

«Treballar per amor a l'art»
Els temps de crisi avofereixen el creixement d'iniciatives creatives. Tant, que alguns grups industrials de la cultura ho aprofiten per posar la mel a la boca dels que busquen una oportunitat per mostrar les seves habilitats. És una nova manera de practicar l'esport del mecenatge cínic, que va començar amb les ofertes de presumptes llocs de treball a estudiants en pràctiques i que ha acabat, entre altres casos, amb la convocatòria de concursos artístics que amaguen un lucre comercial sota l'ham de veure publicada l'obra escollida. Sense anar més lluny, aquest mes de juliol, ha saltat a la llum una d'aquestes convocatòries per escollir la coberta d'una publicació de l'Editorial Planeta. Però mentre un grup de professionals ha aconseguit retirar-la del mercat per amor a l'art, n'ha aparegut una altra del Grup Godó i La Vanguardia sobre la qual ningú no ha dit ni piu. [Més informació]

«Que nostru senyor guardi a Vostè molts anys... en el càrrec»
Al final ho aconseguiran. Se'n deixarà de parlar. Els afectats n'acabaran fastiguejats. El cinisme institucional envers els ciutadans no té límits. La buidor o l'espoli de les arques públiques ho justifica tot. La Llei de Dependència, inventada per uns i malmesa per uns altres, agonitza. Li canten les absoltes els Departaments que en tenen la responsabilitat. Ni Benestar ni Família. Només una estafa rere l'altra, com aquelles estafes de guant blanc de les primeres pel·lícules en color i cinemascope. [Més informació]

La síndrome del «¿nen, què vols...?»
El cas de Can Vies, del Barri de Sants de Barcelona, ha posat de manifest el susbstrat d'una generació nascuda entre les dècades dels vuitanta i els noranta del segle passat que ha estat sotmesa al principi educatiu del «¿nen, què vols...?». De demanar permís a un infant en procés de formació sobre si vol un gelat, quin tipus de gelat, quin plat de primer per dinar, quin per segon i quin per postres, on li agradaria anar i què vol fer es passa a tenir la voluntat inconscient que una propietat aliena també és pròpia. «¿Nen, què vols...?» «Un centre social, un centre cívic, un solar per fer-hi una costellada o una casa per fer pràctiques de paleta...?» [Més informació]

«El tallo i la tija»
De l'esperpèntic espectacle sobre com fer malbé en un dia allò que ha costat trenta anys se n'encarrega com a protagonista principal el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, àlies teessajotacé, que a través dels seus membres, potser per alguna frustració escolar d'infància en escoles massa estrictes i poc democràtiques, no atura la seva opció per fer miques el sistema d'immersió lingüística que, contràriament al que alguns poden pensar, no ha imitat cap model satisfactori sinó que ha inventat un model a imitar, reconegut per bona part d'Europa i potser el món sencer. Però Catalunya, com aquella Espanya que semblava que ja havia passat, és diferent i les males herbes no acaben de morir mai, ni que les ruixis amb Roundoup cada primavera. [Més informació]

«Tres coses hi ha la vida: salut, diners i...»
En temps de crisi, boleros. Deu ser per això que l'ICS (Institut Català de la Salut), organisme del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, ha anunciat amb repic de xeringues i soroll de comprimits que a partir de l'1 de maig [2014] els malalts crònics o de llarga durada que pagaven pels seus medicaments un 40% com a mínim, podran sol·licitar de passar a pagar només un 10% sempre que compleixin els requisits que la normativa enregistrada com a Instrucció 03/2014 del CatSalut especifica detalladament. El cas, però, és que els mitjans que fan pública la notícia es queden amb el titular del Servei de Premsa del Departament i, mandrosos a llegir-se la lletra menuda, no avisen els ingenus i incauts usuaris, que ja tenen prou càrrega d'haver de recórrer als serveis de salut, de les trampes que la pomposa "instrucció" amaga. [Més informació]

Publicitat: diví tresor!
La pitjor temporada de la televisió catalana és la que s'està vivint amb les tongades de vagues intermitents que fan que es perdi audiència i que els espectadors, tan poc fidels que ni és queixen, vagin saltant d'un canal a un altre oblidant-se de quin és el seu preferit. TV3 i els seus canals satèl·lits s'està jugant el futur. Al costat del conflicte de caire laboral que es viu en el si de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a causa del dèficit arrossegat i de les retallades pressupostàries cal afegir la política d'externalització de la publicitat de la cadena que, per reblar el clau, ja han aprovat en un ple del Parlament de Catalunya els tres partits que difícilment es posen d'acord en altres qüestions. Així, doncs, per obra i gràcia de CiU, PP i PSC, la publicitat de la televisió catalana passarà a mans, amb tota probabilitat, del grup Godó, promotora del canal 8TV, considerat la seva competència més pròxima. És per això que els periodistes i tècnics de TV3 han posat el crit al cel... Però fa la impressió que el cel no hi entén gaire, en qüestions de marquèting publicitari. [Més informació]

«Un país amb territoris, uns territoris sense país»
Des de fa un cert temps, una nova terminologia física s'ha escampat a través dels mitjans de comunicació catalans, sobretot en boca dels joves i les joves del temps, anomenats altrament i per inèrcia, "homes del temps". Alguns d'ells i elles, sembla que angoixats i acomplexats per la situació social i política de l'indret on viuen i treballen, si poden, s'adrecen als espectadors i oients, quan han d'esmentar el país del qual parlen —Catalunya o els Països Catalans— amb l'eufemisme "territori". [Més informació]


Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens dels autors que ens han deixat [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]


Un col.lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Bloc, dins el servidor Blogspot [Més informació]




construcció
En procés permanent de redacció


Portades anteriors mes
Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |


Audiència acumulada: 7.502.039 visitants i 23.400.961 consultes de pàgines.
© Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.