L'any 1981 la Generalitat de Catalunya va assumir les competències en matèria de cultura i va iniciar una política de protecció del patrimoni cultural, que es concretaria l'any 1993 amb l'aprovació de la Llei del Patrimoni Cultural Català, que estableix els mitjans de prevenció i foment del patrimoni, així com la seva difusió. La llei estableix l'obligatorietat de reservar en els pressupostos destinats a obres públiques una partida mínima de l'1% per a la conservació, restauració i excavació arqueològica de béns protegits per la Generalitat de Catalunya.
Dins la programació de les actuacions, d'acord amb el que preveu la normativa vigent, tenen caràcter preferent els béns culturals que poden quedar afectats directament per l'obra pública que genera l'aplicació i els que es troben situats en el seu entorn. Tanmateix, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya pot invertir cada any una part dels fons procedents de l'u per cent cultural a comarques on durant els dos anys precedents no s'hi hagi fet cap obra pública generadora d'1% cultural.
Un cop l'administració local competent ha sol.licitat la inclusió d'una actuació dins la programació de l'1% cultural es realitza una priorització basada en criteris de distribució equitativa en el territori, les necessitats objectives dels béns culturals i les possibilitats d'establir la participació de les entitats que sol.liciten la inclusió a l'1% cultural, ja sigui a través d'aportacions directes o de gestió d'altres recursos. Aquests criteris de participació garanteixen el treball conjunt en la recuperació del patrimoni cultural.
El desplegament dels programes d'aplicació de l'1% cultural es realitza conjuntament amb els ajuntaments i d'altres entitats públiques mitjançant convenis de col.laboració, en els quals es determinen les actuacions concretes de l'aplicació de l'1% cultural així com el grau de participació de les institucions que hi intervenen.
L'aplicació del programa 1% cultural ha permès la revitalització, segons el Departament de Cultura, dels nuclis històrics i edificis de patrimoni públic, recuperant els seus elements singulars per tal de posar-los al servei de la població, creant així nous espais d'oci i treball per al comerç i l'artesania. El Departament de Cultura també destaca que la rehabilitació d'aquests espais urbans ha permès la revalorització de les àrees tractades i ha potenciat altres actuacions urbanístiques per part del sector públic o privat.
El Govern català remarca que ha tingut molt present l'interès arquitectònic i paisatgístic en l'aplicació d'aquest programa seguint les següents premisses:
1. La voluntat d'arribar al major nombre de municipis de la geografia catalana, independentment de la seva ubicació, activitat econòmica o població. En qualsevol cas, s'ha tingut molt en compte l'actuació en zones deprimides per tal d'afavorir l'equilibri territorial.
2. La conservació del caràcter, estil i personalitat dels llocs a rehabilitar. La valoració de la seva història i la recuperació dels elements tradicionals.
3. La reactivació econòmica del centre, procurant que la inversió pública realitzada potenciï la inversió privada i el comerç en general.
4. La participació d'altres institucions públiques, especialment ajuntaments, propietàries de sòl o dels edificis de patrimoni públic mitjançant la subscripció de convenis de col.laboració.
ADRECES D'INTERÈS A INTERNET