L'AVELLANA
L'explotació de l'avellana conreada té una tradició de 600 anys com a mínim, a tot el Camp de Tarragona. L'any 1271, la Llotja de Barcelona va crear una comissió per al comerç de les avellanes. A finals del segle XIII ja consta que es conreava en zones d'Alforja (1287), la Selva del Camp (1296), Vilanova d'Escornalbou i Duesaigües, dos dels pobles de la Baronia d'Escornalbou (1331). L'avellaner que es conreava primer a totes les zones interiors del Camp es va estenent cap al pla d'una manera intensiva durant la segona meitat del segle XIX. El 1862, en una assemblea de l'Institut Agrícola Català Sant Isidre, feta a Reus, es recomana que es canviï la vinya per l'avellaner, per combatre la crisi que provoca el fong anomenat oïdi. Amb l'arribada de la plaga de la fil.loxera, a l'últim decenni del segle XIX es va acabar imposant per força aquest canvi. Reus ha estat el principal centre comercialitzador pel qual ha passat el 95% de tota la producció. Important centre exportador, va patir una forta davallada, amb agrupacions exportadores d'uns i fallides d'altres durant la segona meitat del segle XX. A principis del segle XXI, el conflicte permanent en mans del pagès es veu agreujat a partir de la normativa de la Unió Europea que intenta rebaixar i arribar a anul.lar els ajuts a la producció. La caiguda de preus, a causa de la pressió de l'avellana turca és també, des de sempre, una de les causes de la crisi del sector. Catalunya té actualment unes 70.000 hectàrees destinades al conreu de la fruita seca. Les protestes i les mobilitzacions protagonitzen i sensibilitzen la societat del malestar del sector.
FETS D'INTERÈS
La Unió Europea es planteja donar als avellaners una subvenció en concepte de conservació del medi rural i anul.lar els ajuts directes a la producció
La Comissió Europea ha decidit seguir donant suport al sector de la fruita seca, encara que amb un sistema d'ajuts diferent de l'actual. "La Comissió --diuen els representants de Brussel.les-- comprèn molt bé els problemes que Espanya, i sobretot Catalunya, té pel que fa a la fruita seca, i ens comprometem a buscar solucions". Fins fa ben poc, el comissari europeu no s'havia decidit a proposar mesures alternatives un cop va finalitzar la pròrroga d'un any dels ajuts actuals, iniciats el 1990 i d'una durada màxima de 10 anys. S'estudia ara quin marge de maniobra té el pressupost comunitari, que en la pràctica totalitat està destinat a d'altres productes agrícoles. El comissari encara no ha resolt si pot optar per un model d'ajuts general o bé només per a les explotacions no rendibles. Però no veu amb bons ulls seguir subvencionant indefinidament tots els pagesos amb ajuts directes a la producció. "La qüestió fonamental és que el règim d'ajuts actual no ha demostrat funcionar gaire bé, perquè l'impacte que ha tingut durant els darrers 10 anys per a certs productors no ha estat gaire positiu", explica el portaveu. La Comissió considera que els pagesos que no han aprofitat els ajuts de tota una dècada per modernitzar i fer més competitives les explotacions no esdevindran rendibles per molt que rebin més diners. Per això, es planteja ara subvencionar el pagès perquè s'orienti cap a una activitat més rendible que la fruita seca, d'una manera similar a com s'ha compromès a ajudar els pescadors afectats per la fi dels acords de pesca de la UE amb el Marroc. Una altra possibilitat és subvencionar el pagès que segueixi cultivant fruita seca, però ja no condicionant l'ajut a la producció, sinó atorgant-li una suma fixa de diners com a compensació pel seu paper social, de conservació del medi ambient i el medi rural.
[22.07.2002]
La Unió Europea aprova la reforma de la política d'agrària comuna que afecta definitivament la producció d'avellana
La reforma de la política agrària comuna (PAC) que ha aprovat el Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea obre una nova etapa per al sector dels fruits secs. Les condicions de futur a què haurà de fer front ja s'ha definit i no hi ha canvis possibles a curt i mitjà termini. S'ha tancat la porta a la negociació i a la mobilització de productors i pagesos per aconseguir condicions de finançament bones o millors per garantir el futur d'aquest cultiu. Els mateixos representants sectorials reconeixen que les ajudes proposades per la PAC no són negatives, sobretot si es té en compte que les previsions eren pitjors i que els governs espanyol i italià han aconseguit incrementar les quantitats que volia aprovar la comissió europea d'Agricultura. Però el sector de l'avellana requeria una proposta d'excepció per poder-se mirar el futur amb esperança. Almenys, la PAC permetrà als estats afrontar mesures pròpies. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya s'ha compromès per a l'any 2003 a tramitar un ajut de 240 euros per hectàrea que els productors no veuen tampoc amb bons ulls i per això no renuncien a les mobilitzacions de protesta que han protagonitzat en els últims anys.
[27.06.2003]
LINKS RELACIONATS