LA SUREDA D'ESCORNALBOU
Al voltant del castell d'Escornalbou trobem una de les joies de la natura a la Costa Daurada: el petit bosc d'alzines sureres (Quercus suber) que, discretament, apareix inserit entre els alzinars i les pinedes dominants a la resta de serres del municipi. D'alzines sureres, a la demarcació, només en surten exemplars puntuals o grupets en altres indrets de la serralada Prelitoral com l'Albiol o Alforja.
Les característiques especials dels sòls del turó del castell d'Escornalbou, de textura disgregada procedent de la descomposició de granits i gresos vermells, i relativament àcids a causa de la naturalesa química d'aquests materials, permeten l'existència d'aquest arbre, que substitueix l'alzina a les terres saulonoses i àcides de la Península. Potser, els frares que habitaren al monestir d'Escornalbou també van tenir especial cura d'aquests arbres per aprofitar-ne el suro.
Els boscos d'alzina surera són significativament diferents dels alzinars pel que fa a la composició de la flora i a l'estructura. L'estrat arbori és més esclarissat, això permet que arribi una major insolació a la terra i que estigui coberta d'un estrat arbustiu ric i dens, d'espècies pròpies de sòls més aviat àcids; entre elles, destaquen el bruc boal, l'arboç, el galzeran i diverses enfiladisses, com la ridorta, l'arítjol o el lligabosc; tot i així, i donada la petitesa d'aquest bosc de sureres i la dominància en el paisatge dels alzinars, espècies pròpies d'aquesta darrera comunitat hi tenen també cabuda, com l'aladern fals o el matabou. La relativa alçada d'aquest bosc d'alzines sureres permet l'aparició de diverses falgueres i molses.
La fauna d'aquest bosc d'alzines sureres no difereix de l'habitual a la resta de boscos de les muntanyes de Riudecanyes. Petits mamífers com la musaranya o la rata cellarda hi habiten molt discretament, per protegir-se de predadors com la mostela.
Els ocells forestals, des dels visibles tudons fins als rapidíssims esparvers, passant per mallerengues, merles o raspinells són els habitants més característics. Volant en cercles per damunt nostre, potser tindrem la sort d'albirar una de les aus emblemàtiques de la muntanya tarragonina, l'àguila cuabarrada, espècie amenaçada i en regressió. Més petit i més comú, l'aligot és un altre rapinyaire que es refugia al bosc i caça a conreus i espais oberts.
LA PINEDA D'ESCORNALBOU
A les parts més altes del turó d'Escornalbou (al voltant dels 600 metres), per sobre del castell-monestir, s'hi fa un esponerós bosc on destaca la presència d'exemplars molt notables de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii), pi típic de les muntanyes mediterrànies, caracteritzat per unes acícules molt llargues, per grans pinyes, i per assolir formes espectaculars en llocs castigats pel fort vent de mestral (NW). Les pinasses hi creixen especialment als cantons nord i oest del turó, a l'obaga (més humida) que ressegueix el camí dels Frares, i damunt d'erosionades roques de gres vermell amb formes capricioses. Aquesta pineda constitueix un hàbitat d'interès prioritari per a la Unió Europea.
Les pinasses formen part de l'estrat arbori de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae), formació que substitueix l'alzinar en alçada. Hi apareixen també altres arbres caducifolis com la blada o la moixera, que donen a l'indret una coloració especial a la tardor. Molses, falgueres, violes i herbes amants de la humitat entapissen el sotabosc, afavorides per un microclima humit i frescal on creix també el boix grèvol, espècie protegida per la legislació catalana.
Les mallerengues alegren, amb els seus moviments nerviosos entre els pins, aquests indrets. La resta d'animals habitants del bosc són força discrets, molts són nocturns, i d'ells només podrem sentir els moviments fugissers a la floresta, o trobar els senyals d'excrements de fagines, guineus i mosteles, que cerquen el seu aliment caçant mussaranyes, rates cellardes o ratolins de bosc. Ens trobem al cim d'un turó; gaudim de les vistes de la Mola de Colldejou, de la serra de l'Argentera i de les Muntanyes de Prades. Sentim el soroll del vent que modela arbres i roques.