

PATRIMONI CULTURAL I INDUSTRIAL
A finals del segle XIX i arran de la crisi produïda per la fil.loxera, l'anomenada "febre d'or", retratada literàriament per Narcís Oller amb la construcció de les línies de ferrocarril, té una representació en l'obra arquitectònica del Túnel de l'Argentera, que uneix les comarques del Baix Camp i el Priorat. És el túnel de ferrocarril més llarg de tot l'Estat espanyol. Per accedir a aquest túnel, al nord de la població de Duesaigües es va fer travessar la línia de ferrocarril de Reus a Móra d'Ebre, que és també la línia de Barcelona-Saragossa-Madrid, oberta pel Marquès de l'Argentera. Per salvar els dos barrancs que encerclen Duesaigües es van construir el 1893, dos monumentals ponts de pedra, amb 14 arcades l'un (sobre el barranc dels Masos) i 9 arcades l'altre (sobre el barranc d'Enseula). El viaducte més llarg (al lnord-est) es va declarar Element del Patrimoni Industrial de Catalunya. Aquest pont va ser volat en el seu punt central durant la guerra civil, el 1939, pels escamots republicans en retirada, marca que es percep clarament avui en dia, després de la reconstrucció de l'arcada malmesa.
Des de Duesaigües, es pot accedir al castell d'Escornalbou per un camí de carro ben conservat que travessa un paratge natural únic de pineda, alzinars i arbustos de sotabosc, fins arribar a alzines sureres i pi negre, a més de passar per davant de les antigues mines de granit que van estar en funcionament durant la primera meitat del segle XX. En el punt de confluència del terme de Duesaigües amb el de l'Argentera i Riudecanyes es troba l'antic lloc de Vilamanya, integrat a la baronia d'Escornalbou, que l'historiador Eduard Toda, restaurador del castell, creia d'origen romà, tot i que no s'hi ha pogut fer cap descoberta arqueològica. Vilamanya va ser adquirit per Joan Bridgman el 1843 juntament amb la propietat d'Escornalbou, que aleshores era constituït per un erm de 40 jornals de terra.
Duesaigües i l'Argentera són les dues poblacions de la comarca del Baix Camp frontereres amb la comarca del Priorat. Les separa la serra de l'Argentera, avui mig ocupada pel parc eòlic de Trucafort. El Priorat és una comarca en procés d'expansió econòmica a causa de la revalorització dels seus vins. La comarca té també cellers modernistes, dos dels quals han estat considerats patrimoni arquitectònic i gairebé tots es deuen a l'obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, que va ser alumnes d'Antoni Gaudí.
FETS D'INTERÈS
La Generalitat invertirà 600.000 euros per rehabilitar i preservar els valors simbòlics de les ruïnes de la cartoixa d'Escaladei, al peu del massís del Montsant
Les ruïnes de la cartoixa d'Escaladei, situades al peu del massís del Montsant, han adquirit amb el pas dels anys valors simbòlics i romàntics que el govern de la Generalitat vol preservar en la rehabilitació del monument. Amb el màxim respecte per aquests atractius, el departament de Cultura té previst destinar més de 600.000 € els anys 2007-2009 en nous estudis, excavacions i treballs de consolidació de la cartoixa, que faran més segur i entenedor el monument. Escaladei va ser el primer monestir dels germans cartoixans a la península Ibèrica (s. XII) i durant segles va exercir el lideratge de l'orde a nivell territorial. 170 anys després de la dispersió dels monjos, fruit de la Desamortització del 1835, la màgia decadent dels seus vestigis permeten fer-se una idea de la importància històrica, econòmica i espiritual que va adquirir aquesta comunitat, bressol del cultiu del vi a la comarca. La cartoixa, que era coberta d'esbarzers no fa pas tant, va ser declarada bé d'interès nacional el 1980 i la Generalitat va fer una primera adequació per a les visites l'any 1993. Des de llavors s'han fet diverses intervencions puntuals. Finalment, el departament de Cultura —a través del Museu d'Història de Catalunya, que gestiona el monument des de fa dos anys— ha iniciat un pla d'actuacions que permetran donar una visió global del conjunt. Algunes de les actuacions ja han començat. El pla preveu obres d'estabilització a les cel·les per aturar-ne la degradació, així com noves excavacions arqueològiques. També s'han previst actuacions de restauració de l'església, així com l'establiment de nous circuits de visita i la construcció d'un aparcament.
[20.03.2006]
Set cellers cooperatius de Cèsar Martinell es declaren béns culturals d'interès nacional
La Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius de la Generalitat de Catalunya ha aprovat declarar béns culturals d'interès nacional, en la categoria de monument històric, set cellers cooperatius obra de l'arquitecte modernista deixeble d'Antoni Gaudí, Cèsar Martinell (Valls, Alt Camp, 1888 - Barcelona, 1973).
Els set cellers cooperatius, la majoria dels quals van ser construïts entre els anys 1918 i 1922, són els de Cornudella de Montsant i Falset (Priorat), Nulles (Alt Camp), Barberà de la Conca i Rocafort de Queralt (Conca de Barberà), Gandesa i Pinell de Brai (Terra Alta).
Els cellers van ser edificats amb les novetats tècniques incorporades per Martinell, com són: la construcció de l'estructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades i la composició de les textures de les façanes.
Pel que fa a la tipologia dels cellers, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups. Aquesta tipologia, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia, es repeteix a tots els cellers.
En els set cellers, així com en les altres construccions agràries d'aquest període, destaca també el fet que representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya que des de finals del segle XIX es va estendre per la Conca de Barberà, el Priorat, l'Alt Camp, el Baix Camp i la Segarra.
[30.07.2002]
LINKS RELACIONATS