EL COMPLEX PETROQUÍMIC
L'últim quart de segle passat, el sòl de la plana del Camp de Tarragona, del qual n'és mirador excepcional Escornalbou, va experimentar un dels canvis més radicals: la reconversió del sòl agrícola en sòl industrial. Més de 3.000 hectàrees, d'entre les quals destaca per la seva incidència medioambiental el complex petroleoquímic situat bàsicament al Tarragonès. La proximitat del centre industrial barceloní, la infrastructura portuària tarragonina, els mitjans de comunicació, els recursos aqüifers del moment --emmirallats en l'Ebre, sense comptar encara amb el posterior boom turístic i el canvi climàtic--, i la possibilitat d'energia elèctrica pròxima van fer que el desembre del 1966, el Ministerio de Industria del règim franquista autoritzés la constitució d'una comissió tècnica que estudiés la instal.lació d'una refineria de petrolis a Catalunya i, per les condicions esmentades, la zona del Tarragonès en va resultar "guanyadora". La polèmica, malgrat la situació política, no es va fer esperar. Van correr fulls clandestins per enviar signatures en contra als responsables polítics del moment. Però va ser una polèmica diluïda, atemorida per les circumstàncies i aturada per les autoritats del moment que simplement van cedir a pactar una instal.lació que no afectés els interessos turístics del moment: per això es va acordar instal.lar la refineria més a l'interior, a uns 10 quilòmetres de la costa, en uns primers terrenys de la Pobla de Mafumet, el Morell, Perafort i Constantí. La primera fase es va enllestir el 1975, any de la mort del dictador Franco. Des d'aleshores, la instal.lació i l'ampliació d'empreses del sector ha estat constant: Indústries Químiques Associades (IQA), Asfalts Espanyols, Empetrol, Dow, Monsanto, Bayer, Messer, Hoescht Ibérica, ERT, SAETA, Basf... Ha estat la Basf la que a principis de segle XXI ha protagonitzat una major ampliació, en territori i instal.lacions. El símbol d'aquesta ampliació és la xemeneia anomenada «Spliter», una torre de 130 metres, al terme de Reus, la més alta fins ara del complex, les flamarades de la qual es faran visibles des de qualsevol lloc del Camp i alteraran l'equilibri que s'havia intentat establir amb els interesos turístics de la costa.
FETS D'INTERÈS
El sector hoteler demana que no es posi en marxa la xemeneia de la Basf fins a l'hivern del 2003 per evitar l'impacte negatiu d'estiu en el sector turístic
El sector hoteler es mostra preocupat per l'impacte visual no només de la torre de 130 metres d'alçada, sinó per les flames que es produiran durant el període de proves i que diuen que podrien arribar a 60 metres més, visibles des de Salou, Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant, tres importants nuclis turístics, a trenta quilòmetres, així com des de tots els llocs de l'interior que miren al Camp. Fonts de l'empresa Basf-Sonatrach minimitzen l'impacte visual de les proves i han recordat que la nova infrastructura s'havia avisat amb prou temps i s'havia fet una campanya informativa en els diversos municipis de la rodalia per donar a conèixer quina era la funció de la xemeneia, la més alta del complex petroquímic, destinada a la deshidrogeneració de propà --la planta més gran del món d'aquestes característiques-- i que ha representat una inversió de 250 milions d'euros (uns 42 milions de pessetes). La Generalitat de Catalunya hi ha aportat 25 milions d'euros de subvenció a fons perdut. La previsió és que la xemeneia es posi en marxa l'estiu del 2002, però el sector hoteler ha demanat que es retardi fins al gener del 2003, per evitar, almenys, l'impacte en el sector turístic, en plena temporada durant l'estiu i la tardor. [18.07.2002]
Repsol-YPF posa en marxa la planta d'hidrocraqueig, una nova planta i la més gran de la refineria de la Pobla de Mafumet
La planta ha representat una inversió de 168 milions d'euros (uns 28.000 milions de pessetes) i es pretén que cobreixi el dèficit de gasoil que té Catalunya. Després de 18 mesos d'obres en què han treballat un miler de persones, després de transports espectaculars de turbines i peces i més de dos anys després d'anunciar-se la inversió, la refineria de Repsol-YPF a la Pobla de Mafumet ha posat en marxa la nova planta de la companyia, la d'hidrocraqueig (que rep aquest nom perquè la seva funció principal és trencar molècules pesades per formar-ne de més lleugeres). Les instal.lacions serviran per produir diferents tipus de productes combustibles i usats com a matèries primeres al polígon.
Es tracta de l'últim element productiu de la refineria i completa les instal.lacions de Repsol-YPF a la Pobla de Mafumet, que la converteix en una refineria complexa i completa. Les instal.lacions ocupen un espai de 8.000 m. A més, la inversió es completa amb una altra feta per l'empresa Carburos Metálicos en una planta annexa d'hidrogen que subministrarà l'hidrocraqueig i que ha suposat una inversió de 42 milions d'euros (7.000 milions de pessetes). També la modificació de les plantes ja existents va generar una inversió de 30 milions d'euros més, aquests per part de Repsol-YPF.
La nova planta millorarà la competitivitat de la refineria i, amb la producció pròpia, es cobrirà de sobra la demanda de gasoil. La capacitat és d'1,4 milions de tones a l'any. De fet, l'hidrocraqueig té capacitat de sobres per cobrir el dèficit que hi ha a Catalunya pel que fa referència al gasoil (per l'augment de les vendes de vehicles amb aquest carburant) i que sovint s'havia d'importar. El dèficit català està xifrat en unes 600.000 tones anuals, mentre que el dèficit de gasoil a escala estatal ascendeix fins als sis milions.
A més, segons la companyia, les instal.lacions permetran millorar la qualitat del producte resultant i optimitzar el procés de producció. Per a la refineria, les millores se centren en una reducció important de naftes i reducció de les exportacions de productes pesants. [26.07.2002]
Els ecologistes denuncian irregularitats en la concessió de la nova tèrmica de la BASF
El Gepec (Grup per a l'Estudi i la Protecció dels Ecosistemes del Camp) denuncia davant el ministeri de medi Ambient la tramitació administrativa feta per l'empresa química BASF pel que fa al projecte de la posada en marxa d'una central tèrmica de cicle combinat de 400 megavats de potència. Els ecologistes opinen que una central d'aquesta mena necessita l'aprovació del govern central, ni només de la Generalitat. Segons els ecologistes, la planta, que ja porta quatre dies funcionant, no compleix requisits mínims de distància establerta en el reglament per activitats de substàncies molestes, nocives i perilloses que hauria de ser de 2.000 metres dels nuclis de població. Per això, el Gepec ha fet també la denúncia davant els municipis de Reus i Tarragona. [21.08.2002]
LINKS RELACIONATS