Hola! Has entrat a la pàgina del consultori metaliterari de la xarxa. Em dic senyoreta Lletraferida. Sóc com una verge de la llet de la literatura catalana. Si tens vocació i ofici per sucar la ploma al tinter, em pots adreçar les teves dèries sobre tot el que et preocupa de la vida professional o literària i que no saps amb quin o quina col.lega parlar. Aquí tens la meva @rroba que és l@rroba de tots. Fes sentir la teva veu electrònica i converteix aquest consultori metaliterari en un espai metareflexiu sense preservatius.
[Màxim 1/5 línies, sisplau, seguint les recomanacions contractuals de l'Asuciassió d'Escritors i Escritores en Llengot Català i Llenga Balenciana i les recomanacions morals i ètiques del Pen(is) català]
Malsons de llit(eratura)
Senyoreta Lletraferida,
Ja fa temps que tinc malsons. Somnio que me'n vaig a dormir carregada de llibres per llegir fins que els ulls em diguin prou i de cop i volta em veig com un fantasma, dempeus damunt del llit, esqueixant llibres com si desplomés un coixí de plomes d`ànec i amb camisa de dormir, gairebé com la que portava en Quixot quan no hi tocava. ¿Què creu que he de fer? Noèlia.
Estimada Noèlia,
Tu encara ets de les que van ser educades a resar el parenostre cada dia abans de fer nones i de les que t'explicaven un conte fins que queies bressolada per les paraules del papa, la mama o un cangur amb més ganes d'enviar missatges per mòbils a altres cangurs que no pas llegir-te carrinclonades de bruixetes que volen i ratolins que parlen. Ai, Noèlia, quin mal que han fet aquestes lectures obligatòries escoltades sisplau per força ran de llit, quan el llit ha de ser, d'adolescents i grans, un cau de plaer! Que errada que va sempre l'educació! No t'estranyi que ara els teus somnis de dona madura et retratin estripant llibres com una posseïda abans d'agafar el son. És una disfunció passatgera que superaràs. Però no sense esforç i sacrifici. Pensa que ara ja no hi ha mossèn Cinto per fer exorcismes. Has de fer-t'ho tu soleta, doncs. Un bon règim de llibres. No te n'emportis cap al llit durant una bona temporada. A més, evitaràs escampar microbis pels llençols. Quan passis prop d'una biblioteca creua els dits i demana a algú si hi ha algun sex shop a prop. Quan tinguis temptacions d'aturar-te davant d'una llibreria, gira la vista cap a una terrassa on hi hagi algun boy que no sigui scout i que estimuli la teva fantasia de dona lectora de llit. No acceptis cap regal de ningú quan sàpigues que és un llibre. No admetis l'entrada de cap venedor d'enciclopèdies a casa ni l'atenguis per telèfon. I si fent anar el comandament del televisor ensopegues amb algun dels múltiples programes que fan parlant de llibres, canvia immediatament de canal i passa't a la publicitat, que no sigui de llibres. Veuràs com a poc a poc agafaràs el son més tranquil.la. Ni te'n recordaràs dels somnis que tens. I qui sap si ben aviat fins i tot t'agradarà no anar-te'n al llit sola. Teva, senyoreta Lletraferida.
El timo del premio
Senyoreta Lletraferida,
Des de fa molts anys que participo en algun dels 2.000 premis literaris que es fan en la meva llengua, que és la nostra, però no em toquen mai, en el bon sentit de la paraula, és clar. I com que deien que hi havia, almenys, un premi per llengua, la cosa em fa olor de socarrim. ¿Què m'aconsella que faci? Joel.
Estimat Joel,
La culpa del que et passa no és teva. ¿Oi que de petit vas participar en un primer concurs literari escolar, després un de la Coca-cola, més tard, en un del centre cívic del barri i més endavant en un de l'Ajuntament del teu poble? ¿I oi que potser et va tocar algun d'aquests premis? Ai, Joel, tu ets una víctima més del que ja s'anomena "el timo del premio". És com el de l'estampeta, però més especialitzat. Però així com l'enganyat amb l'estampeta, reacciona i no hi cau mai més, els enganyats, com tu, amb els premis literaris que no toquen mai, s'hi enganxen i hi reicindeixen i acaben tenint moltes dificultats per desintoxicar-se'n. Tampoc no és greu, Joel. ¿Per què no t'apuntes a una escola d'escriptura, un taller literari, un curset de cal.ligrafia xinesa o un curs de gralla i timbala? A poc a poc, aniràs deixant d'escriure. Et sentiràs millor. Et faran angúnia els paquets d'originals i fotocòpies. I acabaràs avorrint l'ordinador. Només cal constància i paciència. I no desanimar-se. Teva, senyoreta Lletraferida.
Una bona litrona de literaturòtica
Senyoreta Lletraferida,
Últimament, que llegeixo poc, confonc sovint allò que els de la meva generació anomenava "literatura eròtica" amb "litrona". Parlant clar, tot el temps que em passava llegint aventures de polles i figues, ara me'l passo amorrada a la litrona. I no hi trobo cap gust. ¿Què m'aconsella que faci? Puri.
Estimada Puri,
El que et passa és generacional. Sabut és que el suc de la litrona, a més de ser calent, fa pixar molt i llegir poc. Llegir és sa, però mamar encara ho és més. Ho entenc. ¿Qui no ha passat per un lapsus així? Però el teu cas té solució. Creu-me, fes una disciplinada restricció progressiva de mamades de litrona i retorna a algunes de les pàgines eròtiques que van modelar la teva vida sexual i literària. No reneguis dels que vas aprendre quan els i les altres ni mamaven ni llegien. Veuràs com, a poc a poc, tornaràs a trobar el gustet en la literaturòtica i aniràs avorrint el que ara tens per la litrona. Si no te'n surts, mama preferentment litrona light sense alcohol que tingui la data de termini caducada i et demanaràs a crits ni que sigui una frase del marquès de Sade per fer-te passar el mono. Teva, senyoreta Lletraferida.
A l'últim que descataloguin el descatalogaran millor
Senyoreta Lletraferida,
Em presento. Sóc un infeliç autor frustrat perquè no m'han descatalogat mai cap llibre. ¿I què he fet jo per merèixer això? Tots els meus col.legues tenen llibres descatalogats! Almenys un, tirant curt! ¿Que potser no tinc jo la mateixa relació amb l'editor que ells? ¿Que potser els meus contractes no preveuen descatalogar llibres quan m'ho mereixo? ¿Que no he venut prou llibres al llarg de la meva trajectòria literària? Vull descatalogar! Descatalogar, ja! ¿Què m'aconsella que faci? Eloi.
Estimat Eloi,
És comprensible que tinguis una lleugera gelosia d'altres autors col.legues teus que tenen el goig de veure els seus llibres descatalogats. Però no tots hem nascut per ser incompresos i has d'entendre que n'hi hagi algun, com tu, que hagi estat destinat a ser autor best seller. ¿I quin mal hi ha? ¿Que no és bonic rebre cada any, gairebé quan ja s'acaba l'estiu, el xec de les editorials amb ls picossadetes d'euros que et toquen per cada llibre? ¿No trobaries a faltar aquesta comunicació anual amb l'editor si tinguessis els llibres descatalogats? Deixa que els teus col.legues es mosseguin les ungles de ràbia quan reben la carta de descatalogació. No els donis la mínima satisfacció mostrant que això et treu de polleguera! Tingues paciència. Tot arriba. El dia menys pensat, un editor dels teus farà figa i les aigües arribaran fins a les prestatgeries més altes amb els palets que guarden els milers dels teus llibres sense vendre. Aleshores... quin goig! Rebràs una carta anunciant-te la descatalogació que tant desitges. O, encara millor, no rebràs la carta i un bon dia et trobaràs els teus llibres en un venedor de vell sense que t'hagin ni avisat. I, mentrestant, estimat Eloi, recorda que qui descatalogui l'últim, descatalogarà millor. Teva, senyoreta Lletraferida.
Contractes editorials amb preservatiu
Senyoreta Lletraferida,
Des de fa temps que tinc problemes amb la meva editora perquè és tan polida que no vol que signem el contracte de les novel.les que publico cada mes si no usem preservatiu per als dits. Com vostè pot suposar això no tan sols representa una despesa extra amb les polèmiques màquines expenedores de condons sinó que no crec que estigui previst en la Llei de Propietat Intel.lectual tenint en compte qui l'ha redactada. ¿Què m'aconsella que faci? Max.
Estimat Max,
Els problemes amb els editors no només els tens tu. El que vol la teva editora, a l'hora de firmar el contracte de les teves novel.les, només es pot entendre si la dona encara escriu amb plomí de tinter Pelikan i té por que us embruteu els dits. Però si no és així, és un altre abús dels articles en cos de lletra petita que tenen els contractes d'edició. Nega-t'hi. Però nega-t'hi amb suavitat i tacte. Amb amor i tendresa. T'hi van els drets d'autor. Pel que entenc de la teva consulta, ets un autor prolífic i potser precoç i tot. No tiris per terra una relació que carregada de tantes novel.les només pot ser romàntica. ¿Què hi fa que et gastis uns quants euros en condons si fas feliç la teva editora?. Pensa-hi. I, en últim extrem, proposa-li la signatura electrònica, la més neta fins ara, si no s'hi cola cap virus. Teva, senyoreta Lletraferida.
No tinc càrrec
Senyoreta Lletraferida,
Fa poc més de dos anys que vaig accedir a la direcció de la CCRTV com a fruit d'un consens polític. Es tractava d'un fet insòlit i que se suposava que responia a una situació transitòria: cobrir el període fins que s'aprovés una nova llei de la Corporació. Aquest període s'ha allargat més del que en un principi podia preveure's, però ha arribat al final. En els darrers temps m'ha semblat clar que estava desapareixent el consens al meu entorn, i en les últimes hores això s'ha fet evident. En aquestes circumstàncies crec que la meva obligació era presentar la dimissió, com així he fet. He dit moltes vegades que per a mi ha estat un privilegi ocupar aquest càrrec. Per molts motius, però principalment perquè les persones que treballen a les diferents empreses de la Corporació són extraordinàries. A aquestes alçades de la vida he après que l'únic important a la feina és creure que estàs complint amb la teva obligació i sentir-te estimat. Durant aquests dos anys he tingut aquesta sensació i, per tant, me'n vaig amb recança però també amb una gran satisfacció. Però, a pesar que no tinc càrrec, tinc mono. Què m'aconsella que faci. Miqui.
Estimat Miqui,
Tots els relleus com el teu són durs. Però has sortit amb el cap ben alt. No t'hi amoïnis. Pensa en els avantatges de no haver de veure la televisió ni escoltar la ràdio perquè no te'n facin alguna els traïdors de torn. Pensa en els avantatges de no haver de respondre al telèfon de línia directa amb el politicastre de torn. Fes-te un nus a la cua i torna a Internet. I en últim extrem, reposa de tant de tragí i programa't un viatget. Al Tomelloso, per exemple, o a Port Aventura, per reconciliar-te tant amb la teva infància com amb la teva adolescència. Fins i tot pots fer un volt per Madrid i, si et plau, per Estats Units, que després de l'atemptat de les Torres Bessones, es porta molt. Vola alt, Miqui, vola alt. Deixa que els altres es cablegin o es cabregin. Ja els arribarà l'hora. Teva, senyoreta Lletraferida.
Funcionari amb vocació cultural
Senyoreta Lletraferida,
Vaig aprovar la carrera de funcionari fa vint anys, gairebé tants com els governants de sempre de la Generalitat. Des d'aleshores no he fet altra cosa que anar de taula en taula, de departament en departament, buscant una finestra diferent per on admirar el cel blau del nostre, i seu, país. El cas és que tot plegat no m'omple. Dirà que vaig tard, però més val tard que mai. Tinc vocació cultural i voldria fer alguna cosa de profit, com molts amics i amigues meus també funcionaris com jo que fan tertúlies culturals a les ràdios, recitals de poemes pagats per l'amo, o viatges a l'estranger en missions patriòtiques. Què m'aconsella? Rufià.
Estimat Rufià,
El que em dius mostra una part amagada de la classe social més nombrosa d'aquest país. Entenc els teus interessos. Tu voldries ser útil a la pàtria anant a una tertúlia de la ràdio o la televisió catalanes. Per exemple, al programa Bon dia, Catalunya, de TV3, al Matí de Catalunya Ràdio d'en Bassas, o en qualsevol dels programes de Catalunya Cultura, aquest canal que ens il.lumina a tots. Però això també ho voldria jo, Rufià, i mira que sóc feliç responent els vostres emails. Conforma't amb el que tens, Rufià. ¿Què hi faràs tu en una tertúlia d'aquestes si ja hi van gairebé tots els col.legues que omplen desenes de departaments com el teu? Dedica't a endreçar papers, baixa una estoneta a la Rambla i traspassa des de Santa Mònica al Palau Marc i viceversa mitja dotzena de vegades al dia i veuràs com et passa aquest deliri de mirar per la finestra i admirar el cel blau del nostre país. I el dia que està núvol, què? No et deixis emportar per la frustració. Mira't en Colom, allà dalt, amb el seu dit. Quants anys hi porta aguantant que totes les gavines del port se li caguin al cap i no diu res? Sé que em faràs cas. Teva, senyoreta Lletraferida.
Drogoaddicta al Rovelló
Senyoreta Lletraferida,
Des de petita que llegia molt. Em vaig empassar el Rovelló sis vegades. I ara que el fan a la tele, em tanco al recambró dels mals endreços amb el TV petit per poder-lo veure i perquè els nens no em molestin amb el Shin Chan. El cas és que des que sóc una addicta al Rovelló animat ja no llegeixo (fins i tot he regalat tota la col.lecció del Harry Potter als nens d'una veïna). ¿Què puc fer? Lluci.
Estimada Lluci,
La teva passió entre maternal i enamoradissa per aquest gosset que remena la cua de fa tants anys no t'ha d'angoixar. ¿Per què et tanques al recambró per veure'l? ¿Què més bonic que compartir la teva passió amb la teva família? Intenta-ho. Espera que els nens et tornin de l'escola. Estigues per ells. Parla'ls d'aquell Rovelló que tu et vas haver d'imaginar mentre llegies i fes-los veure les virtuts del quisso ara que la tele ja no et fa imaginar res. Llegiu plegats el Rovelló en veu alta. Pinteu els llibres amb làmines en blanc. Veieu plegats altres programes de parents del Rovelló com els de la cursa Pirena o els dels gossos pastor i les ovelles que fan cada any, cada any. Veureu com millorareu les vostres relacions i no trobaràs gens a faltar tornar a llegir. Teva, senyoreta Lletraferida.