GUIES DE LECTURA
La primera foto
- Temes principals:
Món casteller, fotoperiodisme.
- Temes secundaris:
Ajuda humanitària, vida social i costums, solidaritat, psicologia, família, viatges, avions, creuers de luxe, jocs olímpics d'hivern.
- Activitats
1. Taller fotografia. Organitzar un taller de fotografia (enquadrament, aspectes temàtics, enfocament, utilització del flash, filtres, il.luminació, etc.). Vegeu instruccions per fer bones fotos a les pàgines 86 i 87 de la novel.la.
2. Reportatges. Fer minireportatges amb fotos i text. Les fotos es poden aprofitar del taller de fotografia anterior (si s'ha fet), o bé retallades de revistes. Fer una exposició pública.
3. Lexic casteller. Enregistrar crits i diàlegs a peu de castell entre el cap de colla i els castellers. Si no hi ha possibilitats de fer-ho, inventar una conversa utilitzant vocabulari casteller. Després d'escrita, fer un enregistrament per grups imitant les diferents veus.
4. Peus de foto. El fotoperiodista de la novel.la ha fet molts reportatges fotogràfics. Redactar per grups peus de mjitja dotzena de fotos que es podrien haver fet de cada reportatge de la novel.la. Mirar exemples de redacció dels peus de foto a diaris i revistes.
5. Altres propostes sobre aquesta novel.la (SEDEC).
Edat de lectura
- L'aventura castellera del jove protagonista d'aquest relat i l'ambientació en un espai de temps que té el pare fotoperiodista en una missió de reportatge a la guerra dels Balcans, de ben segur que engrescarà la lectura dels nois i les noies a partir dels 10 anys.
Argument
- La història se situa a la ciutat d'Orlanda el dia que s'hi celebra la principal diada castellera. En Robert, un nen de nou anys, és l'anxaneta de la colla castellera. A través de les seves accions, coneixem l'emoció d'aconseguir carregar un castell de quatre de vuit. Però no serà només aquesta l'única emoció de la novel.la.
- Alhora que l'anxaneta va pujant els pisos i anem seguint l'evolució dels seus companys, revivim els dies anteriors i el drama familiar pel qual està passant el noi. El pare d'en Robert és fotoperiodista i aquesta vegada ja fa més de dinou dies que la família no en sap res. Ha anat a fer un reportatge fotogràfic amb un comboi d'ajuda humanitària a Sarajevo. El noi, a més a més, té un objectiu ocult: vol fer una instantània en el moment de coronar el castell.
- Així, doncs, en la trama se superposen diversos fils argumentals: el retorn del pare, aconseguir carregar el quatre de vuit amb el protagonista d'anxaneta i obtenir la foto.
Tema
- El món casteller i el fotoperiodisme són els eixos temàtics a partir dels quals s'estructura el fil argumental. Al seu voltant, es tracten altres temes secundaris com l'ajuda humanitària, la vida social i els costums dels pobles, la solidaritat, les relacions familiars, els viatges o els jocs olímpics d'hivern. Com a rerafons i fil conductor, l'enyorat record del pare. Tot plegat configura un clar missatge sobre l'absurditat de les guerres i la defensa dels valors d'unió de la família i de tots els pobles, simbolitzats a través d'aquest castell que es va construint a mesura que avança la novel.la.
- L'obra està dedicada al fotògraf vallenc Francesc Català Roca, segons explica el mateix autor: "m'ha agradat dedicar-li perquè és un fotògraf que va aprendre amb el seu pare, i també perquè jo mateix he conegut moltes coses del país a través de les seves imatges." (Nou Diari, Reus, 2 de novembre de 1994).
Estructura i personatges
- L'autor aposta en aquesta obra per una forma de narrar que implica una certa complexitat i un cert risc alhora, però aconsegueix intrigar sense que se'n vegi afectada la claredat expositiva. Cada un dels capítols respon a un dels moments en què es van formant els pisos, i cada una de les enfilades permet l'anxaneta rememorar l'enyor del seu pare.
- Així, l'acció de la novel.la passa en el temps fictici que dura un castell, temps en què el nen explica tot el que pensa en relació amb l'absència del pare, així com la por que té que no torni.
- A partir d'aquesta estructura i a través del record del protagonista anem coneixent la seva família (la mare, el pare i la germana petita) i alguns dels seus companys castellers. Així mateix, les opinions del nen farceixen la seva pròpia imatge:
- "Quan aquell matí el quatre de vuit començava a muntar el pis dels quints, vaig pensar en el dia que em van fer anxaneta.
- Quina casualitat! va dir el pare aquell vespre. Jo he de fer un reportatge volant pels aires i tu entres d'anxaneta per volar ben amunt, també.
- Com que deia que amb la seva feina s'hi guanyava la vida, el pare es va apuntar a un dels cursos organitzats per una companyia de vol en combinació amb empreses com l'agència de notícies del pare, perquè els qui hi assistissin perdessin la por a l'avió. " (p. 72)
- La primera foto forma part d'una trilogia iniciada amb La medalla i continuada amb La filla del ral.li. Es tracta de tres novel.les amb protagonistes diferents que comparteixen el fet d'ésser personatges ben actuals. Tots tres tenen edats diferents, però tenen en comú que expliquen un moment del seu procés vital. En el cas del Robert de La primera foto (el protagonista més jove) seria la mirada càndida cap al món adult que l'envolta i que no sempre pot acabar d'entendre:
- "El pare va explicar, dos dies abans de marxar, que només a la ciutat de Sarajevo, tots els que encara hi havien quedat supervivents i no havien mort o fugit de la guerra, necessitaven per cada tres dies, més de trenta mil quilos de llet en pols, tres mil cinc-cents quilos de cacau en pols, mil cinc-cents quilos de farina i dos-cents cinquanta quilos de llet condensada. ...
- Com que havíem baixat a la plaça a dir-li adéu, la Dèlia només preguntava per què el pare anava en camió i nosaltres no.
- Li vaig dir que el pare anava a Sarajevo i que nosaltres no, que teníem feina a Orlanda.
- Però com que les pitxolines de cinc anys no tenen ni la més mínima idea del que és Sarajevo, em va començar a marranejar dient que no, que no, i que no, i que ella volia anar amb el pare, al camió." (p. 98)
Suggeriments didàctics
1. Les novel.les d'Andreu Sotorra són idònies per a dinamitzar l'ús de la biblioteca d'aula. Cada alumne tria la lectura que més li agrada. Després de llegir, els alumnes intercanvien oralment les seves opinions sobre el que han llegit i es recomanen entre ells noves lectures. Als autors els agrada saber què opinen els lectors dels llibres que han llegit. Es podrien recollir per escrit les crítiques del grup i enviar-les per correu a l'autor. Si aquest ve al centre, també es pot organitzar un simulacre de roda de premsa.
2. Abans de la lectura de la novel.la, el títol del llibre i les il.lustracions poden ser un bon recurs per a treballar les hipòtesis lectores: què pot passar perquè un castell i una foto vagin plegats en una mateixa història?
3. La complexitat narrativa de la història necessita d'un treball sistemàtic durant la lectura. Després de llegir-ne un parell de capítols, es convenient destriar quines accions pertanyen al present narratiu i quines fan referència a fets del passat. A partir dels 12 anys també es poden treballar els recursos estilístics utilitzats per l'autor per tal de fer aquests salts en el temps.
4. El lèxic casteller té un pes important per a la comprensió de l'obra. Per grups de quatre, se'n pot organitzar una relectura cercant les expressions relacionades amb el món casteller (components de la colla, vestuari, accions, crits entre el cap de colla i els castellers...). Cada grup buscarà informació sobre el vocabulari casteller i en farà una exposició a la resta de la classe.
5. La relectura d'alguns dels diàlegs entre els castellers de la novel.la i l'observació de l'ambient de la colla que se'ns descriu pot motivar a escriure i escenificar petites anècdotes al voltant del món casteller.
6. Fer fotos és una activitat prou engrescadora per si mateixa però, després de llegir les aventures d'en Robert amb la seva Nikon, de ben segur que els nois i les noies tindran ganes d'explicar oralment als seus companys les seves pròpies experiències fotogràfiques.
7. Organitzar un taller de fotografia en el centre ajudarà a millorar la qualitat de les fotografies de l'alumnat i l'experiència pot resultar prou engrescadora per exposar-ne posteriorment els resultats. Es poden treballar aspectes temàtics i altres de tècnics com l'enquadrament, l'enfocament, la utilització del flash, els filtres, la il.luminació... (Vegeu les instruccions per a fer bones fotos a les pàgines 86 i 87 de la novel.la).
8. Fer minireportatges amb fotos i text és una bona manera d'aplicar els coneixements apresos en el taller de fotografia. També es poden utilitzar fotografies retallades de revistes. Amb tot aquest material, el fet de muntar una exposició oberta a tot el centre pot ser una manera ben divertida de donar a conèixer la feina feta a la resta de companys i companyes.
9. La guerra de Sarajevo és el rerefons constant de la novel.la. Després de la lectura, és convenient situar el conflicte bèl.lic geogràficament i buscar informació a la premsa i a les biblioteques sobre les causes que el varen provocar i quina és la situació actual del país (econòmica, social i política). Les taules rodones són una bona manera d'exposar de manera ordenada les opinions de cada un sobre un tema concret. En aquest cas, es podria parlar sobre el perquè de les guerres al tombant del segle XXI.
- Documentació: Servei Ensenyament del Català (SEDEC, 1998). Autors: Montserrat Cerdà, Francesc Gil, Marta Puig i M. Josep Simó. Coordinació:Maria Areny.
Tornar a Catàleg Llibre
Tornar a Índex Guies de Lectura