ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

A LLOGUER O NOLI

Abans de posar-me a viure al barri on ara visc, havia estat en un parell de llocs molt més cèntrics que no pas aquest, m'havia rellogat més de quatre vegades i més de quatre me n'havia sortit perquè acabava tip d'aquells amb qui em tocava de cohabitar i, per dir-ho tot, encara em vaig enrolar, amb totes les ganes de no tornar, en un creuer arreu del Mediterrani oriental on havia recorregut d'anada i tornada els ports de Venècia, Katàkolon, Mykonos, Istanbul, Rodes, Haifa, Heracleion, Corfú, Dubrovnik i, una altra vegada, Venècia. Però, malgrat tot, vaig tornar i el record de la meva estada al vaixell de luxe grec en el qual em vaig embarcar encara no m'ha fugit del tot del cap.

El pis, més aviat hauria de dir l'habitació, que m'havia cedit la senyora Ròcket donava a la part del darrere de l'edifici que guaitava a una plaça estreta, sense voreres ni cap detall urbanístic que la fes agradable i més aviat semblant a una mena de colador de magatzem que feia servir el veïnatge de l'edifici de set pisos que aguantava el recorregut feixuc d'un ascensor greixós i sorollós que circulava a tocar del meu sostre i s'aturava just damunt mateix perquè, no ho he dit, jo ocupava un reduït estatge inferior a l'altura del carrer, la part que antigament devia haver servit de celler o de recambró de mals endreços.

Negror de pedres, parets salinades i baranes de ferro en alguns dels petits balcons, a part d'algunes finestres amb atrotinades persianes de canya que insinuaven un verd fosc, completaven el decorat que jo reüllava des d'una calaraboia enreixada la qual, a tocar de la vorera, permetia que gaudís de la feble llum que, poques hores al dia, s'escolava barrots endins. La placeta, més aviat bruta i ennegrida també per la proximitat del barri amb el port de mar, contrastava amb l'estesa de filferros per estendre-hi la bugada que rajolinava com una gotera fent conservar una flaire, barreja de pòlvors de rentar i de lleixiu, que mantenia el poc aire de netedat que lluitava aferrissadament amb les evacuacions dels darreres de l'edifici, tant de les cuines com dels vàters que hi havia darrere d'un decorat de vidres glaçats i foscos, més per la brutícia engreixada que no pas per naturalesa.

[A lloguer o noli]

Hem tancat amb pany i clau totes les portes i finestres. Ens havien cridat a tots a mitjanit i ens havien dit que sortíssim de seguida, anéssim on anéssim. Que l'hora ja era arribada. La veritat és que s'endevinava la gebrada i tothom s'ha espavilat com ha pogut. Més de la meitat, però, s'han quedat en pilotes i han hagut d'aguantar la dura sensació del fred òrgans endins. ¿L'art no pot superar mai l'artista o l'artista no pot superar mai el seu propi art? Ha quedat prohibit de seguida creuar les cuixes i adoptar posicions que podrien conduir al confusionisme. Han seleccionat els que portaven barret i els han permès que es freguessin els palmells amb els pèls de les cames sense que els rodolés cap barret a terra. A qui li queia, li tocava tornar a la posició inicial i romandre dempeus. Els privilegis han estat, doncs, posats a règim. Els barrets han anat tombant-se i aviat una bona part del camp feia l'efecte d'un hospital a l'hora de treure els orinals als passadissos. Tots els del barret havien coincidit a portar-lo de l'estil Charlot: fort, que en diuen els catalans; melon, que en diuen els francesos. Finalment s'ha aixecat un ventet tallant i finet que s'ha endut tots els bombins a poc a poc mentre rodolaven per entre els turmells de tots nosaltres. La lleugera sensació de cosa digna d'escalfor fregant-nos els peus ens ha fet esborronar a tots. Han estat prohibides les carns estil pell de gallina i ha calgut fer esforços suprems per mantenir-se serens i sense sensacions externes. Alguns dels que no ho han aconseguit han estat ruixats d'immediat amb esperit de vi i aigua oxigenada. La barreja dels dos líquids ha deixat aviat un tuf de contaminació que ha trencat el mutisme de la fredor. Uns quants de més desesperats han aprofitat la ruixada de l'esperit de vi i, amb branquillons d'alzina que devien haver portat d'amagat entre els dits dels peus, s'han calat foc tot aprofitant la cendra roent d'alguns havans que consumien els manaires mentre revisaven que ningú no incomplís les normes dictades. Només s'han sentit alguns crits i fins i tot algun xiscle. Un joc d'ombres s'allargassava pel terrer a causa de les torxes que, humanament enceses, només podien servir per veure'ns les cares morades i les puntes dels nassos gebrades.

[(...) Reptant com les sargantanes i aferrats a la paret (...)]

Hi ha coses que són molt llargues d'explicar. I aquesta n'és una.

En realitat jo vaig néixer en un país on els seus habitants no es distingien els uns dels altres per les característiques del seu òrgan sexual. Fa riure, sí!, però jo hi vaig néixer i la prova més ferma que puc aportar és la del meu nom de fonts.

Adoneu-vos que em dic Jacinthe, nom que traduït a la vostra llengua deuria donar aproximadament Jacint o Cintet i —prova irrefutable!— donaria també Jacinta o Cinteta.

És tot molt clar. Allí, fora de tota mena de particularismes i com que no ens distingim per res del món, portem lògicament noms que tant serveixen per a uns com per a unes.

Però, alerta! No cal alarmar-se ni fer conjectures abans d'hora. Al meu país, el sistema de reproducció és tan normal com ho pot ser al vostre. És a dir, que les éssers hi neixen de la unió que han fet els uns amb els altres. Passo per alt tots els sistemes i avenços científics que podríem situar a l'alçada dels vostres i potser, amb tota la modèstia, fins i tot els superen.

No sé si ja haureu començat a entreveure l'entrellat. Al meu país, en definitiva, no existim ni uns ni unes perquè així ho van decidir molts anys enrere una colla de pensadors i savis que menaven una de les generacions més antigues de les quals es té memòria.

Però, de fet, tot això s'allunya del que us he de dir perquè la meva autèntica història, la que conté l'argument més enriquidor de tot el que em disposo a confessar, és la història del meu nom.

[Cendres de closca de cargol (o el veritable origen de Jacinthe Plumbaginals)]

[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí

[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí

[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí

[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]