ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

GRIOT I ALDA

La nena que examinava al setembre era una substituta de la Tati Ratlles i no devia ni haver aprovat el curs de pràctiques de la seva especialitat.

L'Arnau se la va flipar des del primer moment.

—Aveiam... ¿Has llegit força aquest estiu?

Ell li va fer que sí amb el cap.

—Explica'm alguna lectura de les que més t'hagin impressionat.

Que bona que estava, la nena! L'Arnau es va inventar una sinopsi de novel·la plena de passions i a poc a poc va anar endevinant que la substituta se li fonia com el glaç davant seu.

—¿I què més?

Li agradava, veus! En volia més!

—¿Em pots dir l'autor?

El va tallar de mig a mig. ¿L'autor? Esclar, els llibres tenen autor! Es va empescar un nom estranger. Amb regust de nord-americà, d'acord amb l'argument que li havia encolomat. La nena el va anotar en un full ple de gargots que havia anat fent mentre l'escoltava. Un full que, pel seu aspecte, no havia de fer servir per a res, però que a ell potser li salvaria el setembre. I qui sap si no el faria acabar al llit d'amor.

—Em sembla que és de Kentucky... —va aventurar encara l'Arnau.

Ella va engolir la presumpta ignorància de mestretites substituta i va deixar anar un «em sembla que sí» tímid. ¿Em sembla que sí, eh? Si se l'havia acabat d'inventar! I, en tot cas, devia sonar-li d'alguna coberta d'un disc més vell que l'anar a peu. Però si les tites com aquesta no saben ni que un cedé és rodó! Ja es veia el diploma pitet endins.

—¿Et diuen Griot, oi, a tu?

De conya, xatxi! D'on ho havia tret? La tia s'interessava per ell i sabia que li deien Griot per allò de fer quatre versos mal rimats i de posar-hi cordes amb la guitarra com si fos l'hereu d'un griot de debò escampant arreu la tradició d'Àfrica.

[...]

Sort de la literatura mal païda que el va portar com un príncep blau a la taula de la mestretites de setembre.

Sort de tot, perquè així va aprendre a estimar l'Alda. Per què no li havien dit abans que estimar era això? Amb disset d'estrenats i perdut com un boig per l'Alda!

Quina diferència que hi havia entre estimar l'Alda als quinze anys fets o tirar-se qualsevol tia mestretites en un repe de setembre!

Però l'amor que neis és un desgranament d'argolles encadenades: li calia flipar la geisha mestretites perquè li calia el Graduat, que era com una mena de certificat per estimar l'Alda. Un embolic! Poc s'ho imaginava la mestra sese títol del setembre, que el va fer un home.

Per això el guardava, el diploma del Graduat. Per res més que això. Com l'escopeta.