El faune del descampat Un ventre com una arpa per a les mans piloses del meu instint de faune. Josep Palau i Fabre D'esquena a mi, d'esquena a vosaltres, un faune. Immòbil, dret dins de l'herbassar del descampat de davant de casa, gairebé cobert de cards, gossets, iris rebregats a mig obrir, escardots, dents de lleó, campànules, milfulles i ortigues amb flors que esclaten, que s'arrapen a terra, lluiten, se superposen, es parasiten. En aquest bosc herbós, el faune d'esquena a mi, d'esquena a vosaltres fa una enumeració de desitjos insatisfets. Qualsevol cosa seria un regal que, segurament, no acceptaríem. Dret d'admissió [Premi Goleta i Bergantí del Masnou, 2002] Primera part (fragment) La casa ha estat tancada des que l'àvia va morir a l'agost. Hi he arribat amb neu, amb les cadenes posades a corre-cuita aturat en un entrant de la carretera comarcal deserta. Tan bon punt he tancat el portal, he engegat els radiadors elèctrics de tota la casa i m'he disposat, sense treure'm l'anorac, a fer una pira amb llenya seca del cobert per encendre el foc a terra. I, allí, entre diaris vells, he trobat la bíblia que em va regalar el mestre. Ara, el llibre, arrencades les cobertes, era un manyoc de papers arrugats, amb el llom mostrant, impúdic, el fils de les lligadures. Aquesta bíblia destrossada era tot el que en quedava de visible d'aquell temps que vaig ser adepte d'una secta. Un arreplec de fulls primíssims que he allisat amb la mà, amb fragments subratllats i comentaris als marges escrits amb llapis, que encara ara feien un solc a la plana de darrere. L'he entrada a casa dins de la senalla de troncs, amb la intenció de repassar-la amb calma. Aquesta bíblia era l'únic que em feia reconèixer com a guia davant dels dos nous reclutes. Me la va retornar a l'hospital el pagès de la finca, quan em va venir a veure, després de l'accident. I no l'havia tornada a veure. El foc a terra s'ha quedat amb la pira a punt i la pastilla de gasolina esperant el misto, que ha tardat a arribar perquè el llibre, que es resistia a quedar tancat, a causa de les pàgines cargolades, m'ha obligat a rellegir amb una certa incomoditat passatges, que pel que sembla ja havia llegit i subratllat, però que no recordava en absolut. M'ha revingut l'olor de tants dies i tantes nits amb els companys de la cèl.lula i un principi de mareig que m'ha fet seure a terra, com un ninot. No sé quant temps he estat així --potser un parell d'hores--. Quan m'he deixondit, la casa ja era més que caldejada. He anat apagant els radiadors i només he deixat els de la sala d'estar. He tret les dues caixes de menjar del portaequipatges i mentre ho recol.locava tot al rebost, pensava en els quinze dies per a mi sol. He menjat quatre coses, a la cuina mateix, a peu dret. Després he atapeït els fulls de la bíblia sota la muntanya de tronquets i hi he clavat el misto encès. La pastilla de gasolina ha fet una flama densa i duradora i tot el que quedava del llibre ha volat en minuscules partícules fumades. Tot seguit he connectat amb desfici l'ordinador portàtil. De sobte, com en una il.luminació, havia comprès què és el que hi havia vingut a fer a la casa de l'àvia. Amb una paraula darrere l'altra bastim el nostre particular temple, que ens pot justificar i ens representa .