Notes al peu També avui he escrit el teu nom en diagonal a la sorra, perquè sé que el llegiràs a l'horabaixa descalç sobre aquesta mateixa roca on em troba el sol cada matí. A més, t'hi he deixat uns mocasins farcits de notes que he tallat a tires. En cadascuna hi he estampat els llavis pintats escarlata. Per torna, m'emporto el temps engabiat dins dos embuts de vidre. Tant si vols com si no. Text: © Lena Paüls, 2011 Il·lustració: © Cori Torroja, 2011 Cori Torroja Marsal (Reus, 1957) ha interpretat en imatges aquesta prosa poètica inèdita, que s'ha publicat al blog Pont d'Enseula, el dia de Sant Jordi 2011. L'artista reusenca combina pintura, gravat i docència. Porta a terme una ingent tasca expositiva, alhora que realitza projectes amb un col·lectiu de la Universitat de Barcelona. Diu que es va enamorar de Notes al peu pel desafiament que li representava l'obertura de conceptes. Va fer un esbós dibuixat a mà alçada que desprès va acolorir amb un programa informàtic. Va barrejar allò tradicional amb allò tecnològic per aconseguir una imatge més actualitzada i que transmetés més força i intensitat a les línies. Per reflectir la qüestió del temps, va situar la protagonista en primer terme (el present), amb la mirada cap a la platja (el futur), "on les línies serpentejants marquen els altibaixos de la vida, i sobre l’arena, el nom de l'ésser estimat escrit en vermell, el color de la passió i del desig." Remeno paraules Si la boira s'adorm lenta, lentíssima, a la carena, remeno una almosta de paraules encara no. Si el rampellut mestral la desperta, passo inventari: fuada, coca amb recapte, pàmpol. Biaix, magrana, cotó. Giragonsa, baladre, esca. A borbolls, massa. La veu va matar Charlot. Text: © Lena Paüls, 2010 Il·lustració: © Marta Anguera, 2010 La il·lustració d'aquesta prosa poètica és de Marta Anguera Curto. La Marta va néixer a Andorra, el 1982, va cursar els estudis a Reus, ciutat on actualment viu. Ha treballat en disseny i maquetació, disseny gràfic i retolació en diferents empreses a Cambrils, a Constantí i a Reus. Enguany ha estat la guanyadora del concurs de cartells del Carnaval de Reus. Remeno paraules és el primer text literari que il·lustra. Va definir la idea prèvia de la il·lustració en un esbós a mà alçada i després la va crear a l'ordinador, treballada amb el programa Photoshop. Va tractar la fotografia de les seves mans amb filtres i també les "bombolles" en diferents capes, tractades amb tècnices diverses. Les lletres pertanyen a un banc tipogràfic de la il·lustradora. Dret d'admissió [Premi Goleta i Bergantí del Masnou, 2002] Primera part (fragment) La casa ha estat tancada des que l'àvia va morir a l'agost. Hi he arribat amb neu, amb les cadenes posades a corre-cuita aturat en un entrant de la carretera comarcal deserta. Tan bon punt he tancat el portal, he engegat els radiadors elèctrics de tota la casa i m'he disposat, sense treure'm l'anorac, a fer una pira amb llenya seca del cobert per encendre el foc a terra. I, allí, entre diaris vells, he trobat la bíblia que em va regalar el mestre. Ara, el llibre, arrencades les cobertes, era un manyoc de papers arrugats, amb el llom mostrant, impúdic, el fils de les lligadures. Aquesta bíblia destrossada era tot el que en quedava de visible d'aquell temps que vaig ser adepte d'una secta. Un arreplec de fulls primíssims que he allisat amb la mà, amb fragments subratllats i comentaris als marges escrits amb llapis, que encara ara feien un solc a la plana de darrere. L'he entrada a casa dins de la senalla de troncs, amb la intenció de repassar-la amb calma. Aquesta bíblia era l'únic que em feia reconèixer com a guia davant dels dos nous reclutes. Me la va retornar a l'hospital el pagès de la finca, quan em va venir a veure, després de l'accident. I no l'havia tornada a veure. El foc a terra s'ha quedat amb la pira a punt i la pastilla de gasolina esperant el misto, que ha tardat a arribar perquè el llibre, que es resistia a quedar tancat, a causa de les pàgines cargolades, m'ha obligat a rellegir amb una certa incomoditat passatges, que pel que sembla ja havia llegit i subratllat, però que no recordava en absolut. M'ha revingut l'olor de tants dies i tantes nits amb els companys de la cèl.lula i un principi de mareig que m'ha fet seure a terra, com un ninot. No sé quant temps he estat així --potser un parell d'hores--. Quan m'he deixondit, la casa ja era més que caldejada. He anat apagant els radiadors i només he deixat els de la sala d'estar. He tret les dues caixes de menjar del portaequipatges i mentre ho recol.locava tot al rebost, pensava en els quinze dies per a mi sol. He menjat quatre coses, a la cuina mateix, a peu dret. Després he atapeït els fulls de la bíblia sota la muntanya de tronquets i hi he clavat el misto encès. La pastilla de gasolina ha fet una flama densa i duradora i tot el que quedava del llibre ha volat en minuscules partícules fumades. Tot seguit he connectat amb desfici l'ordinador portàtil. De sobte, com en una il.luminació, havia comprès què és el que hi havia vingut a fer a la casa de l'àvia. Amb una paraula darrere l'altra bastim el nostre particular temple, que ens pot justificar i ens representa . [Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí