Nom
Nom
Draga escates

La draga sense escates
Premi Mercè Llimona 2008
Premi The White Ravens 2009 (Internationale Jugendbibliothek de Munic)
Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 2008. 2a ed. Col·lecció «Petits Insòlits», 2011.
Il·lustracions d'Àgata Gil.

Sinopsi

Una draga arriba a un poble on hi ha un estany i exigeix que la curin: no té escates. Treu foc pels queixals i amenaça de menjar criatures.
La gent del poble li fa menjar espàrrecs a tota hora. Al poble, ningú no és calb, mengen tots espàrrecs i els creix gespa al cap. No saben que les aigües de l'estany són màgiques.
Un dia que fan anar la draga a rentar-se a l'estany, en surt amb unes escates grans com a plats. Està molt agraïda. Es compromet que cap drac posi foc als boscos.
Fa una roda de premsa per explicar el seu cas i per donar les gràcies públicament. És el dia de Sant Jordi. A partir d'aquell dia arriben al poble escriptors, il.lustradors, editors, llibreters, lectors... (tots homes i calbs) Fan recitals, presentacions. Tothom llegeix. La gent del poble també llegeix sense parar: no fan ni migdiada!

Draga escates


Als dos mesos de seguir una dieta a base d'espàrrecs, li van sortir al llom unes escates menudes com si fos una sardina. Eren unes escates tan petites que feien llàstima situades sobre un animalot tan gros.
-És cert, les escates no són gran cosa, però són el senyal que anem pel bon camí.

Draga escates


La notícia es va escampar per mig món perquè, al cap d'un parell de setmanes, se celebrava la Diada de Sant Jordi i la draga va convocar una roda de premsa per explicar el seu cas i donar-nos les gràcies públicament.
Així és que el misteriós assumpte de les seves escates, explicat amb pèls i senyals, va sortir a tota la premsa escrita, a les cadenes de televisió i a la pàgina web del Club Dragolí de Lectura, del qual la draga era lectora d'honor.

* * *

Ressò, crítiques i recensions

Vídeo del programa de voluntariat educatiu per a la lectura
Guia de contes per la Igualtat
Teresa Palacín
The White Ravens (Internationale Jugendbibliothek de Munic)
Maria Dolors Vallverdú
Gemma Mulet
Rosa Massanés
Xavier Fontich




Programa de voluntariat educatiu per a la lectura


Programa de l'Ajuntament de Barcelona, 2015, destinat a infants de 7-9 anys, per ajudar-los a entendre millor els llibres i a gaudir-los. Hi col·laboren diferents biblioteques de la ciutat. Vídeo amb una lectora que llegeix La draga sense escates

* * *

Guia de contes per la Igualtat
Biblioteca Central de Reus, Polítiques Socials i Transversals de l'Ajuntament de Reus i l'Institut Català de la Dona, Generalitat de Catalunya, 2011

Aquest conte és una bona proposta per explicar en dates que busquem contes de donzelles, cavallers i dracs; perquè a les dragues també els passen coses per explicar.

* * *

The White Ravens (Internationale Jugendbibliothek de Munic) 2010
Saint George being the patron saint of Catalonia, dragons naturally play an important role in its tradition, culture and also literature. This book is, for once, not about a blood-thirsty fantastical creature but rather a quite civil representative of the species. While the lady dragon plaguing a town seems a bit threatening at first, she in reality only seeks people’s help, as she is missing the identifying mark of all dragons: armour-like scales. This picture book reveals how, after a few less than successful attempts, the green lady is made happy thanks to the magical powers of the water in the village pond. The cheerful, somewhat hyper illustrations suit the lively character of the story very well. (4+)

* * *

Teresa Palacín
AMPA de l'Escola Sant Josep Oriol, de Barcelona.
Butlletí núm. 34, des. 2009

Una draga sense escates arriba a un poble on demana que la curin. Al final del conte les escates li sortiran gràcies als banys d’una aigua miraculosa que també fa sortir cabells als homes calbs. Les aventures van sorgint i mantenen l’ànim encuriosit del lector. El missatge és una profunda reflexió per aprendre a conviure dins una societat més lliure amb respecte i tolerància."

* * *

Un aire cordial i festiu
Maria Dolors Vallverdú
Escriptora i professora de català

Tinc a les mans La draga sense escates, un conte de Lena Paüls, escrit amb la pulcritud que caracteritza la ploma de l’autora. És una d’aquelles lectures que se t’emporten i et captiven pel sentit profund, per la crida d’un animaló, per la crida d’un petit ésser d’origen salvatge, però dotat de sentiments i d’una tendresa que amanseix l’instint primari i que es contraposa a la deshumanitzada realitat dels nostres dies que fa que l’home s’allunyi i ignori, cada vegada més, la seva condició intel·lectual i altres valors en recessió.

La tristesa de la draga que no té escates, però que al final li surten gràcies als banys d’una aigua miraculosa que també fa sortir el cabell als homes calbs, s’esvaeix i dóna pas a una emotiva alegria, a l’aire cordial i festiu que corre per places i carrers d’un poble que podria ser qualsevol. Les aventures es repeteixen i et mantenen l’ànim encuriosit i expectant.

El missatge del conte, bellament il·lustrat, és una profunda reflexió perquè els nens i els no tan nens sàpiguem conviure dins una societat més lliure, amb respecte i tolerància.



* * *

Un diàleg amb força i vivacitat
Gemma Mulet
Crítica revista Faristol, núm. 64 (juny 2009)

Una draga desproveïda d’escates arriba a una vila on espera que li resolguin el problema. El remei consisteix en la menja d’uns espàrrecs màgics i en els banys a l’estany del poble. L’element màgic apareix, doncs, de bon principi, i també ho fan les referències a l’hàbit de la lectura. La gent del lloc no llegeix, i la presència d’aquest animal fantàstic serà el revulsiu que despertarà en els vilatans la passió per la lectura i la cultura en general. De fet, la draga ja remet a la tradició de Sant Jordi —això sí, revisada— i la festa del llibre, amb creadors, llibreters i editors atrets per l’experiència viscuda pel mític animal, que acaba despuntant al cap d’unes pàgines. Així, la incentivació lectora, la tasca dels clubs de lectura, el plaer de llegir en veu alta… acaben sent l’estimable motor de la història. Una certa fractura en el discurs narratiu queda superada pel diàleg entre les il·lustracions —riques en detalls i que encomanen optimisme— i el text; diàleg que esdevé un dels veritables atractius del llibre, ja que li atorga força i vivacitat.

* * *

Un conte fantàstic amb ironia de fons
Rosa Massanés
Llicenciada en Filologia catalana i professora de Secundària

La draga sense escates és un conte imaginatiu que combina molt bé la tradició amb la modernitat. Quins elements tradicionals hi trobem en el conte? Doncs bé, per començar un drac de Sant Jordi, però per què és modern aquest drac? Doncs, mireu: perquè és una draga. I quina draga!!! No és una draga ferotge i que fa molta por i que tingui atemorit tot el poble, sinó una draga que tot i que amenaça de menjar-se els nens i nenes sinó li surten escates al seu cos, tots li agafen molta estimació ja que és una draga amb una gran paciència per aconseguir el que vol.

Quins altres elements tradicionals hi trobem? Doncs la màgia. Què seria un conte infantil sense màgia? Aquí tenim espàrrecs màgics i un estany amb aigua màgica gràcies a la qual, a la draga, li surten escates i és molt feliç.

I tot el que se'ns explica en el conte per a què o qui serveix? Per a la draga que aconsegueix el que vol o per al poble que en un principi era un poble avorrit on no s'hi llegia, ni s'hi feien recitals de poesia, ni res de res i on al final no poden ni fer la migdiada de tanta activitat cultural que hi ha?

La modernitat és present en el llenguatge i en el personatge principal que al final té fins i tot una pàgina web del Club Dragolí de Lectura...

I també hi trobem en aquest conte ironia ja que tenim uns senyors llibreters i editors (tots senyors i calbs!!!)

Un conte fantàstic, una nova versió de la diada de Sant Jordi, un conte per als nens i nenes i un conte on queda reflectida la cultura catalana.

* * *

Uns textos que creen enjòlit
Xavier Fontich
Professor de Secundària i de Didàctica de la Llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona

El format general (tapes dures, grandària, color de les cobertes, paper...) està molt bé; les il·lustracions són magnífiques; els textos que van desgranant la història creen enjòlit i et van familiaritzant amb la draga, que no és gens dolenta sinó coqueta i bona; la resolució final, que lliga amb el problema "no-lector" del principi és un bon cop d'efecte.

* * *

Entrevistes:

CLIJ Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil


* * *

Biografia
----------
Publicacions
---------
Premis
---------
Creacio literaria
---------
Publicitat
---------
Pedagogia
---------
Comentaris
---------
Citacions
---------
Informacions
---------
Other Languages
---------
Portada
---------
Email