Bé, amb l'ensurt de l'atracament, la recerca del cargolí  perdut se'ns havia quedat una mica penjada.
        Perdoneu! En aquell moment, en Bertrandi de Castelleto acabava de sentir que la panxa li feia dos roncs de gana. D'aquells tan comprometedors  com quan, per exemple, t'estàs en una biblioteca, en silenci,  llegint, i es disparen els budells: Gloooncx!  Gluuucx!
        ¿Tant havia trescat? Bé, ell no ho sabia perquè quan se surt a buscar cargols es perd l'esma del temps. Però nosaltres que li hem seguit el rastre sí que sabem que havia fet la Xeca i la Teca. ¿Dos quilòmetres potser? Ui, llargs!
        I va anar a la zona de les cantines. Totes les cadires  estaven de potes enlaire per la pluja que havia caigut.
        Va guaitar al  Saloon . Se sentia una flaire de menjar  barrejat que li va remoure una altra vegada els budells: amanida d'anxoves,  guacamole con nachos,  broqueta prohibida, burritos, enchiladas, hamburgueses, pizzes, còctel de coco,  antojitos, papaies, ous durs, iogurts, peixet fregit...
        --Ei, pillastre! ¿Què xafardeges aquí?
        ¿Qui podia ser? "¿La  madame  del  Saloon? ¿El vaquer del   rodeo? ¿La Dolly de la diligència? ¿El capatàs de l'estable de  cavalls? ¿El pinxo del Far West?", potser direu vosaltres.
        Doncs, no, senyor! Era el cuiner en cap, el xef dels xefs  de tota la Xeca i tota la Teca! Amb la panxa com un tabal, el  davantal rostit, i el casquet blanc com una fumera nevada!
        ¿Podia ser que, en aquell bungalow ple de tones de  menjar, en Bertrandi de Castelleto hi trobés el cargolí perdut del pobre dragó  de ferro?
        És clar que podia ser, però no. El xef de cuina li va dir  que aquell dia no havia posat a la carta cap plat de cargols. Ni  amb romesco, ni amb salsa verda, ni ofegats.
        --¿I no ho podria mirar si hi és? --va insistir ell.
        --Mira, xiquet --va dir el xef posant-se bé el casquet--,  aquí gastem 800.000 gots de paper cada temporada, més de 45.000  coberts i 25.000 plats de plàstic, 3.000 litres de begudes, 7.000 quilos de gelats, 45.000 kg de carn, 15.000 kg de peix, 2.500 ous, 600 litres d'oli, 350 kg de sucre, 500 kg d'arròs, 350 kg de  sal, 4.800 kg de pa, i més de 40.000 litres d'aigua! Un cargolí,  al costat de tot això, és la molècula d'un polsim de pebre!
        I li va dir que, com que el veia bon noi, li passava per  alt que hagués entrat de nit a la cantina del Saloon . I que no cridava els mossos de seguretat per això. Però li va demanar que  anés a portar un cafetonet al retratista del  western , que estava  ampliant les fotos del dia i treballava fins tard.
        --Potser ell haurà fet una foto al teu cargolí! --va dir  el xef de cuina, esclatant a riure.
 

[Continuació]