El retratista era a la cambra fosca quan en Bertrandi de Castelleto hi va  arribar aguantant l'equilibri del cistell, el fanalet i el cafè.
        --És tancat! --va cridar, quan va sentir la campaneta.
        --Porto el cafè! --va cridar també en Bertrandi de Castelleto.
        --Ah! --el retratista va treure el cap per la cortineta  fosca--. ¿Que han llogat un noiet rentaplats ara al Saloon?
        --¿No ha retratat pas un cargolí vestit d'apatxe? --va dir en Bertrandi de Castelleto, fent veure que no havia sentit el que li deia el  retratista del  western .
        El retratista no havia fet la foto del cargolí perdut.
        --Mala sort, xiquet! Però, anima't! --li va dir--. Mira,  com que m'has portat el cafè, et faré una foto! ¿Vols disfressa d'apatxe o disfressa de vaquer?
        ¿Sabríeu dir que no, vosaltres, si haguéssiu sortit a buscar cargols i haguéssiu passat tot el que havia passat en Bertrandi de Castelleto? ¿No, oi? En Bertrandi de Castelleto tampoc. Però va pensar dues coses.  Una,  que tindria un record per casa. I dues, que no tenia diners!
        --És un obsequi de la botiga, home! --li va dir el retratista--. Però, mira, com que em fa una mica de mal l'esquena de tant fer fotos ajupit, ¿em podries portar aquestes còpies de fotos al personal del Mas dels Xoriguers?
 

[Continuació]